Pronoms sense antecedent
Resum
A causa del seu tret de definitud i a l'absència de contingut descriptiu, els pronoms de tercera persona -explícits o tàcits- no poden emprar-se com a expressions referencialment autònomes, i requereixen un antecedent discursiu per a ser interpretats. No obstant això, no és impossible trobar exemples de pronoms sense antecedent (com el subjecte tàcit en En aquest poble, pro viuen com volen); un bon número d'ells són en algun sentit marginals (prengui's el subjecte tàcit en Prop de casa hi havia una xurreria. I, per cert, pro estaven boníssims).
El cas dels pronoms sense antecedent planteja, d'una banda, el problema teòric de com formular una hipòtesi restrictiva sobre les seves condicions d'ús, i, per un altre, el problema pràctic de quines recomanacions han de fer-se per a la redacció de textos escrits. Els dos problemes estan lligats. Entre els factors que cal tenir en compte en l'anàlisi estan la distinció entre oralitat i escriptura -les condicions d'ús dels pronoms sense antecedent no són les mateixes-, la distinció explícit / tàcit -els pronoms tàcits es legitimen en condicions més permissives-, i la distinció singular / plural -la major part de les interpretacions possibles sense antecedent és possible solo amb plurals-. El maneig dels pronoms sense antecedent com a recurs gramatical en l'escriptura implica el control conscient d'aquests factors.
Paraules clau
pronom, pronom sense antecedent, anàfora, ensenyament de la gramàtica, escriptura , jerarquia de "lo dado"Referències
Blackwell, Sarah (2003): Implicatures in Discourse. The Case of Spanish NP Anaphora, Amsterdam: John Benjamins.
Blackwell, Sarah (2018): “Frames of reference and antecedentless anaphora in Spanish conversation”, Journal of Psycholinguistic Research, 47.2, pp. 283-305.
Borthen, Kaja (2010): “On how we interpret plural pronouns”, Journal of Pragmatics, 42, pp. 1799-1815.
Brown, Gillian y George Yule (1983): Discourse Analysis. Cambridge: Cambridge University Press.
Cornish, Francis (1996): “‘Antecedentless’ anaphors: deixis, anaphora, or what? Some evidence from English and French”, Journal of Linguistics, 32, pp. 19-41.
Cornish, Francis (1999): Anaphora, discourse and understanding. Oxford: Oxford
University Press.
Cornish, Francis (2005): “Degrees of indirectness: two types of implicit referents and their retrieval via unaccented pronouns”, en A. Branco, T. McEnery y R. Mitkov (eds.), Anaphora Processing: Linguistic, Cognitive, and Computational Modelling, Amsterdam: John Benjamins, pp. 199-220.
Cornish, Francis (2007): “Indirect pronominal anaphora in English and French: marginal rarity, or unmarked norm? Some psycholinguistic evidence”, en M. Schwarz-Friesel, M. Consten y M. Knees (eds.), Anaphors in Text. Cognitive, Formal and Applied Approaches to Anaphoric Reference, Amsterdam: John Benjamins, 21-36.
Emmott, Catherine (1997): Narrative Comprehension, Oxford: Clarendon Press.
Emmott, Catherine (1999): “Embodied in a constructed world. Narrative processing, knowledge representation, and indirect anaphora”, en K. van Hoek, A. Kibrik y L. Noordman (eds.), Discourse Studies in Cognitive Linguistics, Amsterdam: John Benjamins, 5-27.
Emmott, Catherine (2015): “Interpreting antecedentless pronouns in narrative texts”, en L. Gardelle y S. Sorlin (eds.), The Pragmatics of Personal Pronouns, Amsterdam: John Benjamins, 241-257.
Erkü, Feride y Jeanette K. Gundel (1987): “The pragmatics of indirect anaphors”, en J. Verschueren y M. Bertuccelli-Papi (eds.), The Pragmatic Perspective, Amsterdam: John Benjamins, 533-545.
Garnham, Alan, Jane Oakhill y David Reynolds (2018): “Anaphoric islands and anaphoric forms: the role of explicit and implicit focus”, Discourse Processes, 55.2, pp. 197-205.
Gerrig, Richard, William Horton y Amanda Stent (2011): “Production and comprehension of unheralded pronouns: a corpus analysis”, Discourse Processes, 48.3, pp. 161-182.
Gundel, Jeanette K., Nancy Hedberg y Ron Zacharski (1993): “Cognitive Status and the Form of Referring Expressions in Discourse”, Language, 69, pp. 274-307.
Gundel, Jeanette K., Nancy Hedberg y Ron Zacharski (2000): “Statut cognitive et forme des anaphoriques indirects”, Verbum, XXII (1), pp. 79-102.
Gundel, Jeanette K., Nancy Hedberg y Ron Zacharski (2005): “Pronouns without explicit antecedents: How do we know when a pronoun is referential?”, en A. Branco, T. McEnery y R. Mitkov (eds.), Anaphora Processing: Linguistic, Cognitive, and Computational Modelling, Amsterdam: John Benjamins, 351-364.
Gutiérrez Rodríguez, Edita (2018): “Interpretación genérica de sintagmas nominales con núcleo elíptico”, Borealis, 7.2, pp. 135-160.
Johnsen, Laure Ann (2014): “L’ emploi du clitique ils à valeur indéterminée en français: entre interprétation anaphorique et interprétation existentielle”, en M. Fossard y M.-J. Béguelin (eds.), Nouvelles perspectives sur l’anaphore, Berna: Peter Lang, pp. 99-136.
Kleiber, Georges (1990): « Quand il n’a pas d’antécédent », Langages, 25(97), pp. 24-50.
Kleiber, Georges (1992): “Ils ont encore augmenté les impôts ou Sur le ils dit collectif”, en L. Tasmowski y A. Zribi-Hertz (eds.), De la musique à la linguistique. Hommages à Nicolas Ruwet, Gante, pp. 327-344. Reimpreso en G. Kleiber (1994): Anaphores et pronoms, París: Duculot, pp. 163-175.
Leonetti, Manuel (2018): “Aprovechar la gramática para mejorar la redacción: los sujetos tácitos”, ReGrOC 1.1.
Leonetti, Manuel (2019): “On weak readings of definite DPs”, en N. Pomino (ed.), Proceedings of the IX Nereus International Workshop “Morphosyntactic and semantic aspects of the DP in Romance and beyond”, Arbeitspapier 131. Fachbereich Linguistik, Universität Konstanz, pp. 1-25.
Leonetti, Manuel (2020): “La referencia nominal y la anáfora en el discurso”, en M. V. Escandell Vidal, A. Ahern y J. Amenós (eds.), Pragmática, Madrid: Akal, pp. 145-165.
Leonetti, Manuel (2021): “Significado procedimental y jerarquías de accesibilidad”, comunicación presentada en el XIV Congreso Internacional de Lingüística General, Universidad de Sevilla.
Reichler-Béguelin, Marie-José (1993): “Faits deviants et tri des observables”, Tranel, 20, pp. 89-109.
Tasmowski-de Ryck, Liliane y Paul Verluyten (1982): “Linguistic control of pronouns”, Journal of Semantics, 1, pp. 323-46.
Ward, Gregory, Richard Sproat y Gail Mckoon (1991): “A pragmatic analysis of so-called “anaphoric islands””, Language, 67.3, pp. 439-474.
Ziv, Yael (1996): “Pronominal Reference to Inferred Antecedents”, Belgian Journal of Linguistics, 10, pp. 55-67.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Manuel Leonetti Jungl
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
