Situacions d’Aprenentatge. Idees per al desplegament curricular de les ciències
Resum
Es descriuen marcs didàctics per a l’ensenyament de les ciències i la seva connexió amb diferents tipus de Situacions d’aprenentatge. Per facilitar el seu desplegament amb el nou currículum, es proposen orientacions per al disseny de les Situacions en base a la demanda, l’escenari i els continguts. Es discuteixen diverses components (alineació d’objectius d’aprenentatge i disseny, interdisciplinarietat, avaluació, orientació crítica...) i es proposen exemples i marcs bibliogràfics per a cada tipus de Situació d’Aprenentatge.
Paraules clau
Currículum , desplegament, Situacions d'Aprenentatge , competènciesReferències
Acevedo Díaz. J.A., García-Carmona, A. i Aragón, M.M. (2016). Un caso de Historia de la Ciencia para aprender Naturaleza de la Ciencia: Semmelweis y la fiebrepuerperal. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias 13 (2), 408-422.
Acevedo-Díaz J.A., Vázquez A. i Manassero, M.A. (2003) Papel de la educación CTS en una alfabetización científica y tecnológica para todas las personas. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias 2(2), 80-111.
Aikenhead G.S. (2006) Science Education for Everyday Life. Evidence-Based Practice. Teachers College Press
Alcaraz-Domínguez S., Barajas M., Malagrida R. i Pérez F. (2015) Els projectes Europeus Engaging Science, Xplore Health, RRI Tools i Scientix: Finestres a la formació i la participació en comunitats docents per al treball amb Controvèrsies i Recerca i Innovació Responsables. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària (30), 47-54.
Aliberas, J. (2006). Diàleg socràtic a la classe de ciències. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària (3), 29-33.
Albalat, A. (2017) Design Thinking en STEAM. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària (34), 31-36.
Astolfi, J.P. (1993) ). Styles d’apprentissage et modes de pensée. A: Jean Housaye (Ed), La pédagogie: unes encyclopédie por aujourd’hui. ESF Sciencies Humaines.
Blanco, A., España. E. i Rodríguez, F. (2012). Contexto y enseñanza de la competencia científica. Revista Alambique de Didáctica de las Ciencias Experimentales, (70), 9-18.
Caamaño, A. (2012). ¿Cómo introducir la indagación en el aula? Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales (70), 83-91.
Cañal, P. (2012). ¿Cómo evaluar la competència científica? Investigación en la escuela, 78, 5-16.
Copeland, M. (2005). Socratic circles, fostering critical and creative thinking in middel an high school. Stenhouse Publishers.
Couso, D. (2015). La clau de tot plegat: la importància de “què” ensenyar a l’aula de ciències. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària (29), 29-36.
Dewey, J. (1995). Democracia y educación. Ediciones Morata.
Díaz N. i Jiménez-Liso M. R. (2012) Las controversias sociocientíficas: temáticas e importancia para la educación científica. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias 9(1), 54-70
Domènech-Casal, J. (2017) Aprendizaje Basado en Proyectos y comptencia científica. Experiencias y propuestas para el método de estudios de caso. X Congreso Internacional sobre investigación en Didáctica de las Ciencias . Enseñanza de las Ciencias, número especial 5177-5183.
Domènech-Casal, J. (2019). Aprenentatge basat en projectes, treballs pràctics i controvèrsies. 28 propostes i reflexions per ensenyar Ciències. Rosa Sensat.
Domènech-Casal, J. (2021). Resignificación STEM y escuela. Escenas ABP desde el Itinerario Minerva. Boletín Ciencia Tecnología y Sociedad 15, 57-65.
Domènech-Casal, J. (2022a). Reflexions i orientacions per al desplegament del nou currículum de Ciències a l’ESO. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària (en premsa).
Domènech-Casal, J. (2022b, en edició). Mueve la Lengua, que el cerebro te seguirà. 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar Ciencias. Graó.
Domènech-Casal, J i Marbà-Tallada, A. (2022). La dimensión epistémica de la competencia científica. Ejes para el diseño de actividades de aula. Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales (42), 81-98.
Domènech-Casal, J., Marchán-Carvajal, Vergara, E. (2015). Controvèrsies Sòcio-Científiques. Educació per al Desenvolupament i la Salut, Pseudociències i eines per a l'avaluació d'activitats. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària, (30),
-38.
Duschl, R. & Grandy, R. (2012). Two views about explicitly teaching nature of Science. Science and Education, 22(9), 2109–2139.
Finkel, D. (2008). Dar clase con la boca cerrada. Publicacions Universitat de València.
