De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme

Autores/as

  • Emilee Moore Universidad Autónoma de Barcelona
  • Júlia Llompart Universidad Autónoma de Barcelona

Resumen

El artículo parte de la investigación realizada  a lo largo de las últimas décadas en el ámbito de la didáctica de la lengua. Se plantea, en primer lugar, la competencia plurilingüe como base y objeto de las enseñanzas y aprendizajes lingüísticos. A continuación se revisan algunas de las grandes apuestas didácticas basadas en la pluralidad de lenguas y culturas que han surgido en los últimos 30 años en Europa. Partiendo de estas propuestas, se concreta cómo la didáctica del plurilingüismo puede organizarse a diferentes niveles de actuación: macro, meso y micro. Finalmente, se ofrece un ejemplo de esta propuesta didáctica y se plantean algunos de los retos de futuro.

Palabras clave

didáctica del plurilingüismo, competencia plurilingüe, enfoque plural, secuencias didácticas plurilingües.

Citas

Cenoz, J. (2009). Towards multilingual education: Basque educational research from an international perspective. Bristol: Multilingual Matters.

https://doi.org/10.21832/9781847691941

Cenoz, J. (2017). Minority languages and sustainable translanguaging: Threat or opportunity? Journal of Multilingual and Multicultural Development, 38(10), 901-912. https://doi.org/10.1080/01434632.2017.1284855

Chomsky, N. (1965). Aspects of the theory of syntax. Cambridge Mass. MIT press.

Council of Europe (2018). Common European Framework of Reference for Languages: Learning, Teaching, Assessment. Companion volume with new descriptors. Strasbourg: Language Policy Programme.

Coste, D.; Moore, D. i Zarate, G. (2009). Plurilingual and pluricultural competence. Studies towards a Common European Framework of Reference for language learning and teaching. Strasbourg: Consell d’Europa, Language Policy Division.

Cummins, J. (2008). Teaching for transfer: Challenging the two solitudes assumption in bilingual education. A: J. Cummins i N. H. Hornberger (eds.), Encyclopedia of language and education: Vol. 5. Bilingual education (2a ed., pp. 65-75). Boston: Springer Science+Business Media.

https://doi.org/10.1007/978-0-387-30424-3_116

DiCamilla, F. i Antón, M. (2012). Functions of L1 in the collaborative interaction of beginning and advanced second language learners. International Journal of Applied Linguistics, 22(2), 160-188. https://doi.org/10.1111/j.1473-4192.2011.00302.x

Dooly, M. i Masats, D. (2008). Russian dolls: Using projects to learn about projects. GRETA Journal, 16(1-2), 27-35.

Dooly, M. (2016). Proyectos didácticos para aprender lenguas. A D. Masats i L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp. 169-193). Madrid: Síntesis.

https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.747

Duverger, J. (2007). Didactiser l’alternance des langues en cours de DNL. Tréma, 28.

https://doi.org/10.4000/trema.302

Esteban-Guitart, M. i Moll, L. (2014). Funds of identity. A new concept based on funds of knowledge approach. Culture & Psychology, 20, 31-48.

https://doi.org/10.1177/1354067x13515934

Gajo, L. (2007). Enseignement d’une DNL en langue étrangère: de la clarification à la conceptualisation. Tréma, 28. https://doi.org/10.4000/trema.448

García, O. (2009). Bilingual education in the 21st century: A global perspective. Oxford: Wiley-Blackwell.

Garrido, M. R. i Moore, E. (2016). ‘We can speak we do it our way”: Linguistic ideologies in Catalan adolescents’ language biography raps. Linguistics and Education, 36, 35-44. https://doi.org/10.1016/j.linged.2016.07.006

Heller, M. (1999). Linguistic minorities and modernity. A sociolinguistic ethnography. Londres: Longman.

Lambert, W. E. (1975). Culture and language as factors in learning and education. A A. Wolfgang (Ed.), Education of immigrant students. Toronto: Ontario Institute for Studies in Education.

Llompart, J., Masats, D., Moore, E., i Nussbaum, L. (2019). “Mézclalo un poquito”: Plurilingual practices in multilingual educational milieus. Journal of Bilingual Education and Bilingualism. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1598934

Lüdi, G. i Py, B. (2009). To be or not to be … a plurilingual speaker. International Journal of Multilingualism, 6(2), 154-167.

Masats, D. (2017). L’anàlisi de la conversa al servei de la recerca en el camp de l’adquisició de segones llengües (CA-for-SLA). A E. Moore i M. Dooly (eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 293-320). Dublín, Irlanda/Voillans, França: Research-publishing.net.

https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.632

Masats, D., i Noguerol. A. (2016). Proyectos lingüísticos de centro y currículo. A D. Masats i L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.59-84). Madrid: Síntesis.

https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.747

Moore, E. & Garrido, M. R. (2017). El rap en la didàctica del plurilingüisme. Perspectiva Escolar, 391, 44-48.

Moore, E., i Nussbaum, L. (2013) La lingüística interaccional y la comunicación en las aulas. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 63, 43-50. https://doi.org/10.5209/rev_dida.2015.v27.50871

Moore, E. i Nussbaum, L. (2016). Plurilingüismo en la formación del alumnado de la ESO. A D. Masats i L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp. 15-33). Madrid: Síntesis.

https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.747

Nussbaum, L. (2014). Una didàctica del plurilingüisme. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(3), 1-13.

Nussbaum, L. (2016). Estudio de la interacción en el aula de lengua extranjera. A D. Masats i L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.113-142). Madrid: Síntesis.

https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.747

Nussbaum, L. (2017). Investigar con docentes. A E. Moore i M. Dooly (eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 23-45). Dublín, Irlanda/Voillans, França: Research-publishing.net.

https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.620

Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.) (2006). Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

https://doi.org/10.1086/671670

Ünstel, E. i Seedhouse, P. (2005). Why that, in that language, right now? Code-switching and pedagogical focus. International Journal of Applied Linguistics, 15(3), 302-325.

https://doi.org/10.1111/j.1473-4192.2005.00093.x

Vallejo, C. i Dooly, M. (2019). Plurilingualism and translanguaging: Emergent approaches and shared concerns. Journal of Bilingual Education and Bilingualism. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1600469

Biografía del autor/a

Emilee Moore, Universidad Autónoma de Barcelona

Emilee Moore es Profesora Serra Húnter del Departamento de Didáctica de la Lengua, la Literatura y de las Ciencias Sociales de la Universitat Autònoma de Barcelona. Su trayectoria investigadora se enmarca en el estudio de las prácticas lingüísticas en diferentes contextos educativos multilingües y multiculturales desde una perspectiva que integra la etnografía lingüística, la sociolingüística interaccional, la etnometodologia y las teorías socioculturales del aprendizaje.

Júlia Llompart, Universidad Autónoma de Barcelona

Júlia Llompart es investigadora postdoctoral del Departamento de Didáctica de la Lengua, la Literatura y de las Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de Barcelona, donde trabaja en el proyecto LISTiac (Linguistically Sensitive Teaching in all classrooms, Erasmus+, 606695-EPP-1-2018-2-FI-EPPKA3-PI-POLICY). Su investigación se centra en el estudio de la educación plurilingüe y las prácticas plurilingües, la etnografía en la escuela y las dinámicas de transmisión lingüística intergeneracional.

Publicado

2019-07-21

Descargas