Incorpori.net: societats digitalitzades en la ciència ficció llatinoamericana del tercer mil·leni
Resum
Aquest article aborda l’exploració d’imaginaris socials que, essent configurats des de la noció de realitat virtual, s’han posicionat en la narrativa de ciència ficció llatinoamericana com a un eix temàtic rellevant que tensa i interroga el desenvolupament de la vida humana en un món digitalitzat i al qual només es té accés mitjançant Internet, problematitzant l’avanç de les xarxes virtuals al fer èmfasi en la repercussió que aquestes tenen als cossos, en la memòria i en la societat, així com en les implicacions polítiques i socioeconòmiques que aquest tipus de món desplega.
Paraules clau
transhumanisme, memòria, cos, corporalitat , realitat digital, Internet, realitat virtualReferències
BARADIT, Jorge (2005), Ygdrasil. Buenos Aires, Ediciones B.
CASTAGNET, Martín Felipe (2016), Los cuerpos del verano. Buenos Aires, Factotum.
CONGRESO NACIONAL DE CHILE (2021), “Ley N° 21383”, en Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, Ley Chile. Consultado en <https://www.bcn.cl/leychile/navegar?idNorma=1166983> (07/12/2022).
DAMIÁN MIRAVETE, Gabriela (2015), “Soñarán en el jardín”, en González Rodríguez, Segio (antol.), El silencio de los cuerpos. Relatos sobre feminicidios. Ciudad de México, Ediciones B, pp. 115-134.
FERNÁNDEZ, Bernardo (2009), Gel Azul. México, Suma.
HARDY, Thomas (2001), “I.A. (inteligencia artificial)”, en Polis: Revista Latinoamericana, vol. 2, pp. 4-28.
LÓPEZ-PELLISA, Teresa (2015), Patologías de la realidad virtual. Cibercultura y ciencia ficción. Madrid, Fondo de Cultura Económica.
MEGO, Poldark (2018), “Bienestar cuantificable”, en Grippoli, Víctor (antol.). Líneas de cambio. Antología de ciencia ficción latinoamericana. Montevideo, Editorial Solaris, pp. 25-38.
RAIMAN GONZÁLEZ, Daniela (2019), “T.E.D.”, en Colectivo La Ventana del Sur (antol.). Imaginarias. Antología de mujeres en mundos peligrosos. Santiago de Chile, Triada ediciones, pp. 53-84.
ROBLES, Juan Manuel (2019), “No somos cazafantasmas”, en Robles, Juan Manuel, No somos cazafantasmas. Lima, Bordes, pp. 135-174.
SIBILIA, Paula (2012), El hombre postorgánico: cuerpo, subjetividad y tecnologías digitales. Buenos Aires, Fondo de Cultura Económica.
TOFFLER, Alvin (1973), El schock del futuro. J. Ferrer Aleu (trad.). Barcelona, Plaza & Janés.
VALENZUELA, Ramón (2022), Cuando no andan los relojes. Una entrevista a Gabriel Maya. Amazon KDP. Consultado en <https://www.amazon.es/> (08/12/2022).
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Guillermo González Hernández
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
