El foc de la lectura i escriptura patriòtica en la novel·la històrica i sentimental de Perú, Equador i Bolívia durant la segona meitat del segle XIX

Autors/ores

  • Marcel Velázquez Castro Universidad Nacional Mayor de San Marcos

Resum

Aquest article estudia la lectura i escriptura patriòtica com una biotecnologia narrativa que va possibilitar l’esborrament simbòlic de subjectes històrics subalterns, com indis i negres, durant la segona meitat del segle XIX. Mitjançant l’anàlisi de tres novel·les històriques de Perú, Equador i Bolívia, interpretem la figura del letrado criollo com a subjecte de virtut moral compromès en el procés independentista, com a subjecte interpretatiu de la història i mediador cultural sobre altres grups socials, i com a subjecte d’anagnòrisi o revelació personal que il·lumina la seva identitat soterrada i la inscriu en les històries polítiques del seu temps.

Paraules clau

segle XIX, narrativa històrica, novel·les andines, biotecnologies, lectura patriòotica, Perú, Equador, Bolívia

Referències

Aguirre, Nataniel (2005), Juan de la Rosa. Memorias del último soldado de la Independencia. Caracas, Biblioteca Ayacucho.

Bajtín, Mijaíl (1989), Teoría y estética de la novela. Madrid, Editorial Taurus.

Batticuore, Graciela (1998), “Las lectoras y las novelas”, en Boletín IRA, 25, pp. 469-474.

Cisneros, Luis Benjamín (1939), Obras Completas. Prosa Literaria, tomo II. Lima, Librería e Imprenta Gil S.A.

García, Gustavo V. (2010), “Introducción”, en Juan de la Rosa. Memorias del último soldado de la Independencia. La Paz, Plural Editores, pp. 11-60.

Goldgel, Víctor (2016), Cuando lo nuevo conquistó América. Prensa, moda y literatura en el siglo XIX. La Habana, Fondo Editorial Casa de las Américas.

Lemoine, Joaquín (1875), El mulato Plácido o el poeta mártir. Santiago, Imprenta de la librería del Mercurio.

Paz Soldán, Alba María (2005), “Prólogo”, en Juan de la Rosa. Memorias del último soldado de la Independencia. Caracas: Biblioteca Ayacucho, pp. IX-XXX.

Rojas, Ángel Felicísimo (2010), La novela ecuatoriana. Quito, Universidad Alfredo Pérez Guerrero.

Skinner, Lee (1999), “Closing history’s door: Nationality, identity, and the wars of Independence in nineteenth-century Latin American historical novels”, en Revista Hispánica Moderna, vol. 52, n° 2, pp. 300-310.

Tobar, Carlos Rodolfo (1987), Relación de un veterano de la independencia. Quito, Círculo de Lectores.

Unzueta, Fernando (2005), “Escenas de lectura: Naciones imaginadas y el romance de la historia en Hispanoamérica”. Araucaria, n°13, pp. 124-165.

Publicades

29-12-2017

Descàrregues