Escriure la crisi migratòria des de subjectivitats múltiples: cossos, identitats i territoris en La fila india d'Antonio Ortuño

Autors/ores

Resum

Aquest treball se centra en l'anàlisi de La fila india (2016) de l'escriptor mexicà Antonio Ortuño. La novel·la té per rerefons la crisi migratòria dels centreamericans que travessen Mèxic per a arribar als Estats Units, la qual cosa produeix una desterritorialización de la problemàtica de la frontera i la seva reubicació en l'espai mexicà. Ens detindrem en els procediments formals de les subjectivitats (les diferents veus que narren) implicades en la conformació, la fragmentació i reconstitució del cos migrant. Finalment, a través del concepte de heterotopía de Michel Foucault, veurem de quina manera el territori d'aquesta migració (Mèxic) es veu també subjectivat per tals experiències plurals.

Paraules clau

Mèxic, literatura contemporània, Ortuño, migració, subjectivitat

Referències

AGAMBEN, Giorgio (2015), L’ usage des corps. Joël Gayraud (trad.). París, Éditions du Seuil.

BARONI, Raphaël (2020), “Comment réconcilier la focalisation genettienne avec l’étude de la subjectivité dans le récit?”, en Nouvelle revue d’esthétique, vol. 26, n.° 2, pp. 31–42.

BONFIL BATALLA, Guillermo (2005), México profundo: Una civilización negada. Nueva York, Random House Mondadori.

CALDERÓN LE JOLIFF, Tatiana (2020), “El cuerpo racializado del migrante en La fila india de Antonio Ortuño y Ciudad Berraca de Rodrigo Ramos Bañados”, en Nueva Revista Del Pacífico, n.° 72, pp. 279–300. DOI: <https://doi.org/10.4067/S0719-51762020000100279>.

CORTÉS, Almudena (2018), “Violencia de género y frontera: Migrantes centroamericanas en México hacia los EEUU”, en Revista Europea de Estudios Latinoamericanos y Del Caribe, n.° 105, pp. 39–60.

CHÁVEZ-FLORES, Ian Yetlanesi (2018). “Mythos y logos: Hacia un análisis de la migración contemporánea en La fila india, de Antonio Ortuño”, en La Colmena: Revista de la Universidad Autónoma del Estado de México, n.° 100, pp. 35–46.

DELEUZE, Gilles & Guattari Félix (1984), Kafka: pour une littérature mineure. París, Les Éditions de Minuit.

DERRIDA, Jacques (1997), De l’hospitalité / Anne Dufourmantelle invite Jacques Derrida à répondre. París, Ed. Calmann-Lévy.

DERRIDA, Jacques (1986), “Of Grammatology”. Chritical Theory since 1965. Adams, Hazad y Leroy Searly (eds.) Tallahassee, Florida State UP.

DESMAS, Davy (2017), “Fragmentation et hétérogénéité narrative dans La fila india de Antonio Ortuño”, Coloquio Les nouvelles écritures du XXIe siècle mexicain: la question des genres littéraires. Paris-Nanterre. Consultado en <https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-01812578> (01/05/2022).

DIDI-HUBERMAN, Georges (2009), Survivance des lucioles. París, Les éditions de Minuit.

ERAZO, Adrienne (2018), “Nasty Women: The Politics of Female Identity”, en IMex. México Interdisciplinario. Interdisciplinary Mexico, Género y sexualidad en la literatura mexicana del siglo XXI, vol. 13, pp. 99–112. DOI: <https://doi.org/10.23692/iMex.13>.

EZQUERRO, Milagros (2010), “De l’hybridation féconde”, en Cahiers de Narratologie. Analyse et théorie narratives, 18: Littératures et sciences. De la science à la littérature et retour, Article 18. DOI: <https://doi.org/10.4000/narratologie.6005>.

FOUCAULT, Michel (2004), “Des espaces autres”, en Empan, vol, 54, n.° 2, pp. 12–19.

FOUREZ, Cathy (2012), Scènes et corps de la cruelle démesure: Récits de cet insoutenable Mexique. París, Mare et Martin.

IZCARA PALACIOS, Simón Pedro (2016), “Violencia postestructural: Migrantes centroamericanos y cárteles de la droga en México”, en Revista de Estudios Sociales, n.° 56, pp. 12–25.

JODELET, Denise (2011), “Dynamiques sociales et formes de la peur”, en Nouvelle revue de psychosociologie, n.° 12, vol. 2, pp. 239–256.

MASIELLO, Francine (2012), “Cuerpo y catástrofe”, en Cortez, Enrique & Kirkpatrick, Qwen (eds.), Estar en el presente: Literatura y nación desde el Bicentenario. Lima y Berkeley, Latinoamericana Editores, pp. 492-513.

MONNEYRON, Frédéric & Thomas, Joël. (2012). Mythes et littérature. París, PUF Editions.

ORTIGAS, José Ramón (2015). “Heterotopías mexicanas: Representaciones de la violencia contra los migrantes centroamericanos indocumentados”, en Estrada, Oswaldo (ed. e introd.), Senderos de violencia. Latinoamérica y sus narrativas armadas, vol. 1–367. Valencia, Albatros, pp. 99–113.

ORTUÑO, Antonio (2016), La fila india. México, Océano Exprés.

PASOLINI, Pier Paolo (2009), “L’article des Lucioles”, en Écrits corsaires. Philippe Guilhon (trad). París, Flammarion, pp. 180-189.

PAZ, Octavio (1993), El laberinto de la soledad, Santí, Enrico Mario (ed.). Madrid, Cátedra.

PIGLIA, Ricardo (2007). “El arte de narrar” en Revista Universum, vol, 22, n.° 1, pp. 343–348.

ROBIN, Corey (2006), La peur. Histoire d’une idée politique. París, Armand Colin.

VILLANUEVA BENAVIDES, Idalia Hermelinda (2017), “La deconstrucción del sujeto, del autor y de la estructura narrativa en La fila india de Antonio Ortuño”, en Revista Iberoamericana, vol. 258, n.° 83, pp. 87–101.

VILLORO, Juan (2001), “El vulcanizador”, en Florescano, Enrique (ed.), Mitos mexicanos, pp. 401–407. Madrid, Taurus.

WILLERS, Susanne (2016), “Migración y violencia: Las experiencias de mujeres migrantes centroamericanas en tránsito por México”, en Sociológica (México), vol. 89, n.° 3, pp. 163–195.

ZIZEK, Slavoj (2010), Sobre la violencia: Seis reflexiones marginales. Antonio José Antón Fernández (trad.). Buenos Aires, Paidós.

Publicades

30-06-2022

Descàrregues