Anàlisi qualitativa i aproximació metodològica per a la identificació de voluntaris de les Milícies Antifeixistes de Catalunya morts en combat: fronts d'Aragó, Balears i Madrid (24 de juliol-31 de desembre de 1936)

Autors/ores

Resum

L'article se centra en l'anàlisi i la documentació sobre els morts i desapareguts que van combatre com a voluntaris en les diferents columnes organitzades per les Milícies Antifeixistes de Catalunya, busca aportar informació quant al sistema administratiu que regulava els drets legals dels milicians morts en combat. S'hi demostra la importància de l'organització de les Milícies Antifeixistes de Catalunya i la seva estructura administrativa, especialment la relativa al pagament de subsidis de guerra, en la traçabilitat de les fonts documentals. També s'aporta informació sobre l'evolució del sistema que, a partir d'agost de 1936, mirava de garantir el dret a les compensacions per mort o invalidesa dels combatents. Alhora, ofereix una primera aproximació amb dades quantitatives i qualitatives quant al total de baixes que va sofrir aquesta organització entre el 24 de juliol i el 31 de desembre de 1936.
Paral·lelament, busca aportar una metodologia de treball complementària a l'exhumació de restes humanes de fosses o cementiris, que permet identificar les restes físiques de combatents associats a camps de batalla de la Guerra d'Espanya. Aquesta s'emmarca en les recents iniciatives legals que tenen lloc a Espanya, orientades a emplenar polítiques públiques de memòria democràtica. La metodologia es basa en la identificació de les víctimes i la seva participació orgànica en unitats militars en el moment de la seva defunció.

Paraules clau

Milícies Antifeixistes, identificació, fosses, memòria democràtica, Guerra d'Espanya

Referències

, Manuel, Compañeros y camaradas. Las luchas entre antifascistas en la Guerra Civil española, Madrid, Actas, 2012.

ARXIU MONTSERRAT TARRADELLAS I MACIÀ, Fondo Tarradellas, c. GC35, GC62, GF46.

ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Fondo ANC1-886 / Llei 21 del 2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya, c. T-4193, docs. 50 y 51.

BERGER MULATTIERI, Gonzalo, Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat, Barcelona, Eumo, 2018, p. 118.

Boletín Oficial de la Generalitat de Catalunya, 1936.

BONO, María Jesús, “Políticas públicas de memoria en el Estado español”, en I Col.loqui Internacional memorial Democràtic: Polítiques Públiques de la Memoria, Barcelona (2007).

BORKENAU, Franz, El reñidero español. París, Editorial Ruedo Ibérico, 1971.

CASAS SORIANO, Just, Els fets de juliol de 1936 a Barcelona: Els protagonistes i les víctimes, Barcelona, Editorial Base, 2016.

CENTRO DOCUMENTAL DE LA MEMORIA HISTÓRICA, fondo Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno y fondo PS_Militar.

CRAI UB, Colección del CEHI, Fondo José del Barrio.

CRUELLS, Manel, L’expedició a Mallorca, any 1936, Barcelona, Juventud, 1971.

CUESTA, José Luis DE LA, y ODRIOZOLA, Miren, “Marco normativo de la memoria histórica en España: legislación estatal y autonómica”, Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 20-08 (2018).

DÍAZ SANDINO, Felipe, De la conspiración a la revolución (1929-1937), Madrid, Libertarias, 1990.

DURAN, Miguel, 1936 en Mallorca, vol. I, Palma, Miguel Duran Pastor, 1982.

FERRÁNDIZ, Francisco, “Exhumaciones y políticas de la memoria en la España contemporánea”, Hispania Nova: Revista de Historia Contemporánea, 7, (2007).

GIMÉNOLOGUES, LES, A Zaragoza o al Charco. Aragón 1936-1938. Récits de protagonistes libertaires, Montreuil, L’imsomniaque, 2016.

GREPPI, Andrea, “Los límites de la memoria y las limitaciones de la Ley”, en MARTIN PALLÍN, J. A., y ESCUDERO ALDAY, R. (eds.), Derecho y Memoria Histórica, Madrid, Trotta, 2008.

GUARNER, Vicenç, L’aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1936-1939), Barcelona, Abadía de Montserrat, 1980.

MARTÍNEZ, Fernando et al., Guerra Civil en Aragón. Zaragoza, Zaragoza, Delsan, 2010, pp. 97-107.

MASSOT, Josep, El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost-setembre de 1936. Barcelona, Abadía de Montserrat, 1987.

MIRAVITLLES, Jaume, Episodis de la guerra civil espanyola, Barcelona, Editorial Pòrtic, 1972.

RODRÍGUEZ, Miguel Ángel, “Las fosas de Franco y la diligencia debida del estado ante el crimen de desaparición forzada a la luz de la jurisprudencia de la Corte Interamericana de Derechos Humanos”, Jueces para la Democracia, 60 (2007).

SALAS LARRAZÁBAL, Ramón, Historia del Ejército Popular de la República, ed. de Madrid, La Esfera de los Libros, 2006.

SOLÉ, Josep María, y VILLARROYA, Joan, Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia. Milícies al front. Barcelona, Edicions 62, 2006.

Treball, 1936.

Vanguardia. La, 1936 y 1937.

Biografia de l'autor/a

Gonzalo Berger Mulattieri, TC-UPF Grup de recerca Nexus-UPF

Doctor en Història Contemporània i docent universitari.
Principals línies temàtiques de recerca:
-Història política, social i cultural de Catalunya, Espanya, Europa, segle XX.
-Memòria històrica, de la repressió, dels passats traumàtics.
-Història dels gèneres, de la dona, del feminisme.
-Nova història militar, el fenomen del voluntariat, conflictes europeus contemporanis

Darreres publicacions:
-Diario de Pilar Duaigües. Querido diario: hoy ha empezado la guerra, Madrid, Espasa, 2017.
-Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat, Barcelona, EUMO, 2018.
- "Los voluntarios internacionales en las Milicias Antifascistas de Catalunya (21 de julio-31 de diciembre de 1936)" en Hasta pronto, amigos de España: Las Brigadas Internacionales en el 80 aniversario de su despedida de la Guerra Civil (1938-2018), Albacete, CEDOBI, 2019.
-"La Batalla de Mallorca en Son Servera y las memorias del falangista Antoni Perelló Serra", APORTES. Revista de Historia Contemporánea, 2020.
-"La batalla de Mallorca. Los combates en el sector de Son Carrió (17-26 de agosto de 1936)", en La Guerra Civil española 80 años después. Debate entre historiadores (coord.Javier Cervera Gil), 2020.

Publicades

30-06-2021

Descàrregues