Garrido, A. i Simarro, C. (2014). El nou marc d’avaluació de la competència científica PISA 2015 : revisió i reflexions didàctiques. Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, (28), 21-23.
Gilbert J.K. (2006) On the nature of ‹‹context›› in chemical education. International Journal of Science Education 28(9), 957-976.
Grau, R. (2010). Altres formes de fer Ciència. Rosa Sensat.
Herreid, C. F. (1994). Case studies in science: A novel method for science education. Journal of College Science Teaching, 23 (4), 221-229.
Hodson, D. (1994). Hacia un enfoques más crítico del trabajo de laboratorio. Enseñanza de las Ciencias, 12(3), 299-313.
Hodson, D. (2014). Learning Science, Learning about Science, Doing Science: Different goals demand different learning methods. International Journal of Science Education, 36(15), 2534–2553.
Izquierdo, M, Calvo, C., Guitart, F., Garcia, G., Aliberas, J., Estaña, J.L. & Guerrero, M. (2021). Ciència escolar per als reptes actuals: esculls en el camí i estratègies per superar-los. Revista Ciències 43, 38-47.
Kilpatrick, W.E. (1918). The Project Method: the use of the purposeful act in the educative process. Teachers college, Columbia University.
Larmer, J., Mergendoller, J. i Boss, S. (2015). Setting the Standard for Project Based Learning: A Proven Approach to Rigorous Classroom Instruction.ASCD,
Llewellyn, D. (2005). Teaching High School Science through Inquiry: A case study approach. Thousand Oaks, NSTA Press & Corwin Press.
Lave, J. i Wenger, E. (1991) Situated Learning. Legitimate peripheral participation, University of Cambridge Press.
Lederman, N.G. i Lederman, J.S. (2004) Revising instruction to teach nature of science. The Science Teacher 7(9), 36-39.
López, V. & Domènech-Casal, J. (2018). Juegos y gamificación en las clases de ciencia: ¿una oportunidad para hacer mejor clase o para hacer mejor ciencia? Revista Eletrônica Ludus Scientiae 2(1), 35-44.
Marchán, I., Palou, L., Royo, P. i Domènech-Casal, J. (2017). Els contextos quotidians i els Estudis de Cas com a espai didàctic per a l'ensenyament de les Ciències basat en Projectes. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària (33), 8-14.
Pérez-Torres, M. (2019). Enfocant el disseny de projectes per a fomentar una activitat científica escolar a secundària a través de l’ABP. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària (38), 18-26.
Rodríguez-Gómez, D. (2011). La gestión del conocimiento en las organizaciones educativas. Revista Catalana de Pedagogia 7, 435-448.
Roth W. M. i Lee S. (2004) Science education as/for participation in the community. Science Education 88 (2), 263-291.
Ruiz, H. (2020). ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza. Graó.
Ruiz, N., Llorente, I. i Domènech-Casal, J. (2017). Indagación, Exoplanetas y Competencia Científica. Los estudios de Caso como ABP para las Ciencias. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra 25(2), 191-202.
Sadler T. D. (2009) Situated learning in science education: socio-scientific issues as contexts for practice. Studies in Science Education 45(1), 1-42.
Sanmartí, N. (2016). Trabajo por proyectos: ¿filosofía o metodología? Cuadernos de Pedagogía, 472, 44–46.
Serrano F., Holocher-Ertl T., Kieslinger B., Sanz F. i Silva C.G. (2014) White Paper on Citizen Science for Europe. Socientize consortium. European Comission.
Simarro. C., Couso, D. i Pintó, R. (2013). Indagació basada en la modelització: un marc per al treball pràctic. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària, (25), 35-43.
Solé, C., Hernández, M. I. i Márquez, C. (2021) El ciclo de modelización como herramienta de análisis de una unidad didáctica sobre energia. Didacticae 5, 43-56.
Soler, J. (2021). Pensar, fer i entendre ciència a través de l’error. Revista Ciències 43, 48-59.
Solbes J. (2013) Contribución de las cuestiones sociocientíficas al desarrollo de pensamiento crítico (I): Introducción. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias 10 (1),1-10.
Wasserman, S. (1999). El estudio de casos como método de enseñanza. Amorroutu Editores.
Wiggins, G. (2004). Socratic seminars: Guidelines. Authentic education
Windschitl, M., Thompson, J i Braaten, M. (2008) Beyond the Scientific Method: Model-Based Inquiry as a New Paradigm of Preference for School Science Investigations. Science Education, 92(5), 941 - 967
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Jordi Domènech Casal
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
