La Diputació de Tarragona durant el Trienni Liberal (1822-1823)
Resum
L'article estudia el paper de la Diputació de Tarragona (1822-1823) en l'articulació del sistema liberal durant el Trienni Liberal (1820-1823) i el seu impacte a la província de Tarragona. Primerament, es tracta el procés d'articulació de les províncies i diputacions per a després centrar-se en l'establiment de la Diputació, els seus membres i principals tasques.
La consulta de documentació inèdita ha permès identificar expedients relacionats amb l'activitat d'aquesta institució, així com escrits de caràcter polític en defensa del sistema constitucional. D'entre totes les actuacions estudiades, caldria destacar la creació d'una intendència d'Hisenda provincial per part de la Diputació, tot vulnerant les directrius de les Corts, que contemplaven l'establiment d'una única intendència per a tota Catalunya amb seu a Barcelona. Amb aquesta mesura la Diputació va aconseguir retenir part dels tributs recaptats i costejar la Milícia Mòbil, un cos que va contribuir notablement en la lluita contra les partides reialistes que es van alçar de llarg a llarg de la província.
Paraules clau
Liberalisme, Trienni liberal, Diputació, TarragonaReferències
ARCHIVO DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS [ACD], leg. 82, exp. 5.
ARCHIVO HISTÓRICO DE LA CIUDAD DE TARRAGONA [AHCT].
ARCHIVO HISTÓRICO DE TARRAGONA [AHT], Companyia d’Aragó [CA].
ARCHIVO HISTÓRICO MILITAR [AHM], sección 2ª, división 4ª.
ARCHIVO MUNICIPAL DE ALBINYANA [AMALB].
ARNABAT, Ramon Verds i blancs. El Trienni Liberal a Reus i el Baix Camp (1820-1823), Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 2002.
ARNABAT, Ramon, “Organització territorial i capitalitat: l’enfrontament entre Reus i Tarragona (1820-1823)”, en ARNABAT, Ramon, y BAGES, Jordi (coords.), 200 anys del Trienni Liberal a Reus i Catalunya, Reus, Centre de Lectura, 2023.
ARNABAT, Ramon, “Reorganització territorial i sentiment catalanista a Catalunya durant el Triennio Liberal (1820-1823)”, en V Congrés Internacional d’Historia local de Catalunya. L’estructuració territorial de Catalunya, Barcelona, L’Avenç, 2001.
ARNABAT, Ramon, La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya (1820-1823) , Vic, Eumo, 2001.
ARNABAT, Ramon, Visca la Pepa! Les reformes econòmiques del Trienni Liberal (1820-1823) , Barcelona, Societat Catalana d’Estudis Històrics, 2002.
ARXIU GENERAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA [AGDB].
ARXIU HISTÒRIC DE GIRONA [AHG].
ARXIU MUNICIPAL DE REUS [AMR].
BERAMENDI, Justo, y VEIGA, Xosé Ramón (eds.), Poder y territorio en la España del siglo XIX. De las Cortes de Cádiz a la Restauración, Santiago, Universidade de Santiago de Compostela, 2014.
BONILLA, José Antonio, “Los albores de la Diputación de Salamanca (1813-1823)”, en ESTEBAN DE VEGA, Mariano, y BONILLA, José Antonio (coords.), Historia de la Diputación de Salamanca, Salamanca, Diputación de Salamanca, 2022.
BURGUEÑO, Jesús De la Vegueria a la Província. La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans (1790-1850) , Barcelona, Dalmau, 1995.
BURGUEÑO, Jesús y GRAS, Maria Mercè, Atles de la Catalunya senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) , Barcelona, Rafael Dalmau, 2014.
BURGUEÑO, Jesús, Geografía política de la España constitucional. La división provincial, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1996.
BURGUEÑO, Jesús, La invención de las provincias, Madrid, La Catarata, 2011.
BUTRÓN PRIDA, Gonzalo, “Los Cien Mil Hijos de San Luís”, en RÚJULA, Pedro, y FRASQUET, Ivana (coords.), El Trienio Liberal (1820-1823). Una mirada política, Granada, Comares, 2020.
CANALES, Esteban, “La Diputació durant el Trienni Liberal, 1820-1823”, en RIQUER, Borja DE (dir.), Història de la Diputació de Barcelona, Barcelona, Diputació de Barcelona, vol. 1, 2007 [1987].
CARANTOÑA Francisco, y GARCÍA GONZÁLEZ, Miguel José, “Las primeras diputaciones leonesas (1812-1823)”, en CARANTOÑA, Francisco, y PUENTE, Gustavo (coords.), Historia de la Diputación de León, León, Instituto Leonés de cultura, vol. 1, 1995.
CARANTOÑA, Francisco, “Liberalismo y administración territorial. Los poderes local y provincial en el sistema constitucional de Cádiz”, en GIL NOVALES, Alberto (ed.), La revolución liberal, Madrid, Ediciones del Orto, 2001.
CASTRO, Concepción DE, La revolución liberal y los municipios españoles, Madrid, Alianza, 1979.
CEBREIRO, José Ignacio, Los orígenes de la división provincial en España, Madrid, INAP, 2012.
CHAMOCHO, Miguel Ángel (coord.), Las diputaciones provinciales (1820-1823). Garantes de la Constitución, vertebradoras del nuevo orden provincial, Jaén, Diputación de Jaén, 2019.
