“Las famosas bases de Manresa que constituyen las aspiraciones de aquellas gentes de constituir la nacionalidad catalana”. Entre el mito y la realidad.

Autores/as

Resumen

El objetivo del artículo es comprender mejor el proceso que implicó la definitiva politización del movimiento catalanista. Está basado en fuentes primarias, fundamentalmente provenientes de la prensa y memorias, y también secundarias. Pretendemos explicar la relevancia que tuvieron las Bases de Manresa de 1892, negando el mito que las situaba como el momento inicial del catalanismo político. Este mito fue impulsado tanto por los centralistas, los cuales veían en las Bases de Manresa los orígenes de un supuesto independentismo catalán, como por una parte del catalanismo.

Palabras clave

Catalanismo, Bases de Manresa, Unió Catalanista, Autonomismo, Federalismo, Independentismo

Citas

AMETLLA, Claudi, Memòries polítiques 1890-1917, Barcelona, Pòrtic, 1963.

ANDRADE, Benito M., Castilla ante el separatismo catalán, Madrid, Reus, 1921.

ANGUERA, Pere, Bernat Torroja (1817-1908), Teoría econòmica i reivindicació nacional, Reus, Cambra de Comerç i Indústria, 1987.

Arch de Sant Martí, L’, 1892.

Bases per a la Constitució Regional Catalana. Manresa març de 1892, Vic, Eumo, 1991.

CAMBÓ, Francesc, Memòries (1876-1936), Barcelona, Alpha, 1981.

Campana de Gràcia, La, 1892.

Catalanista. Lo, 1890, 1891, 1892.

Diluvio, El, 1892.

España Regional, La, 1891.

Esquella de la Torratxa. La, 1892.

GARRIGA I MASSÓ, Joan , Memòries d'un liberal catalanista (1871-1939), Barcelona, Edicions 62, 1987.

GONZÁLEZ CASANOVA, José Antonio “Estudi introductori”, en Textos Jurídics Catalans, Memorial de Greuges de 1760. Projecte de Constitució de l'Estat Català de 1883. Memorial de Greuges de 1885. Missatge a la Reina Regent de 1888. Bases de Manresa de 1892, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1990.

GONZÁLEZ CASANOVA, José Antonio, Federalisme i Autonomia a Catalunya (1868-1938). Documents, Barcelona, Curial, 1974.

IZQUIERDO, Santiago, La Primera victòria del catalanisme polític: el triomf electoral de la candidatura dels “quatre presidents (1901), Barcelona, Pòrtic, 2002.

LLORENS, Jordi, La Lliga de Catalunya i el Centre Escolar Catalanista, Barcelona, Dalmau, 1996.

LLORENS, Jordi, La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític: dels orígens a la presidència del Dr. Martí i Julià: 1891-1903, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992.

Nuevo Régimen, El, 1892.

OLLÉ ROMEU, Josep Maria, Homes del catalanisme. Bases de Manresa, diccionari biogràfic, Barcelona, Rafael Dalmau, 1995.

PELLA I FORGAS, Josep, La Crisis del catalanisme, Barcelona, Impr. de Henrich, 1906.

PÉREZ FRANCESCH, Joan, Les Bases de Manresa i el programa polític de la Unió Catalanista (1871-1899), Manresa, Fundació Caixa de Manresa, 1992.

PICH, Josep, “El Regionalisme tradicionalista, monàrquic, catòlic i espanyolista. La Revista la España Regional”, El Contemporani, 18 (1999).

PICH, Josep, “La Génesis del catalanismo político. De los inicios de la Restauración a la crisis del Centre Català”, Hispania, n. 229 (2008), https://doi.org/10.3989/hispania.2008.v68.i229.85.

PICH, Josep, El Centre Català. La primera associació política catalanista (1882-1894), Catarroja-Barcelona, Afers, 2002.

PICH, Josep; SABATER, Jordi, y PORTA, Frederic J., “La rellevància del missatge a la reina regent i la implantació del catalanisme el 1888”, Afers, núm. 98 (2021).

PLA, Josep, Materials per a una història, obra Completa, vol. 25, Barcelona, Destino, 1973.

ROVIRA I VIRGILI, Antoni,  Resum d’història del catalanisme, Barcelona, La Magrana, 1983.

SMITH, Angel, The Origins of Catalan Nationalism, 1770-1898, Basingstoke, Palgrave, 2014.

SOLDEVILLA, Fernando, El año político. 1900, Año VI, Madrid, Imp. Enrique Rojas, 1901.

TERMES, Josep y COLOMINES, Agustí, Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992.

Vanguardia, La, 1892.

