"Galiza, deixa Castela e vem a nós!" Un exemple d'irredentisme portuguès?

Autors/ores

  • Ramón Villares Paz

Resum

L'article analitza les relacions entre Portugal i Galícia, durant les primeres dècades de segle XX, com un possible exemple d'irredemptisme, que substitueix l'iberisme del segle XIX. La conclusió és que irredemptisme portuguès i reintegracionisme gallec van ser febles i no van anar acompanyats d'una acció política i institucional comparable a la d'altres regions europees, especialment les del nord de la Mar Adriàtica.

Paraules clau

iberisme, nacionalisme, Portugal, Galícia, irredentisme

Referències

Aguia, A, 1912.

Antón CAPELÁN, “António Sérgio no Instituto de Estudios Portugueses da Universidade de Santiago”, en ídem, Contra A Casa da Troia, Santiago de Compostela, Edicións Laiovento, 1994.

BAUER, Otto, La cuestión de las nacionalidades y la socialdemocracia, Akal, Madrid, 2020 [1907], ed. de Máiz, Ramón.

CAMEIRÂO, Lurdes, Epistolário espanhol de Teixeira de Pascoaes (Cartas de intelectuais espanhóis a Teixeira de Pascoaes), Lisboa, Assírio e Alvim, 2010.

CAMPOS MATOS, Sérgio, Iberismos. Naçâo e transnaçâo, Portugal e Espanha c.1807-c.1931, Coimbra, Imprensa da Universidade de Coimbra, 2017.

CATARUZZA, Marina, L’Italia e il confine orientale 1886-2006, Bolonia, Il Mulino, 2007.

CRAINZ, Guido, Il dolore e l’esilio. L’Istria e le memorie divise d’Europa, Roma, Donzelli Editore, 2005

FEIJÓ, António, Cartas a Luís de Magalhâes, 2 vols., Lisboa, Bertrand, 2004.

FREIRE, Ana María, “Emilia Pardo Bazán, Portugal y la literatura portuguesa (con cartas inéditas de la escritora a Teófilo Braga y José Ramalho Ortigâo)”, en La literatura española del siglo XIX y las literaturas europeas. Sociedad de Literatura Española del Siglo XIX, V Coloquio (Barcelona, 22-24 de octubre de 2008), Barcelona, PPU, 2011.

FUENTES, Maximiliano, España en la primera guerra mundial. Una movilización cultural, Madrid, Akal, 2014.

FUNDAÇÃO MÁRIO SOARES/DBG-Documentos Bernardino Machado, en http://hdl.handle.net/11002/fms_dc_109979.

HARRINGTON, Thomas, “Risco y Portugal: contactos anteriores a la época de Teoría do nazonalismo galego y la revista Nós”, Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, 7 (2010), https://doi.org/10.5944/rllcgv.vol.7.2000.5816.

HARRINGTON, Thomas, “The hidden history of tripartite Iberianism”, en CABO, Fernando; ABUIN, Anxo, y DOMINGUEZ, César (eds.), A comparative history of literatures in the Iberian Peninsula, vol.1, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 2010, https://doi.org/10.1075/chlel.xxiv.04har.

MADEIROS, António, “Discurso nacionalista e imagens de Portugal na Galiza”, en PAZOS-JUSTO, Carlos; BOTANA VILAR, M. Jesús, y ANDRÉ, Gabriel (eds.), Galiza e(m) Nós. Estudos para a compreensâo do relacionamento cultural galego-português, Vilanova de Famalicâo, Húmus, 2021.

MARAGALL, Juan, y UNAMUNO, Miguel de, Epistolario y escritos complementarios, prólogo de Pedro LAÍN ENTRALGO, Pedro, y epílogo de RIDRUEJO, Dionisio, Madrid, Seminarios y Ediciones, 1971.

MONZALI, Luciano, Irredentismo in Dalmazia, 1886-1925, Roma, Bontempelli, 2015.

MONZALI, Luciano, Italiani di Dalmazia, 1914-1924, Florencia, Le Lettere, 2007.

MURGUÍA, Manuel, El regionalismo gallego: ligeras observaciones por Manuel Murguía al discurso leído por el señor D. Antonio Sánchez Moguel en su recepción en la Real Academia de la Historia de Madrid el 8 de diciembre de 1888, La Habana, Imp. “La Universal”, 1889.

Nosa Terra, A, 1917, 1919, 1920 y 1921.

NÚÑEZ SEIXAS, Xosé-Manoel (ed.), The First World War and The Nationality question in Europe. Global Impact and Local Dynamics, Leiden/Boston, Brill, 2021.

NÚÑEZ SEIXAS, Xosé-Manoel, Entre Ginebra y Berlín. La cuestión de las minorías nacionales y la política internacional en Europa 1914-1939, Madrid, Akal, 2001.

NÚÑEZ SEIXAS, Xosé-Manuel, Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polític i la qüestió de les minories nacionals a Europa (1914-1939), Catarroja, Afers, 2010.