CHAMOCHO, Miguel Ángel, La diputación provincial de Jaén en el primer estado constitucional. Historia política y jurídica (1813-1868). Entre el modelo liberal constitucional y el moderado–isabelino, Jaén, Instituto de Estudios Giennenses, 2004.
CHUST, Manuel, y SEBASTIÀ, Enric, “El nacimiento de la Diputación (1813-1823)”, en CHUST, Manuel (dir.), Historia de la Diputación de Valencia, Valencia, Diputación de Valencia, 1995
Diario de Barcelona, 1835.
Diario de Sesiones de las Cortes [DSC], 1820, 1821, 1822.
DÍEZ MORRÁS, Francisco Javier, El nacimiento de la provincia de Logroño. hacia la construcción de la Rioja contemporánea, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 2022.
ESTRADA SÁNCHEZ, Manuel, Provincias y diputaciones. La construcción de la Cantabria contemporánea (1799-1833) , Santander, Universidad de Cantabria 2006
FORCADELL, Carlos, y ROMEO María Cruz (eds.), Provincia y nación. Los territorios del liberalismo, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2006.
Francisco CARANTOÑA, “Ni tan recientes ni tan prescindibles: la Constitución de 1812, las diputaciones y el (re)nacimiento de las provincias”, Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea, 15 (2016).
FRANCISCO OLMOS, José Mª DE, Los miembros del Consejo de Hacienda (1722-1838) y organismos económico-monetarios, Madrid, Castellum, 1997.
FUENTES, Juan Francisco, “Cherchez la femme. Exiliadas y liberales en la Década Ominosa (1823-1833)”, Historia Constitucional, 13 (2012).
GARCÍA GONZÁLEZ, Miguel José, El Bierzo provincia. Un relámpago en tiempos oscuros, Ponferrada, Instituto de Estudios Bercianos, 2021.
GRAU, Josep M., “El castlà de Montblanc, una institució medieval en època moderna”, Aplec de treballs, 18 (2000).
JORDÀ, Antoni, Els orígens de la Diputació de Tarragona (1822-1840). Divisió territorial, organització institucional i relacions amb els ajuntaments, Tarragona, Diputació de Tarragona, 2008.
LA PARRA, Emilio, Los cien mil hijos de San Luis: el ocaso del primer impulso liberal en España, Madrid, Síntesis, 2007.
MALUENDA, Loreto, “Los orígenes de la Diputación provincial de Madrid (1813-1843)”, tesis doctoral, Universidad Complutense, 2003.
MARTÍN BOBILLO, Pablo, Orígenes de la Diputación Provincial de Zamora (1813-1823) , Zamora, Diputación de Zamora, 1988.
MORAL RUIZ, Joaquín, “Las funciones del Estado y la articulación del territorio nacional: símbolos, administración pública y servicios”, en MORAL RUIZ, Joaquín; PRO, Juan, y SUÁREZ, Fernando, Estado y territorio en España, 1820-1930, Madrid, Catarata, 2007.
MORERA, Emili, Tarragona Cristiana, Tarragona, Diputació de Tarragona, vol. V, 2006 [1899].
MORUNO, Carlos, “Els presidents de la primera Diputació de Tarragona”, Bolduc, 28 (2023).
MORUNO, Carlos, “L’estudi del Sexenni Absolutista (1814-1820) a través d’una companyia de comerç. Una època de crisi i transformacions”, Recerques, 78 (2021).
MORUNO, Carlos, “La sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra”, Estudis d’història agrària, 32 (2020).
NADAL, Francesc, Burgueses, burócratas y territorio. La política territorial en la España del siglo XIX, Madrid, Instituto de Estudios de la Administración Local, 1987.
PÉREZ JUAN, José Antonio, y CHUST, Manuel, Ayuntamiento de ayuntamientos. Los orígenes de la Diputación Provincial de Castellón (1812-1823) , Castellón, Diputación, 2022.
PÉREZ NÚÑEZ, Javier, “Democracia y poder local bajo la constitución de 1812: entre el centralismo y la descentralización”, en BERAMENDI y VEIGA, Poder y territorio…
PIÑA, Román, La Diputación Provincial de Baleares (1812-1979) , Palma de Mallorca, Luís Ripoll, 1979.
POLO, Regina, “El régimen local entre el absolutismo y el liberalismo. La organización municipal y territorial de Salamanca, 1814-1833”, Anuario de Historia del derecho español, t. LXXXI (2011).
POMETTI, Kevin, “Clima, salud pública y sociedad. Causas, gestión y efectos de la fiebre amarilla en la Barcelona de 1821”, Cuadernos de estudios del siglo XVIII, 29 (2019), https://doi.org/10.17811/cesxviii.29.2019.247-277.
ROCA, Jordi, Tradició constitucional i història nacional (1808-1823). Llegat i projecció política d’una nissaga catalana, Els Papiol, Lleida, Pagès Editor i Fundació Ernest Lluch, 2011.
ROVIRA, Salvador-J., La Comissió Tarín-Castellarnau: 1821, Tarragona, autor, 1989.
SARRIÓN, José, La Diputació provincial de Catalunya sota la Constitució de Cadis (1812-1814 i 1820-1822) , Barcelona, Generalitat de Catalunya (Departament de Presidència), 1991.
TORRAS, Jaume, Liberalismo y rebeldía campesina, Barcelona, Ariel, 1976.
VAYO, Estanislao de Kotska, Historia de la vida y reinado de Fernando VII de España, 3 vols., Madrid, Imprenta Repullés, 1844.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Carlos Moruno Moyano, Ramon Arnabat Mata
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