Biografía del autor/a

Josep Pich Mitjana, Universitat Pompeu Fabra

Josep Pich i Mitjana (Manresa, 1967) es licenciado en Historia Contemporánea por la Universitat de Barcelona (1991) y doctor por la Universitat Pompeu Fabra (1999), con la tesis "Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític", dirigida por Josep Termes i Ardèvol. Actualment ejerce como profesor de Historia Contemporánea en la Universitat Pompeu Fabra. Especialista en historia del movimiento catalanista, tanto desde su vertiente política como de la cultural, ha ganado ex aequo el premio Joan Givanel i Mas de Ciencias de la Comunicación del Institut d’Estudis Catalans de 2001 con el trabajo Almirall i el Diari Català (1879-1881). L’inici del projecte politicoideològic del catalanisme progressista y el XXI premio Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 con el trabajo Almirall i el federalisme intransigent. Ha editado las memorias del abogado, periodista y dirigente republicano federal barcelonés Conrad ROUREe (1841-1928) tituladas Recuerdos de mi larga vida, 7 vols, Vic, Eumo-IUHJVV, 1994-1999 y 2010, de Valentí Almirall, una Antologia de textos, amb un estudi introductori, Barcelona, Generalitat-Institut d’Estudis Autonòmics, 2011, y es uno de los editores de Antoni SAUMELL SOLER, Miscel·lània in Memoriam, Barcelona, UPF, 2007. Ha participado en obras colectivas como Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975). Materials per a un assaig d’història cultural del món català contemporani, 1808-1975 (1998), La Diputació revolucionària, 1868-1874 (2003), Figuras de la Gloriosa. Aproximación biográfica al Sexenio Democrático (2006), Cuba: de Colonia a república (2006) i Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya Moderna (2007). Ha publicado El Centre Català. La primera associació política catalanista (1882-1894) (2002); Almirall i el Diari Català (2003); Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) (2004); Valentí Almirall i el federalisme intransigent (2006); Francesc Pi y Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894 (2008); La Setmana Tràgica. Motius i fets (2010), i Semana Trágica. Entre las barricadas de Barcelona y el barranco del Lobo (2011). También es autor de diversos rtículos de investigación històrica publicados en revists especializadas. Sus líneas de investigación actuals son la historia política española de la segunda mitad del siglo XIX y principios del siglo XX (del Sexenio democrático a la Restauración), la historia políticay cultural catalana de la segunda mitad del siglo XIX y la primera década del siglo XX, el federalismo, el catalanism y el imperialismo español en Marruecos.

Jordi Sabater, Universitat Ramon Llull

1_“Ferran Valls i Taberner: del regionalismo catalanista al regionalismo franquista”, en Jaume CLARET MIRANDA y Joan FUSTER SOBREPERE (coords.), El regionalismo bien entendido. Ambigüedades y límites del regionalismo en la España franquista, Granada, Comares, 2021.

2_ Un dels editors de La paz intranquila. Los tratados de paz de la guerra que no acabó con todas las guerras (1918-1923), Barcelona, Bellaterra, 2020.

3_“Epistemologia, política i acció social”, Educació social. Revista d'intervenció sòcioeducativa, n. 74, 2020, pp. 11-13.

4_“Los tres mundos del capitalismo del bienestar”, Educación social: Revista de intervención socioeducativa, n. 69, 2018, pp. 203-205.

5_“Política i educació social”, Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa, 64, 2016, pp. 6-8.

Frederic Josep Porta i Capdevila, Universitat de Barcelona

1_Frederic J. PORTA, “Josep Maria Batista i Roca (1895-1978). Biografía del primer intel·lectual independentista”, Tesis doctoral. Universitat Pompeu Fabra, 2021.

2_Tomàs CALLAU, Fermí RUBIRALTA, Marc SANTASUSANA, Frederic J. PORTA, Estat Català (1922-2022), Base, 2022.

3_ Josep PICH MITJANA, Jordi SABATER y Frederic J. PORTA, “La rellevància del missatge a la reina regent i la implantació del catalanisme el 1888”, Afers, n. 98, 2021, pp. 155-186.

4_Josep PICH MITJANA, Jordi SABATER y Frederic J. PORTA, “Georges Dwelshauvers, l’home que va ser utilitzat per a començar a destruir l’obra cultural de la Mancomunitat”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, n. 32, 2021, pp. 65-90.

5_Frederic J. PORTA, “La destrucción de Yugoeslavia”, en Juan PASTRANA y Josep PICH (coords.,), La Segunda Guerra Mundial. Sistemas políticos en colisión (Amazon, 2021).

Publicado

20-12-2022

Descargas