Diplomàcia catalana i iberisme catalanista al segle XX
Resum
L'Oficina d’Expansió Catalana va ser un lobby propagandístic catalanista constituït a Barcelona en 1919 que va aprofitar les esperances suscitades pels punts de Wilson per dur a terme un treball de divulgació de la cultura catalana a l'estranger. Així, tot internacionalitzant el conflicte català de principis de segle XX, la burgesia catalana pretenia exercir un major contrapès comunicatiu amb altres rotatives de premsa europea i transferir les reivindicacions catalanistes de manera directa, sense passar pel centre de la Península. A partir, també, de traduccions d'articles sobre política, història i obres literàries es van generar contactes internacionals i es va instituir un flux continu i sostingut d'anada i retorn amb els escriptors, polítics i intel·lectuals afins a la causa catalana. D'entre tots aquests contactes van sobresortir els establerts amb alguns dels grans pensadors i escriptors portuguesos de l'època, que van col·laborar amb gran entusiasme en el replantejament d'una Espanya antiquada que havia de renéixer com Ibèria. L'economia i el debat dels aranzels surers o la possibilitat d'obtenir rèdit de la gestió de les colònies portugueses també van ser incentius en aquesta ambiciosa empresa de la diplomàcia catalana i la seva fixació lusitana i iberista.
Paraules clau
Iberisme, Diplomàcia cultural, Mediació culturl, Joan EstelrichReferències
¿Portugal pode viver sem as colónias?, Lisboa, Iniciativas Editoriais, 1974.
ALEMANY BAY, Carmen, La polémica del meridiano intelectual de Hispanoamérica (1927) Estudios y Textos, Alicante, Universidad de Alicante, 1998.
ANDERSON, Benedict, Imagined Comumunities: Reflections on the Origen and Spread of Nationalism, Londres, Verso, 1991.
Antonio SÁEZ DELGADO y Santiago PÉREZ ISASI, De espaldas abiertas. Relaciones literarias y culturales ibéricas (1870-1930), Granada, Comares, 2018.
Arabalears, 2017.
BIBLIOTECA DE CATALUNYA, Fondo Estelrich, caja 1
Cambio 16, 1974.
CASANOVA, Pascale, “Paris, méridien de Greenwich de la littérature”, en CHARLE, Christophe, y ROCHE, Daniel, Capitales culturelles. Capitales symboliques. Paris et les experiences européennes, París, Publications de la Sorbonne, 2002, https://doi.org/10.4000/books.psorbonne.919.
CATTINI, Giovanni, “Joan Estelrich i l’Expansió Catalana. La traducció de Prat de la Riba i Cambó en la Itàlia feixista”, Cercles. Revista d’història cultural, XII, 2009.
Diario do Alentejo, 1893.
DIPLOCAT “Monitoratge Internacional de Catalunya en Mitjans Digitals i Xarxes Socials demuestra la gran presencia del club deportivo en las conversaciones de las redes sociales, https://diplocat.cat/media/upload/arxius/publicacions/Informes/xxss/2021-DiplocatInformeAnualSocialListening2021.pdf.
El Mundo/El Día de Baleares, 2009, 2010
Espill, L’, 2013.
Exame, 1991.
E, 2012.
Fomento de la producción, 1998
FOUCHER, Michel, L’obsession des frontières, Paris, Perrin, 2007, p. 25.
FOUCHER, Michel, Le retour des frontières, Paris, CNRS Editions, 2016, https://doi.org/10.3917/cnrs.fouc.2016.01.
Gaceta Literaria, La, 1927.
GARCIA, Andrea, Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya 1907-2007, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.
HARRINGTON, Thomas, “The hidden history of tripartite Iberianism”, en CABO ASEGUINOLAZA, Fernando, et alii (eds.), A Comparative History of literatures in the Iberian Peninsula, vol. I, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, 2010.
HOBSBAWM, Eric J., Naciones y nacionalismo desde 1780, Barcelona, Crítica, 1991.
JIMÉNEZ REDONDO, Juan Carlos, “Presentación”, en ídem, España y Portugal en los siglos XX y XXI. Geopolítica de una vecindad conflictiva, Granada, Comares, 2019, p. IX.
