Morfologia i parells mínims: alguns exemples per a la seva implementació a secundària
Resum
Aquest treball advoca per la necessitat de reformular la posada en pràctica de l'ensenyament de la llengua a l'aula de Secundària, amb l'objectiu de canviar la percepció que solen tenir els estudiants sobre aquesta matèria. En aquesta línia, es defensa la idoneïtat dels exercicis de parells mínims, ja que no només permeten de reflexionar sobre la llengua, sinó també d'experimentar amb ella. Partint d'aquesta premissa, l'objectiu d'aquest treball és demostrar que la morfologia també pot ser susceptible de reflexió a partir de parells mínims. Per a això, en primer lloc, es dona compte dels continguts sobre morfologia que poden servir com a font d'informació per al professorat a l'hora de construir els seus propis exercicis de parells mínims. En segon lloc, es proporciona una gran quantitat de casos pràctics i la reflexió lingüística que susciten, amb l'objecte que siguin una guia per a l'exercitació dels continguts sobre morfologia a l'aula.Paraules clau
morfologia, parells mínims, reflexió lingüística, exercicisReferències
Amador Rodríguez, Luis Alexis (2009): La derivación nominal en español: nombres de agente, instrumento, lugar y acción, Frankfurt am Main: Peter Lang.
Bosque, Ignacio (2015): “Ejercicios de análisis sintáctico. Sus clases y aprovechamiento didáctico.” Ms. Curso Aplicacions de la gramàtica a l’aula de Secundària i Batxillerat, organizado por CLT-ICE. Barcelona, 29 de junio-3 de julio de 2015.
Bosque, Ignacio (2017): “Cómo nos ven. La percepción social de la gramática y de los gramáticos.” Ms. Universidad Nacional de Rosario (Argentina).
Bosque, Ignacio (2018): “Qué debemos cambiar en la enseñanza de la gramática”. ReGrOC. Revista de Gramática Orientada a las Competencias, 1/1, págs. 11-36.
Bosque, Ignacio y Ángel Gallego (2016): “La aplicación de la gramática en el aula. Recursos didácticos clásicos y modernos para la enseñanza de la gramática”, Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 54/2, págs. 63-83.
Bosque, Ignacio y Ángel Gallego (2018): “La gramática en la Enseñanza Media. Competencias oficiales y competencias necesarias”. ReGrOC. Revista de Gramática Orientada a las Competencias, 1/1, págs. 141-202.
Fábregas, Antonio (2016): Las nominalizaciones, Madrid: Visor Libros.
Gil, Irene (2020): “El análisis morfológico en el aula. Perspectiva, contenidos y actividades”, ReGrOC. Revista de Gramática Orientada a las Competencias, 2/1, págs. 43-66.
Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2005): Diccionario panhispánico de dudas, Madrid: Santillana.
Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2009): Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa.
Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2019): Glosario de términos gramaticales, Salamanca: Universidad de Salamanca.
Serrano-Dolader, David (2018): Formación de palabras y enseñanza del español LE/L2, London: Routledge.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Cristina Buenafuentes de la Mata
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
