La primera traducció al català de l’epopeia de Gilgamesh (1893)
Resum
L’objectiu d’aquest article és presentar la primera traducció catalana d’una de les tauletes de l’epopeia de Gilgamesh. La traducció, fins ara inèdita i datada el març de 1893, és obra de l’erudit barceloní Josep Brunet i Bellet, i forma part del seu llegat documental dipositat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Tot i que no es tracta d’una traducció acadèmica, sinó d’un esborrany d’ús personal, l’obra té un valor historiogràfic evident, que testimonia l’origen de l’interès per l’assiriologia a Catalunya.
Paraules clau
Josep Brunet i Bellet, George Smith, poesia accàdia, assiriologiaReferències
BARTRA, A. (1963). La Epopeya de Gilgamesh. Mèxic: Escuela Nacional de Antropología e Historia.
BOTTÉRO, J. (1972). «Le déchiffrement ‘en cascade’ dans le Proche-Orient Ancien entre 1800 et 1930». Archéologia 52, p. 37-45.
BRUNET, J. (1885). Egipte, Assyria y Babilonia. Barcelona: La Renaixença.
BRUNET, J. (1892). La creu. Els monuments megalítics. Barcelona: L’Avenç.
BRUNET, J. (1900). Los Hetheus. Barcelona: Jaume Vives.
CATHCART, K. J. (2011). «The Earliest Contributions to the Decipherment of Sumerian and Akkadian». Cuneiform Digital Library Journal 1, p. 1-12.
CHARPIN, D. (2022). En quête de Ninive. Des savants français à la découverte de la Mésopotamie (1842-1975). París: Collège de France.
COLL, J. (2021). Segimon Serrallonga Morer (1930-2002). Una biografia intel·lectual (tesi doctoral). Vic: Universitat de Vic.
CONTENAU, G. (1939). L’épopée de Gilgamesh, poème babylonien. París: L’Artisan du Livre.
CREGAN-REID, V. (2013). Discovering Gilgamesh. Geology, narrative and the historical sublime in Victorian culture. Manchester: Manchester University Press.
D’AGOSTINO, F. (2007). Gilgameš o la conquista de la inmortalidad. Madrid: Trotta.
DANIELS, P. (1995). «The Decipherment of Ancient Near Eastern Scripts». A SASSON, J.M. (ed.). Civilizations of the Ancient Near East, 1. Nova York: Charles Scribner’s Sons, p. 81-93.
FELIU, L. (2007). L’escriptura cuneïforme. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
FELIU, L.; MILLET, A. (2007). El poema de Gilgamesh. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FELIU, L.; MILLET, A. (2022). Poema de Gilgamesh. Barcelona: Adesiara.
GEORGE, A.R. (2003). The Babylonian Gilgamesh Epic. Introduction, Critical Edition and Cuneiform Texts (2 vol.). Oxford: Oxford University Press.
GORDON, C. (1968). Forgotten Scripts. The Story of their Decipherment. Londres: Thames & Hudson.
JENSEN, P. (1900). Assyrisch-babylonische Mythen und Epen. Berlín: Reuther-Reichard.
MILLET, A. (2022). «La poesia en les literatures semítiques antigues». Reduccions 118, p. 225-59.
RUIZ, J.F. (2012). «Agustí Bartra: Vida mexicana (americana) de un traductor». Anuari Trilcat 2, p. 132-57.
SANMARTÍN, J. (2007). «Antes y después de Gilgamesh». A JUSTEL, J.J. et al. (ed.). Las aguas primigenias. El Próximo Oriente Antiguo como fuente de civilización. Zaragoza: Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, p. 221-39.
SERRALLONGA, S. (2002). Versions de poesia antiga. Barcelona: Edicions 62.
SILVA, J. (2000). Gilgamesh o la angustia por la muerte (poema babilonio) (4ª ed.). Mèxic: El Colegio de México.
SMITH, G. (1876). «The Eleventh Tablet of the Izdubar Legends. The Chaldean Account of the Deluge». A Records of the Past. Vol. VII. Assyrian Texts. Londres: Bagster and Sons, p. 133-49.
SPEISER, E.A. (1950). «The Epic of Gilgamesh». A PRITCHARD, J.B. (ed.). Ancient Near Eastern Texts Relating to the Old Testament. Princeton: Princeton University Press, p. 73-99.
VIDAL, J. (2012). «Josep Brunet i Bellet y el origen del interés por la Asiriología en Cataluña». Aula Orientalis 30, p. 372-80.
VIDAL, J. (2016a). «L’orientalisme antic a Catalunya». Afers 85, p. 605-30.
VIDAL, J. (2016b). Historia del Instituto del Próximo Oriente Antiguo (1971-2012). Barcelona: Universitat de Barcelona.
VIDAL, J. (2021). «El llegat orientalístic de Josep Brunet i Bellet a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona». A FELIU, L.; MILLET, A.; VIDAL, J. (ed.). “Sentido de un empeño”. Homenatge a Gregorio del Olmo Lete. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 541-61.
VIDAL, J. (2022). «L’estudi de la poesia mesopotàmica a Catalunya durant els segles XIX i XX». Reduccions 118, p. 273-84.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Jordi Vidal Palomino
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
