Perspectives, Metodologies i Tecnologies en el desplegament de l'educació STEM

Autors/ores

  • Digna Couso Universitat Autònoma de Barcelona Directora del CRECIM 0000-0003-4253-5049
  • Jordi Domènech Casal
  • Cristina Simarro Rodríguez
  • Víctor López Simó
  • Carme Grimalt-Àlvaro

Resum

L’educació STEM es presenta sovint com una proposta innovadora i excitant que, tant al servei de l’augment de vocacions com orientada a millorar l’alfabetització de la població en aquest àmbit, ha arribat amb força al panorama educatiu també del nostre país. Quan ens preguntem, però, com fer-ho a les aules, veiem que sovint les propostes d’educació STEM es vinculen de forma reduccionista a certes metodologies concretes (com per exemple l’aprenentatge basat en projectes) o a certes tecnologies (com ara les tecnologies programables). En fer-ho, s’està obviant que qualsevol perspectiva, metodologia o tecnologia educativa que serveixi per a millorar tant les competències de l’àmbit científic-tecnològic de l’alumnat com el seu posicionament respecte el mateix serà adient, i que en educació STEM, com en totes les propostes educatives, és important la tria de què ensenyar i com fer-ho al servei de per a què ho volem fer.

Paraules clau

STEM, STEAM, Metodologies, Perspectives, Tecnologies, Posicionament

Referències

Albalat, A. (2017). Design Thinking en STEAM. Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, (34), 29-34.

https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.6

Albalat, A., Mateo, E., Couso, D., i Domènech-Casal, J. (2022). STEMtools: una proposta per a planificar el desplegament STEM a l’escola. Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, (44), 72-87. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.451

Bransford, J.D., Brown, A. L., i Cocking, R.R. (2000). How People Learn: Brain, Mind, Experience, and School. Washington DC: National Academy Press.

Bogdan Toma, R. i García-Carmona, A. (2021). «De STEM nos gusta todo menos STEM». Análisis crítico de una tendencia educativa de moda. Enseñanza de las Ciencias Revista de investigación y experiencias didácticas, 39 (1), 65-80.

Couso, D. (2017). Per a què estem a STEM? Un intent de definir l'alfabetització STEM per a tothom i amb valors. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària, (34), 22-30. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.403

Couso, D. i Grimalt, C. (2020). ¿Qué es STEM y STEAM y por qué ponerse a ello?. Aula de inovación educativa, (290), 71-72.

Couso, D., Grimalt-Álvaro, C. i Simarro C. (en premsa) Problematizing STEM integration from an epistemological and identity perspective. Dins de Ortega Sánchez, D. (Ed) Controversial issues and social problems for an integrated disciplinary teaching. Springer.

Couso, D., Mora, Ll., i Simarro, C. (2021). De las mates como instrumento a las mates como práctica: su papel en los proyectos STEM. Uno: Revista de didáctica de las matemáticas, (93), 8-14.

Couso, D. i Sanmartí, N. (en premsa). Com es pot despertar el gust per l’aprenentatge de tot l’alumnat? Dins de Tarabini, A. Els reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2022. Fundació Jaume Bofill.

Couso, D. i Simarro, C. (2020). STEM Education Through the Epistemological Lens: Unveiling the Challenge of STEM Transdisciplinarity. Dins de Carla C. Johnson, Margaret J. Mohr-Schroeder, Tamara J. Moore, Lyn D English (Eds.), Handbook of Research on STEM Education. (pp. 17-28). Routledge.

Díaz N., i Jiménez-Liso M. R. (2012). Las controversias sociocientíficas: temáticas e importancia para la educación científica. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 9(1), 54-70.

Domènech, J. i Lope, S. (2015). Les Jornades de controvèrsia sòcio-científica i recerca i innovació responsablesciències per a qüestionar i canviar el món. Pensar, comprendre, decidir. Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, (30), 29-31. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.47

Espinet, M. (2014). Perspectives sobre el context en educació científica: aproximacions teòriques i implicacions per a la pràctica educativa. Seminario de doctorado, Cerdanyola del Vallès. Accesible en: https://ddd.uab.cat/record/132369

Fernández, J. (2022). Educar en la complejidad. Plataforma Editorial.

