"La insuportable levitat del discurs". Estafes epistemològiques en la construcció mediàtica de la narcoviolència
Resum
Les condicions sota les quals es descriu la violència associada al narcotràfic assumeix, en el Mèxic contemporani, característiques particulars. Quan s’observen els discursos que modelen massivament la percepció social sobre tal fenomen, és possible identificar el potencial que concentra el medi televisiu. En aquest article, s’analitza el tipus de retòrica que preval en els següents formats de tal àmbit: 1) l’espai televisiu en el qual es dóna a conèixer el posicionament oficial del govern (conferències de premsa, cadena nacional); 2) l’espai que simplement “transmet” la notícia sobre episodis d’alt impacte (noticier); 3) l’espai que realitza un periodisme d’investigació; 4) l’espai recreatiu, que apel·la a la ficció basada en la història de famosos càrtels de la droga i en la biografia dels seus capos (narcotelevisió). Per a tots els casos, es porta a terme un escrutini de tres premisses epistemològiques que subjauen a l’estil de presentació que defineix cada gènere. En particular, se subratlla la ingerència de certes maniobres narratives que el seu pes epistèmic és fonamental per validar els discursos imperants (individualització, substancialització i polarització explicativa).Paraules clau
epistemologia, narcoviolència, espais televisius, percepció social massivaReferències
BADILLO, Miguel (2014), “El perfil criminológico de El Chapo”, Contralínea. Consultado en: <http://www.contralinea.com.mx/archivo-revista/index.php/2014/02/24/el-perfil-criminologico-de-el-chapo/> (05/05/2016).
BARUDY, Jorge; DANTAGNAN, Maryorie (2010), Los desafíos invisibles de ser madre o padre. Manual de evaluación de las competencias y la resiliencia parental. Barcelona, Gedisa.
CHRISTIANSEN, María L. (2013), “Violence and maltreatment in relational ecologies: toward an epistemology of corresponsability”, Interpersona: An International Journal on Personal Relationships, vol. 7, n.º 1, pp. 150-163. DOI: <http://dx.doi.org/10.5964/ijpr.v7i1.115>.
_____ (2016), “¿Narcoinfierno o narcolandia? Una epistemología intempestiva sobre el relato oficial de la violencia en México”, European Scientific Journal. vol.12, n.º 11, pp. 129-155. DOI: <http://dx.doi.org/10.19044/esj.2016.v12n11p129>.
DE LA GARZA, María Luisa (2008), Pero me gusta lo bueno. Una lectura ética de los corridos que hablan del narcotráfico y de los narcotraficantes. México, Porrúa.
DÍAZ, Esther (1996), La ciencia y el imaginario social. Buenos Aires, Biblos.
GIACOMELLO, Corina; OVALLE, Liliana (2006), “La mujer en el 'narcomundo'. Construcciones tradicionales y alternativas del sujeto femenino”, Revista de Estudios de Género. La ventana n.° 24, pp. 297-318. Universidad de Guadalajara. Consultado en: <http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=88402411> (23/02/2016).
LAGUNES HUERTA, Josefina y GONZÁLEZ NICOLÁS, Lucía (2009), Las mujeres en el crimen organizado: narcotráfico y secuestro. ¿Tema de información y disertación periodística? México, CIMAC Comunicación e Información de la Mujer, AC y Fundación Friedrich Ebert.
MOTTA, Carlos (2012), “Complejidad y violencia”, en Caviglia, F. (ed.), Violentología. Hacia un abordaje científico de la violencia. Buenos Aires, Ciccus.
OVALLE, Lilian (2010), “Narcotráfico y poder. Campo de lucha por la legitimidad”, Athenea digital. Revista de pensamiento e investigación social, n.º 17, pp. 77-94. DOI: http://dx.doi.org/10.5565/rev/athenead/v0n17.632
RINCÓN, Omar (2013), “Todos llevamos un narco adentro”, Matrices vol. 7 n.° 2, pp. 1-33.
ZIZEK, Slavoj (2009), Sobre la violencia. Seis reflexiones marginales. Buenos Aires, Paidós.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2016 María Lujan Christiansen

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.