Dones i participació laboral a l'Ajuntament de Barcelona, 1925-1950

Autors/ores

Resum

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.

Paraules clau

Administracio pública, Participació femenina, Esclafó de funcionaris, Clàusula de celibat, Depuració de funcionaris

Referències

ARÓSTEGUI, Julio, Franco: la represión como sistema, Barcelona, Flor del Viento Ediciones, 2012.

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA.

BEASCOECHEA GANGOITI, José María, y OTERO CARVAJAL, Luis Enrique, Las nuevas clases medias urbanas: transformación y cambio social en España, 1900-1936, Madrid, Catarata, 2015.

Boletín Oficial del Estado, 1938, 1952, 1961.

BORDERÍAS MONDÉJAR, Cristina, Género y políticas del trabajo en la España contemporánea: 1836-1936, Barcelona, Universitat de Barcelona-Icaria, 2007.

BORDERÍAS MONDÉJAR, Cristina; BORRELL CAIROL, Mónica, y TUSELL LATORRE, Tura, “El trabajo de las mujeres en el mercado laboral catalán: 1900-1936”, en OTERO y RODRÍGUEZ MARTÍN, La mujer moderna.

CACHINERO SÁNCHEZ, Benito, “La evolución de la nupcialidad en España (1887-1975)”, Reis, n. 20 (1982), https://doi.org/10.2307/40182923.

CARREÑO CORCHETE, Esther, “Memorias de silencios. Espacio y función de las mujeres en el archivo”, Tabula: revista de archivos de Castilla y León, 20 (2017).

CLARK, Linda L., The Rise of Professional Women in France: Gender and Public Administration since 1830, Cambridge, Cambridge University Press, 2000.

COBLER MARTÍNEZ, Elena, “Dos contribuciones sobre mujer y policía. El trabajo de la mujer policía”. Revista Catalana de Seguretat Pública, 27 (2014).

CUESTA BUSTILLO, Josefina, La depuración de funcionarios bajo la dictadura franquista (1936-1975) , Madrid, Fundación Francisco Largo Caballero, 2009.

DE JUANA, Jesús, y PRADA RODRÍGUEZ, Julio, Nuevas perspectivas en el estudio de la mujer durante el franquismo, Madrid, Sílex, 2017.

FREEDMAN, Estelle B., “The New Woman: Changing Views of Women in the 1920s”, The Journal of American History, 61/2 (1974), https://doi.org/10.2307/1903954.

Gaceta de Madrid, 1918.

Gaceta Municipal de Barcelona,1925, 1933, 1936 y 1941.

GLEW, Helen, “In a Minority in Male Spaces: The Networks, Relationships and Collaborations between Women MPs and Women Civil Servants, 1919.1955”, Open Library of Humanities, 6-2 (2020). https://doi.org/10.16995/olh.597

GLEW, Helen, Gender, rhetoric and regulation: women’s work in the civil service and the London County Council, 1900-55, Manchester, Manchester University Press, 2016.

HARTMAN STROM, Sharon, Beyond the typewriter: gender, class, and the origins of modern American office work, 1900-1930, Urbana, University of Illinois Press, 1992, https://doi.org/10.2307/369621.

JELLINEK, Walter; CAEMMERER, Ernst von, y GREWE, Wilhelm, “Zur Gleichberechtigung der Geschlechter im Beamtenrecht: Drei Stellungnahmen”, Archiv des öffentlichen Rechts 76 (N.F. 37) , n. 2 (1950).

L. LOWE, Graham, “Women, work and the office: The feminization of clerical occupations in Canada, 1901-1931”, Canadian Journal of Sociology/Cahiers canadiens de sociologie, (1980), https://doi.org/10.2307/3340370.

MIRET GAMUNDI, Pau, “Primonupcialidad en España durante el siglo XX: evolución histórica y comportamientos generacionales”, tesis doctoral, UNED, 2002.

MOREDA, Vicente Pérez; REHER, David S., y SANZ GIMENO, Alberto, La conquista de la salud. Mortalidad y modernización en la España contemporánea, Madrid, Marcial Pons Historia, 2015.

NASH, Mary, “Identidad cultural de género, discurso de la domesticidad y la definición del trabajo de las mujeres en la España del siglo XIX”, en FRAISSE, PERROT y RODRÍGUEZ GALDO, Historia de las mujeres en Occidente. El siglo XIX.

NIELFA CRISTÓBAL, Gloria, “La incorporación de las mujeres a los nuevos mercados laborales en España: secretarias y oficinistas, 1900-1936”, en OTERO y RODRÍGUEZ MARTÍN, La mujer moderna.