JURT, Joseph, “El concepto de campo literario y la internacionalización de la literatura”, en ROMERO LÓPEZ, Dolores (ed.), Naciones literarias, Madrid, Anthropos/ Universidad Complutense de Madrid, 2006.
LEITÃO, Fátima Marina AZEVEDO, “O secessionimo catalão. Génese e (r)evolução”, tesis doctoral, Universidade de Coimbra, 2021
LITVAK, Lily, “Latinos y anglosajones. Una polémica de la España de fin de siglo”, en ídem, España 1900: modernismo, anarquismo y fin de siglo, Barcelona, Anthropos, 1990, pp. 155-199.
LLORENS PUJOL, Elena, y YLLA-CATALÀ PASSOLA, Gemma, “Misión catalana en Portugal: la Exposición de Arte Catalán en Lisboa, 1921”, en Antonio Sáez Delgado et alii (eds.), La invasión silenciosa. Presencia portuguesa en las revistas literarias ibéricas (1900-1950). Ámbitos castellano, catalán, euskera, gallego, Gijón, Trea, 2022.
LO GIUDICE, Ivan, “(Dis)informazione e realtà plurinazionale al tempo di Joan Estelrich”, Rivista Italiana di Studi Catalani, 11 (2021).
LUIS, Rita “El viaje como recusa cultural del franquismo: españoles en Portugal en 1974-1975”, Acta Hispanica, Supplementum I (2018), https://doi.org/10.14232/actahisp.2018.0.31-50.
MACMILLAN, Margaret, París, 1919. Seis meses que cambiaron el mundo, Barcelona, Tusquets, 2019.
MAGALHÃES, Gabriel y FERNANDES DA SILVA, Fátima, El dret al futur / O direito ao futuro, Famalicão, Humus, 2013.
MARAGALL, Joan, Poesia completa, ed. de Barcelona, Edicions 62, 2010.
MARTÍ MONTERDE, Antoni, “Barcelona i els meridians literaris. La literatura catalana en la República Mundial de les Lletres”, Afers, 92, vol. 34 (2019).
MARTÍ MONTERDE, Antoni, Nosaltres, els europeus, Lleida, Pagès editors, 2022.
MARTÍ ZARO, Pablo, “La Península, mañana”, en VVAA, La Península Mañana. ¿Puede vivir Portugal sin las colonias?, Madrid, Seminarios y ediciones.
MARTÍNEZ-GIL, Víctor, “La Ilustración Ibérica i la creació d’un mercat literari peninsular”, Els Marges, 71 (2002).
MARTÍNEZ-GIL, Víctor, “Revolució, iberisme i postmodernitat en la cultura catalana dels anys setanta”, Biblioteca di Rassegna iberistica, Novecento e dintorni, Grilli in Catalogna, 3 (2016).
MARTÍNEZ-GIL, Víctor, El naixement de l’iberisme catalanista, Barcelona, Curial, 1997.
MARTINS DE CARVALHO, Marina da Conceição de Sousa ALVES, “O movimento independentista na Catalunha. Reabertura da caixa de pandora no nacionalismo europeu a partir do referendo de 2017”, tesis de maestría, Universidade da Beira Interior, 2020.
MENDES DE CASTRO, Ana Isabel DUARTE, “A Catalunha e o processo independentista: cobertura jornalística do Público e do El País ao referendo de 1 de outubro de 2017”, tesis doctoral, Universidade de Coimbra, 2018.
Messidor, 1920.
NEVES, José Alberto, Catalunha. Questão Política ou Questão Jurídica?, Lisboa, Ediçoes Sílabo, 2021.
NOGUEIRA, Nuno Miguel RIBEIRO, “A cobertura mediática ao referendo pela independencia da Catalunha e as suas consequências políticas”, tesis de maestría, Institutro Universitário de Lisboa, 2019.
NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manoel, Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polític i la qüestió de les minories nacionals a Europa (1914-1936), Valencia, Afers, 2010.
País, El, 2006, 2008, 2009, 2020.
