Ὄνομα ὄρνις. L’etimologia dels noms propis com a recurs argumentatiu a la tragèdia

Autors/ores

Resum

La tragèdia àtica ofereix diversos exemples de la creença que el nom propi descriu la identitat i el futur. Deixant de banda uns altres usos de l’etimologia, examinem els passatges en què la interpretació explícita del significat d’un antropònim s’empra com a recurs argumentatiu. En la majoria de casos, els personatges accepten tàcitament els averanys i el desenvolupament del drama valida la interpretació etimològica com a revelació d’una veritat en principi oculta, també per al públic.

Paraules clau

ὄνομα ὄρνις, nomen omen, etimologia, onomància, antroponímia

Referències

BERRUECOS FRANK, B. (2020). «Cuatro casos de etimología poética en Heródoto: Los nomina loquentia de Bato, Crío, Demarato y Cípselo». Nova Tellus 38, p. 41-70. https://dx.doi.org/10.19130/iifl.nt.2020.38.2.0002

BIERL, A. (2018). «The mise en scène of Kingship and Power in Aeschylus’ Seven Against Thebes: Ritual Performativity or Goos, Cledonomancy and Catharsis». Skenè 42, p. 19-54. https://doi.org/10.13136/sjtds.v4i2.177

CAMERON, H.D. (1970). «The Power of Words in the Seven against Thebes». TAPhA 101, p. 95-118. https://dx.doi.org/10.2307/2936042

COUCH, H.N. (1931). «Three Puns on the Root of πέρθω in the Persae of Aeschylus». AJPh 52, p. 270-73. https://dx.doi.org/10.2307/290498

DODDS, E.R. (19602). Euripides: Bacchae. Oxford: OUP. https://dx.doi.org/10.1093/actrade/9780198721253.book.1

EDMUNDS, L. (2017). «Eteocles and Thebes in Aeschylus’ Seven Against Thebes». A TORRANCE, I. (ed.). Aeschylus and War. Comparative Perspectives on Seven Against Thebes. Londres: Routledge, p. 91-113. https://dx.doi.org/10.4324/9781315559841-6

FERRANTE, D. (1965). «Immagini etimologiche nei poeti greci dell’età ionico-attica». RIL 10, p. 453-89.

FORDYCE, C.J. (1932). «Puns on Names in Greek». CJ 28, p. 44-46.

FRAENKEL, E. (1974). Aeschylus: Agamemnon, edited with a commentary. Oxford: Oxford University Press. https://dx.doi.org/10.1093/actrade/9780199271702.book.1

FRIES, A. (2014). Pseudo-Euripides: Rhesus. Berlín-Boston: De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110342253

GARNER, R. (1990). From Homer to Tragedy. The Art of Allusion in Greek Poetry. Londres-Nova York: Routledge. https://dx.doi.org/10.4324/9781315777856

GARVIE, A.F. (1976). «Review of Regula Schweizer-Keller: Vom Umgang des Aischylos mit der Sprache». CR 26, p. 118-19. https://dx.doi.org/10.1017/s0009840x0024729x

GOWARD, B. (1999). Telling Tragedy. Narrative Technique in Aeschylus, Sophocles and Euripides. Londres: Bloomsbury Academic. http://dx.doi.org/10.5040/9781472540218

HALLIDAY, W.R. (1913). Greek Divination: A Study of its Methods and Principles. Londres: Macmillan.

HECHT, R. (1882). De etymologiis apud poetas graecos obviis. Königsberg.

HORNBLOWER, S. (1992). «Thucydides’ Use of Herodotus». A SANDERS, J.M. (ed.). Philolakon. Lakonian Studies in Honour of Hector Catling. Londres: British School at Athens, p. 141-54.

JOUAN, F. (1978). «Nomen-omen chez Eschyle». A HANI, J. (ed.). Problèmes du mythe et de son interprétation. París: Les Belles Lettres, p. 69-87.

JUDET DE LA COMBE, P. (1987). «Etéocle interprète: action et langage dans la scène centrale des Sept contre Thèbes d’Eschyle». A JUDET DE LA COMBE, P. (ed.). Le texte et ses représentations. París: Éditions rue d’Ulm, p. 57-79.

LATEINER, D. (2005). «Signifying Names and other Ominous Accidental Utterances in Classical Historiography». GRBS 45, p. 35-57.