Garcia, N. (2020). El costat fosc de l’STEM i com combatre’l. Contribucions de la Digna Couso a l’escola d’estiu d’EduglobalSTEM. Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, (40), 26-33. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.428

Garrido, A., i Couso, D. (2013). La competència d'ús de proves científiques: Quines dimensions es promouen a les activitats de l'aula de ciències. Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, (24), 42-47. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.102

Garriga, N; Pigrau, T., i Sanmartí, N. (2012). Cap a una pràctica de projectes orientats a la modelització. Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, (21), 18-28. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.125

Grimalt-Álvaro, C. i Couso, D. (2019). "No va amb mi" La influència del disseny d'activitats STEM sobre el posicionament de l'alumnat en aquest àmbit. Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació. (2), 133-144.

Grimalt-Álvaro, C., i Couso, D. (2022). ¿Qué sabemos del posicionamiento STEM del alumnado? Una revisión sistemática de la literatura. Revista de Investigación Educativa, 40(2), 531-547. https://doi.org/10.6018/rie.467901

Grimalt-Álvaro, C., Couso, D., Boixadera-Planas, E., i Godec, S. (2022). “I see myself as a STEM person”: Exploring high school students’ self identificaction with STEM. Journal of Research in Science Teaching, 59(5), 720-745.

Hattie, J. (2009). Visible Learning: A Synthesis of 800+ Meta-Analyses on Achievement. London: Routledge.

Kelley, T. R., i Knowles, J. G. (2016). A Conceptual Framework for Integrated STEM Education. International Journal of STEM Education, 3, 11. https://doi.org/10.1186/s40594-016-0046-z

Laal, M., i Ghodsi, S. M. (2012). Benefits of collaborative learning. Procedia - Social and Behavioral Sciences, 31, 486-490.

https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2011.12.091

López Simó, V., Couso, D., i Simarro, C. (2020). Educación STEM en y para el mundo digital: El papel de las herramientas digitales en el desempeño de prácticas científicas, ingenieriles y matemáticas . Revista de Educación a Distancia (RED), 20(62). https://doi.org/10.6018/red.410011

National Research Council. (2012). A framework for K-12 Science Education. Practices, Crosscutting Concepts and Core Ideas. The National Academies Press. https://doi.org/10.17226/13165

Pérez Torres, M., Couso, D., i Márquez, C. (2020). ¿Cómo diseñar un buen proyecto STEM? Identificación de tensiones en la co-construcción de una rúbrica para su mejora. Revista Eureka Sobre Enseñanza Y Divulgación De Las Ciencias, 18(1), 1301-1321.

Peracaula-Bosch, M.; Estebanell-Minguell, M.; Couso, D.; González-Martínez, J. (2020). «What do pre-service teachers know on computational thinking?». Aloma: revista de psicologia, ciències de l’educació i de l’esport Blanquerna. 38(1), 75-86. https://doi.org/10.51698/aloma.2020.38.1.75-86

Pozo, J.I. (2020). Aprender ciencias es reconstruir las ideas personales por medio del diálogo con otras personas y otros conocimientos. Dins de Digna Couso, María Rut Jiménez Liso, Cintia Refojo Seronero, José Antonio Sacristán del Castillo: Enseñando ciencia con ciencia (pp. 14-23). Penguin House.

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Dept. d’Educació, Generalitat de Catalunya. Accesible en: http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf

Sanmartí, N. i Márquez, C. (2017). Aprendizaje de las ciencias basado en proyectos: del contexto a la acción. Ápice, 1(1), 3-16.

https://doi.org/10.17979/arec.2017.1.1.2020

Simarro, C., i Couso, D. (2018). Visiones en educación STEAM: y las mates, ¿qué?. UNO, Revista de Didáctica de las Matemáticas, (81), 49-56.

Simarro, C., i Couso, D. (2021). Engineering practices as a framework for STEM education: a proposal based on epistemic nuances. International Journal of STEM Education 8 (1), 1-12.

Simarro, C. i Couso, D, (en premsa). Didáctica de la ingeniería: tres preguntas con visión de futuro. Enseñanza de las ciencias

Publicades

2022-07-15

Descàrregues