OTERO CARVAJAL, Luis E., y RODRÍGUEZ MARTÍN, Nuria, La mujer moderna: sociedad urbana y transformación social en España, 1900-1936, Madrid, Catarata, 2022.

PRIETO BORREGO, Lucía, Mujer, moral y franquismo: del velo al bikini, Málaga, Universidad de Málaga (UMA), 2018.

SCOTT, Joan W., “La mujer trabajadora en el siglo XIX”, en Geneviève FRAISSE, Michelle PERROT y María Xosé RODRÍGUEZ GALDO, Historia de las mujeres en Occidente. El siglo XIX, vol. 4, Madrid, Taurus, 1993.

SCOTT, Joan W., “Gender: Still a Useful Category of Analysis?” Diogenes, 57(1) (2010), https://doi.org/10.1177/0392192110369316.

SIMONTON, Deborah, A History of European Women’s Work: 1700 to the Present, Londres, Routledge, 1998.

WINDBIEHL, Celina, “Vom weiblichen ‘Beamten’ zur ‘Beamtin’. Die Frau im deutschen öffentlichen Dienst gestern und heute”, en BANHARDT, Sarah; GRÄßEL-FARNBAUER, Jolanda, e ISRAEL, CarlottaFrauenordination in der Evangelischen Kirche in Deutschland. Interdisziplinäre Perspektiven, Stuttgart, Kohlhammer, 2023.

Biografies de l'autor/a

Marc Gil Garrusta, Universitat Oberta de Catalunya

Marc Gil Garrusta és professor lector dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva carrera investigadora se centra en la història contemporània de Catalunya i Espanya, especialment en la història política del franquisme i en la Història contemporània de Barcelona i el seu Ajuntament.

Publicacions:

1) Gil Garrusta, Marc, “La implosió: guerra i postguerra, 1936-1951. Lluita, revolució, derrota i primer franquisme”, a Joan Roca Albert (dir.), Atles MUHBA d’història de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2023, pp. 342-357.

2) Gil Garrusta, Marc; Subirana Ortín, Jaume, “Francoist purging of nomenclature in Barcelona: Communion, wishes and beliefs”, International Journal of Iberian Studies, 34 (2021),pp. 253-274.

3) Amat Fusté, Jordi ; Gil Garrusta, Marc, “Poder cultural i institucional del franquisme a Barcelona” a Bernat Puigdollers, Aleix Catasús (dirs.), Art i cultura de postguerra. Barcelona 1939-1962, Barcelona, Àmbit Serveis Editorials, 2018.

4) Gil Garrusta, Marc, Barcelona al servei del Nuevo Estado. Depuració a l’Ajuntament durant el primer franquisme, Vic, Eumo Editorial, 2017.

Joana Maria Pujadas-Mora, Universitat Oberta de Catalunya

Joana Maria Pujadas-Mora és professora agregada dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva carrera investigadora se centra en la història moderna i contemporània, especialment en la història social, la demografia històrica i la història econòmica. Entre les seves publicacions dels últims deu anys destaquen:

1) Pujadas-Mora, J.M. (2024). "What was Killing Babies in Palma, Spain? Analysing Infant Mortality Patterns Using Individual-Level Cause of Death Data, 1836-1930". Historical Life Course Studies. Q1-SJR. íi: 0,58 (artículo en prensa)

2) Pujadas-Mora, J.M.; Brea-Martinez, G. (2024). "Towards More Horizontality in families? Sibling Associations in Socioeconomic Status in the Barcelona Area, 16th-19thCenturies". Population Studies – A Journal of Demography. Q1-SJR. íi: 1,009 (artículo en prensa)

3) Pujadas-Mora, J.M.; Brea-Martinez, G.; Cabré, A. (2024), "Which did most to encourage secularisation: politics, economy or family? Shifting seasonality of marriages in the Barcelona Area, 1715-1880. Continuity and Change".Q2-SJR. íi: 0,134 (artículo en prensa)

4) Pujadas-Mora, J.M.; Pérez-Artés, M.C. (2023). "Numeracy and Consistency in Age declarations: a case study on 19th and 20th century Catalonia". Cliometrica 10.1007/s11698-023-00277-w. Q1-SJR. íi: 0,85

5) Jover-Avellà, G.; Pujadas-Mora, J.M. (2020) "Mercado de trabajo, género yespecialización oleícola: Mallorca a mediados del siglo XVII", Revista de Historia Agraria, 80, 37-69. Q1 - SJR. íi: 0,21.

Publicades

21-12-2024

Descàrregues