LEHMANN H.T. (1991). Theater und Mythos. Die Konstitution des Subjekt Diskurs der antiken Tragödie. Stuttgart: J.B. Metzler. https://dx.doi.org/10.1007/978-3-476-03358-1

LOUDEN, B. (1995). «Categories of Homeric Wordplay». TAPhA 125, p. 27-46. https://dx.doi.org/10.2307/284344

MCCARTNEY, E.S. (1919). «Puns and Plays on Proper Names». CJ 14, p. 343-58.

O’HARA, J.J. (20172). True Names. Vergil and the Alexandrian Tradition of Etymological Wordplay. Ann Arbor: University of Michigan Press. https://dx.doi.org/10.3998/mpub.9371709

PAPADODIMA, E. (2013). «The Term ὄνομα and the Theme of Naming in Seven Against Thebes and Phoenician Women». AClass 56, p. 136-54.

PERADOTTO, J.J. (1969). «Cledonomancy in the Oresteia». AJPh 90, p. 1-21. https://dx.doi.org/10.2307/293300

POWELL, E. (1937). «Puns in Herodotus». CR 51, p. 103-05. https://dx.doi.org/10.1017/s0009840x00070712

RINALDI, D. (2007). «Juegos etimológicos en Eurípides». Nova Tellus 25, p. 155-216.

RISCH, E. (1947). «Namensdeutungen und Worterklärungen bei den ältesten griechischen Dichtern». A WEHRLI, F.; VON SALIS et al. (eds.). Eumusia. Festgabe für Ernst Howald zum sechzigsten Geburtstag. Erlenbach-Zúric: E. Rentsch, p. 72-91.

ROHDICH, H. (1968). Die Euripideische Tragödie. Untersuchungen zu ihrer Tragik. Heidelberg: Carl Winter.

SALVADORE, M. (1987). Il nome, la persona. Saggio sull’etimologia antica. Gènova: Università di Genova.

SANTIAGO ÁLVAREZ, R.A. (1999). «Clitemnestra / Clitemestra: ¿adaptación de un nombre a la evolución del personaje?». A ANDRESEN, K.; BAÑULS, J.V.; DE MARTINO, F. (eds.). El teatre, eina política. Homenatge de la Universitat de València a Bertolt Brecht amb motiu del centenari del seu naixement. Bari: Levante, p. 351-70.

SCHWEIZER-KELLER, R. (1972). Vom Umgang des Aischylos mit dem Sprache. Interpretationen zu seinen Namensdeutungen. Zúric: Sauerländer-Aarau.

SEGAL, C. (1982). «Etymologies and Double Meanings in Euripides’ Bacchae». Glotta 60, p. 81-93.

STANFORD, W.B. (1972). Aeschylus in his Style. Dublín: Dublin University Press.

SULZBERGER, M. (1926). «Ὄνομα ἐπώνυμον». REG 39, p. 381-447. https://dx.doi.org/10.3406/reg.1926.5277

THALMANN, W.G. (1978). Dramatic Art in Aeschylus’s Seven against Thebes. New Haven-Londres: Yale University Press.

VAN LOOY, H. (1973). «Παρετυμολογεί ό Ευριπίδης». A STRYCKER, E.; SANDERS, G.; LEFÈVRE, T. (eds.). Zetesis: album amicorum. Anvers: Nederlandsche Boekhandel, p. 345-66.

VAN LOOY, H. (1975). «Figura etymologica et étymologie dans l’oeuvre de Sophocle». Mus. Phil. Lond. 1, p. 109-19.

VIDAL-NAQUET, P. (1990). «The Shields of the Heroes. Essay on the Central Scene of the Seven Against Thebes». A VERNANT, J.P.; VIDAL-NAQUET, P. (eds.). Myth and Tragedy in Ancient Greece. Nova York: Zone Books, p. 273-300.

WILSON, J.R. (1968). «The Etymology in Euripides, Troades, 13-14». AJPh 89, p. 66-71. https://dx.doi.org/10.2307/293375

ZEITLIN, F.I. (20092). Under the Sign of the Shield. Semiotics and Aeschylus’ Seven Against Thebes. Lanham: Lexington Books.

Biografia de l'autor/a

Andrea Sánchez i Bernet, Universitat de València

 

 

Publicades

21-12-2023

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.