Nou realisme(s). Breu investigació teòrica
Resum
Entre les diferents tendències de la filosofia contemporània, l'anomenat "nou realisme" és probablement un dels més interessants. El "Nou Realisme" no és simplement un "retorn" a la realitat, un reconeixement banal i trivial de l'existència del món extern. Més aviat, és un moviment filosòfic polèmic (i per tant polític) contra el monopoli teòric, especialment en la filosofia continental, governada pel discurs filosòfic postmodern. Per tant, el Nou Realisme és una espècie d'antagonista filosòfic de la postmodernitat. No obstant això, no podem reduir el Nou Realisme a la simple crítica de la postmodernitat. De fet, el Nou Realisme és un moviment filosòfic multifacètic i estratificat. Hi ha molts Realismes Nous diferents. Aquests Nous Realismes inclouen diferents autors, línies i camins d'investigació, units per la crítica de la postmodernitat, però distingits de moltes maneres. L'objectiu d'aquesta contribució és doble. En primer lloc, es rastrejarà breument la història teòrica del Nou Realisme. En segon lloc, es posarà l'accent en les temàtiques més importants del nou realisme i, al mateix temps, en les diferents teories filosòfiques (Ferraris, Meillassoux, Gabriel, Boghossian, Harman, Gratton) desenvolupades sota la denominació de "Nou Realisme"
Paraules clau
Realismo, postmodernidad, realidad, verdad, objetoReferències
Brassier, R., Nihil Unbound. Enlightenment and Extinction, Basingstoke, Palgrave Macmillan, 2007
Brassier, R., “I am a nihilist because I still believe in truth: Ray Brassier interviewed by Marcin Rychter”, Chronos, 4 March 2011
Braver, L., A Things of This World: A History of Continental Anti-Realism, Evanston, Northwestern University Press, 2007
Bryant L., Srnicek N., Harman G. (eds. by), The Speculative Turn. Continental Mate-rialism and Realism, re.press, Melbourne, 2011
Cardani M., Tamborini M., “Italian New Realism and Transcendental Philosophy: A Critical Account”, Philosophy Today, 61, 3 (2017), pp. 539-554
Caffo, L., “The Anthropocentrism of Anti-Realism”, Philosophical Readings, 6, 2 (2014), pp. 65-73
De Caro M., Ferraris M. (a c. di), Bentornata realtà. Il nuovo realismo in discussione, Torino, Einaudi, 2012
DeLanda, M., Intensive Science and Virtual Philosophy, Continuum, London-New York, 2002
Di Cesare D., Ocone C., Regazzoni S. (a c. di), Il nuovo realismo è un populismo, Genova, Il Melangolo, 2013
Ferraris, M., Il mondo esterno, Bompiani, Milano, 2001
-- Documentality: why it is necessary to leave traces (2009), New York, Fordham Uni-versity Press, 2013
-- Introduction to New Realism, London-Oxford, Bloomsbury, 2014a
-- Manifesto of New Realism (2012), SUNY Press, Albany, 2014b
-- Positive Realism (2013), Alresford, Zero Books, 2015
Gabriel, M., (hrsg), Der Neue Realismus, Suhrkamp, Berlin, 2014
Gabriel, M., Fields of Sense. A New Realist Ontology, Edinburgh University Press, Edinburgh, 2015
Garcia T., Form and Object. A Treatise on Things (2010), Edinburgh University Press, Edinburgh, 2014
Grant, I.H., Philosophy of Nature after Schelling, Continuum, London, 2006
Gratton, P., Speculative Realism. Problems and Prospects, Bloomsbury, London-New York, 2014
Harman, G., Tool-Being. Heidegger and the Metaphysics of Objects, Chicago-La Salle, Open Court, 2002
-- Prince of Networks. Bruno Latour and Metaphysics, re.press, Melbourne, 2009
-- The Quadruple Object, Zero Books, Alresford, 2011
Kant, I., Critique of Pure Reason (1781-1787), Cambridge, Cambridge University Press, 1998
Kierkegaard, S., Fear and Trembling (1843), Princeton, Princeton University Press, 1974
Nietzsche, F., The Will to Power (1901), New York, Random House, 1967
Meillassoux, Q., After Finitude. An Essay on the Necessity of Contingency (2006), London, Continuum, 2008
Morton, T., The Ecological Thought, Cambridge, Harvard University Press, 2010
--- Hyperobjects. Philosophy and Ecology after the End of the World, Minneapolis, University of Minneapolis Press, 2013
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Ernesto Sferrazza Papa

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.