PAREJO MORUNO, Francisco Manuel, “El negocio de exportación corchera en España y Portugal durante el siglo XX: cambios e intervención pública”, Universidad de Extremadura, 2009.
PAREJO MORUNO, Francisco Manuel, “El negocio del corcho en España durante el siglo XX”, Estudios de Historia Económica, 57, 2010.
PIRES, Isabel Cristina RUA, “Evolução do Nacionalismo Catalão: fatores institucionais e políticos, consequências e resultados”, tesis de maestría, Universidade Nova de Lisboa, 2020.
PLA (ed.), Xavier, El món d’ahir de Joan Estelrich, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2015.
Por Favor, 1974.
PRAT DE LA RIBA, Enric, La nacionalitat catalana, ed. de Barcelona, Edicions 62, 1978.
REPARAZ, Gonzalo de, Geografía y política. Veinticino lecciones de historia naturalista, Barcelona, Mentora, 1929.
REVELLES ESQUIROL, Jesús, “Missió catalana a Lisboa: Joan Estelrich, 1921”, en Pla, ed. El món d’ahir de Joan Estelrich.
REVELLES, Jesús, “Cambó, Pla, Gaziel i els contactes lusocatalans”, en MARTÍNEZ-GIL, Víctor (ed.), Uns apartats germans: Portugal i Catalunya / Irmãos afastados: Portugal e a Catalunha, Palma, Lleonard Muntaner editor, 2010.
REVELLES, Jesús, “L’iberisme de Joan Maragall. Un projecte germinador”, en Josep Maria Terricabras (ed.), Joan Maragall, paraula i pensament, Girona, Documenta Universitaria, 2011.
RINA, César, “Los estados-nación y los imaginarios territoriales en las sociedades líquidas”, Tiempo Presente. Revista de Historia, 3 (2015).
Rita LUIS, “Democracia: um conceito em negociação. A imprensa espanhola e o processo revolucionário em Portugal (1974-1975)”, en GOMES, A., y BAPTISTA, C. (orgs.), Mídia, revolução e movimentos populares: casos do Brasil e Portugal, Natal, EDUFRN, 2021.
ROMÃO, Filipe VASCONCELOS,Espanha e Catalunha. Choque entre nacionalismos, Silveira, Bookbuilders, 2017.
SÁEZ DELGADO, Antonio, y NIETO CABALLERO, Guadalupe, “Presencia portuguesa en las revistas de la vanguardia histórica española: entre el iberismo y el nacionalismo”, en SÁEZ DELGADO, Antonio, et alii, La invasión silenciosa.
SALA I LÓPEZ, Pere, y NADAL, Jordi, La contribució catalana al desenvolupament de la indústria portuguesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Vicepresidència, 2010.
SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep, “La interrelación entre Portugal y España durante la consolidación democrática ‘Res-Publica’”, Revista Lusófona de Ciência Política e Relações Internacionais, 5/6 (2007).
SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep, La revolución portuguesa y su influencia en la transición española (1961-1976), Madrid, Nerea, 1995.
TAVARES, Nathany, “A exacerbação do nacionalismo separatista na Catalunha: um debate entre nação, estado e União Europeia” tesis de maestría, Universidade do Sul de Santa Caterina, 2017.
Triunfo, 1974.
UCELAY DA CAL, Enric, El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, Barcelona, Edhasa, 2003.
VALE, Giangiacomo, y DUARTE, David (eds.), Catalonia, Iberia and Europe, Canterano, Aracne, 2019.
VALLCORBA, Jaume, Noucentisme, mediterraneisme i classicisme: apunts per a la història d’una estètica, Barcelona, Quaderns Crema, 1994.
Veu de Catalunya, La, 27-8-1918
VILA SAGLIETI, Hermenegildo, O Sobreiro, Girona, Imprenta y Librería de Paciano Torres, 1892.
Visão, 2012.
VVAA, La Península Mañana. ¿Puede vivir Portugal sin las colonias?, Madrid, Seminarios y ediciones.
ZAPATA BLANCO, Santiago, “Del suro a la cortiça. El ascenso de Portugal a primera potencia corchera del mundo”, Revista de Historia Industrial, 22 (2022).
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Jesús Revelles Esquirol

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.