La Guerra del Chaco com a temàtica en la novel·la Hijo de Hombre d’Augusto Roa Bastos
Resum
La Guerra del Chaco va ser el principal conflicte bèl·lic d’Amèrica durant el segle XX, de 1932 a 1935 es van lliurar successives batalles entre els dos exèrcits, on van sobresortir els actes heroics per part d’ambdós adversaris, que va tenir com a resultat la mort d’uns 50.000 bolivians per i 35.000 paraguaians aproximadament. La Guerra del Chaco va ser un esdeveniment que va marcar la història dels dos països, fet que es va plasmar en diferents aspectes de la vida cultural del país, donant origen a diverses obres que van tenir com a transfons el conflicte del Chaco, entre ells la novel·la. La Guerra del Chaco és realment l’escenari historic-geogràfic de l’obra Hijo de Hombre d’Augusto Roa Bastos, sense deixar de costat els records de la Guerra contra la Triple Aliança, on apareixen temes directament relacionats amb aquest conflicte armat, així com enrolaments, les batalles, els sacrificis físics i espirituals dels soldats durant la contesa, així com les conseqüències de la guerra. Els relats dels esdeveniments i la focalització interna ens permeten observar el que succeeix entre els combatents al front de la batalla. El coneixement històric de la Guerra del Chaco, en conjunció amb la seva descripció geogràfica converteix la narració en un paisatge de situacions que condueixen al lector i el permeten distingir les zones on succeeixen els esdeveniments. La conjunció que realitza Roa Bastos dels elements espai-temporals en la seva obra posa en relleu el sofriment de la societat paraguaiana durant la guerra i els personatges d’aquesta novel·la, ens permeten, d’alguna manera, reconstruir el context de la guerra i els avatars que va travessar la societat paraguaiana durant la fatídica Guerra del Chaco.
Paraules clau
Guerra del Chaco, novel·la, història, elements espai-temporalsReferències
Bareiro Saguier, Rubén. 2006. Augusto Roa Bastos. Caídas y resurrecciones de un pueblo. Asunción, Servilibro.
Cardozo, Efraím. 1986. El Paraguay Independiente. Asunción, Ed. El Lector.
Eliade, Mircea. 2006. El Mito del Eterno Retorno. Buenos Aires, Ed. Emecé.
Fernandes, Carla. 2011. Creación y creatividad: nonato y la trilogía paraguaya. Escritural. Écritures d’Amérique latine. 3. Web. 03 July 2015. http://www.mshs.univpoitiers.fr/crla/contenidos/ESCRITURAL/ESCRITURAL3/ESCRITURAL_ 3_SITIO/PAGES/Fernandes.html
Guibernau, Montserrat. Los Nacionalismos. Barcelona, Ed. Ariel.
Lehnerdt, Urte. 1967. Ensayo de interpretación de Hijo de hombre a través de su simbolismo Cristiano y social. Revista Iberoamericana 34, pp. 67-82.
Meliá, Bartomeu. 1997. El Paraguay inventado. Asunción, Centro de Estudios Paraguayos Antonio Guash.
Mendez Faith, Teresa. 2009. Novela y Exilio. Asunción, Ed. Intercontinental.
Menton, Seymour. 1967. Realismo mágico y dualidad en Hijo de hombre. Revista Iberoamericana 33, pp. 55-70.
Monte de López Moreira, Mary. 2011. Historia del Paraguay. Asunción, Ed. Servilibro.
Ostrov, Andrea. 2011. Cuerpo, oralidad y escritura en Hijo de Hombre de Augusto Roa Bastos. Buenos Aires, UBA.
Perera San Martín, Nicasio. 1984. Hijo de Hombre: novela e intrahistoria. Revista de Crítica Literaria Latinoamericana 10, pp. 91-99.
Potthast, Bárbara y Gerd Kohlhepp. 1999. El espacio interior de América del Sur. Geografía, historia, política, cultura. Publicaciones del Centro de Estudios Latino-Americanos de la Universidad Católica de Eichstätt. Francfurt del Main.
Quin, Alejandro. 2016. Escritura sobre ruinas: Roa Bastos, la trilogía paraguaya y el acontecimiento en Hijo de Hombre. Utah, Revista A contra corriente.
Roa Bastos, Augusto. 2003. Hijo de Hombre. Asunción, Ed. El Lector.
Seiferheld, Alfredo. 2007. La Guerra del Chaco. Asunción, Ed. Servilibro.
Tzvetan, Todorov. 1966. Les categories du recit litteraire,. En: Communications (Paris, N° 8, 1966).
Zook, David. 1997. La conducción de la Guerra del Chaco. Asunción, Ed. El Lector.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Pedro Ramón Caballero

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.