PARDO BAZÁN, Emilia, “Eça de Queiroz”, en La vida contemporánea, Madrid, Novelas y Cuentos, 1972, [1º de 1900, Madrid].

PARDO BAZÁN, Emilia, De mi tierra, Vigo, Edicións Xerais de Galicia, 1984, pp. 26-27 [1ª de 1888].

PAZOS-JUSTO, Carlos, Alfredo Guisado. Xente d’a Aldea e outros textos das orixes, Ponteareas, Concello de Ponteareas/Deputación de Pontevedra, 2021.

PEREIRA, Juan Manuel, Los países del Extremo Oriente, Madrid, Gaspar Editores, 1883.

PÉREZ BALLESTEROS, José, Cancionero Popular Gallego, prefacio de Teófilo Braga, Buenos Aires, Editorial Emecé, 1942 [1º de Madrid, 1886].

PESSOA, Fernando, Ibéria. Introduçâo a um imperialismo futuro, ed. de Lisboa, Atica Prosa, 2012.

PETRI, Rolf, “Frontiera”, Qualestoria, XXXVIII/1 (2010).

PLA, Josep, Direcció Lisboa, en Obra Completa, vol. XXVIII, Barcelona, Ediciones Destino, 1975.

Ramón VILLARES, “Andar por fóra. A experiencia de Nós”, en ídem, Cultura e Política na Galicia do século XX, Vigo, Galaxia, 2021.

Ramón VILLARES, “O nacionalismo galego no contexto da Grande Guerra: “regaleguizar” e internacionalizar”, Ler História, 73 (2018), pp. 217-240, https://doi.org/10.4000/lerhistoria.4382.

RAMOS, Rui, A segunda fundaçâo, vol. VI de José Mattoso (dir.), Historia de Portugal, Lisboa, Círculo de Leitores, 1994.

REVELLES, Jesús, “Estelrich a Galícia. Els contactes peninsulars de la mà dreta de Francesc Cambó”, en RLLCGV, XIX (2014), https://doi.org/10.5944/rllcgv.vol.19.2014.13760.

RIBERA I ROVIRA, Ignasi, Portugal y Galicia Nación. Identidad étnica, histórica, literaria, filológica y artística, Barcelona, R. Tobella impresor, 1911.

RIQUER I PERMANYER, Borja de, Alfonso XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político, Barcelona, RBA editores, 2013.

ROCHA RELVAS, Susana, “Portuguese-Catalan Intellectual Networks in Inter-War Period. Interconnections between Noucentisme and Renascença Portuguesa”, en GANT, Mark (ed.), Revisiting Centres and Peripheries in Iberian Studies: Culture, History and Socioeconomic Change, Cambridge, Scholars Publishing, 2019, p. 257.

SÁNCHEZ ROMÁN, José Antonio, La Sociedad de Naciones y la reinvención del imperialismo liberal, Madrid, Marcial Pons, 2021.

SOEIRO, Teresa, “A Semana Cultural Galega no Porto”, en PAZOS-JUSTO, BOTANA y ANDRÉ, Galiza e(m) Nós.

TEIXEIRA, Nuno SEVERIANO, “Portugal na “Grande Guerra” 1914-1918: as raçôes da entrada e os problemas de conduta”, en ídem, (coord.), Portugal e a guerra. História das intervençôes militares portuguesas nos grandes conflitos mundiais (sécs. XIX XX), Lisboa, Colibrí, 1998.

UCELAY DA CAL, Enric, El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, Barcelona, Edhasa, 2003.

Vanguardia. La, 1917.

Victor MARTINEZ-GIL, El naixement de l’iberisme catalanista, Barcelona, Curial, 1997.

VILLARES, Ramón, Galiza, terra irmá de Portugal, Lisboa, Fundaçâo Francisco Manuel dos Santos, 2022.

Biografia de l'autor/a

Ramón Villares Paz

Ramón Villares Paz (Cazás-Xermade, 1951) és catedràtic d'Història Contemporània de la Universidade de Santiago de Compostel·la des del 1987. Director del Departament d'Història Contemporània (1983-1986), degà de la Facultat de Geografia i Història (1986-1990) i rector magnifico de la Universidade de Santiago (1990-1994), membre fundador i president de l'Associació d'Història Contemporània (1996-2002) i director a Galícia de la Universitat Internacional Menendez Pelayo, UIMP (1997-2005). També és membre numerari de la Real Academia Galega i investigador honorari de l'Istituto de Ciências Sociais (U. Lisboa) (des del 2011). Membre del Consell Editorial de Marcial Pons, Edicions d'Història, i membre del Consell Assessor de revistes com ara Historia Social, Ler História, Análise Social, Ayer. Pertany als patronats del Museo do Pobo Galego, de la Fundació Luis Seoane, de la Fundació Otero Pedrayo i de la Fundació Juana de Vega. Va ser president del Consello da Cultura Galega des de 2006 a 2019.
Les seves línies de recerca són història agrària, politització pagesa, historiografia, estudis culturals, història de les migracions i de l'exili.

Publicades

20-12-2022

Descàrregues