La taiwanització
Orígens del nacionalisme taiwanès durant els anys setanta del segle XX
Resum
El 1971 la República de la Xina governada pel règim dictatorial del Kuomintang (KMT) va perdre la legitimitat de representació internacional de la Xina a l'ONU a mans de la República Popular de la Xina en un nou marc de la Guerra Freda, veient-se forçada a iniciar una sèrie de reformes polítiques vers la seva supervivència i legitimació política com a país i règim polític a Taiwan. En aquest àmbit històric caldria ubicar la “taiwanització”, és a dir: en un eix marcat per una Guerra Civil xinesa no acabada oficialment i per una nova fase de la Guerra Freda. Aquest eix bimodal obriria un procés de recerca d'una identitat col·lectiva taiwanesa pròpia basada en un rebuig cap a l'eix polític històric de la governació dictatorial del KMT a Taiwan i la premissa de “reconquerir el Continent i eliminar els comunistes xinesos”. Aquest article s'enfocarà a la “taiwanització” com a origen de la ideologia nacionalista taiwanesa partint dels seus orígens fins als anys 1980 com a part de la construcció de la història contemporània taiwanesa, mentre que, alhora, també tractarà sobre la “taiwanització” del mateix partit KMT.
Paraules clau
Taiwanització, Kuomintang, democratització, Taiwan, identitatReferències
Burke, Kyle (2018), Revolutionaries for the Right. Anticomummist Internationalim & Param-litary Warfare in the Cold War, Chapel Hill, The University of North Carolina Press.
Chang Bi-yu (2015), Place, Identity and National Imagination in Postwar Taiwan, London & New York, Routledge.
Chen Chiao-In (2014), Radicalización del nacionalismo chino moderno: Orígenes y desarro-llo del fascismo chino. El caso de las organizaciones fascistas del Guomindang: La Sociedad Lixingshe y el Movimiento de la Nueva Vida (1927-1937), tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
Chen Chiao-In (2022), “Los orígenes del fascismo chino: el impacto de la colaboración na-cionalista-comunista y la legitimidad de la lucha nacional (1927-1931)”, Locus Revista de História, nº 28(2), pp.146-166. https://doi.org/10.34019/2594-8296.2022.v28.37511
Chen Jian (2005), La China d Mao y la Guerra Fría, Barcelona, Paidós
Chen Zheng-mao, Lin Pao-chung & Lin Shih-tsung (2008), Xinbian taiwan shi (The History of Taiwan: A Contemporary Introduction), New Taipei City, New Wun Ching
Del Río Morillas, Miguel Ángel (2017), “La conexión anticomunista sino-española. Chiang Kai-shek y Franco (1953–1973)”, Dictatorships & Democracies: Journal of history and cul-ture, nº 5, pp. 249-281
Fell, Dafydd (2012), Government and Politics in Taiwan, London & New York, Routledge.
Herrera Feligreras, Andrés (2015), España y China (1973-2005), Barcelona, Edicions Bella-terra, Barcelona
Herrera Feligreras, Andrés, Lu, Yu-Ting & Pérez Mena, Ferran (2020), “Chiang Ching-Kuo (1910-1988): una vida interesante en el corto siglo XX chino”, Brocar. Cuadernos De Investi-gación Histórica, nº 44, pp.127–163. https://doi.org/10.18172/brocar.4815
Hsiao Hsing-huang M. & Ku Chung-hwa(eds.) (2010), Taiwan shehui yundong zai chufa (La nueva marcha de los movimientos sociales de Taiwán), Taipei, Chuliu
Kokubun Ryosei, Soeya Yoshihide, Takahara Akio & Kawashima Shin (2017), Japan-China Relations in the Modern Era, London & New York, Routledge
Lao Cheng-wu (2014), Cong kangri dao fandu: Teng Jie koushu lishi (Desde la resistencia a Japón al no a la independencia. La historia oral de Teng Jie), Taoyuam, Jing min wenhua zhongxin
Li Kong-chin (2014), Jiang Jingguo yu hou Jiang shidai de neige zhengzhi jingying, 1972-1993 nian (Las elites políticas de la época de Jiang Jingguo y la de post-Jiang.1972-1993), Taipei, Youth edition
Lin Hsiao-Ting (2016), Accidental State. Chiang Kai-shek, the United States, and the Making of Taiwan, Harvard University Press, Cambridge & London
Lin Hsiao-Ting (2021), The Chiang Ching-kuo era: The Republic of China on Taiwan in the Cold War, Pacebook, New Taipei City
Lu Yu-ting (2010), Taiwán. Historia, política e identidad, Edicions Bellaterra, Barcelona
Moore, Gregory F. (2010), “Less beautiful, still somewhat imperialist. Beijing eyes Sino-US relations». En Breslin, Shaun, Handbook of China’s International Relations, Routledge, Lon-don & New York, pp.129-137
Nijima Tsuyoshi (2015), Zuihou de diguo junren. Jiang Jieshi yu baituan (Los últimos solda-dos imperiales. Chiang Kai-shek y el Grupo Blanco), Taipei, Linking Books
Rigger, Shelley (2001), From Opposition to Power. Taiwan’s Democratic Progressive Party, Boulder / London, Lynne Rienner Publishers
Ríos, Xulio (2005), Taiwán, el problema de China, Madrid, Catarata
Sanmartín Bastida, Juan, Herrera Feligreras, Andrés & Hsu Chung Mao (2021), “Cincuente-nario de la salida de Taiwán de la ONU (1971)”, Encuentros de Catay (dosier), nº34
Soong, James (2022), The Inside Story of Taiwan’s Quiet Revolution. From Authoritarianism to Open Democracy, Berkeley, Institute of East Asian Studies / University of California
Taylor, Jay (2000), The Generalissimo's Son: Chiang Ching-Kuo and the Revolutions in China and Taiwan, Cambridge, Harvard University Press
Wakabayashi Masahiro (2014), Zhanghou taiwan zhengzhishi-zhonghua minguo taiwan hua de licheng (Historia política post-guerra de Taiwán-la trayectoria de la taiwanización de la República de China), Taipei, University of Taiwan Press
Xu Zhong-yue (ed.) (2002), Zhongguo Jindaishi (Historia Moderna de China), Hong Kong, Chinese University of Hong Kong.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Chiao In Chen, Miguel Ángel del Río Morillas
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
