Olimpíade la mimàlona
Resum
En un conegut passatge de la Vida d’Alexandre, Plutarc descriu la participació d’Olimpíade en ritus òrfics i bàquics, propis de mimàlones, clodones i edònides, dones tràcies. Aquesta informació ha estat la pedra angular sobre la qual la majoria dels autors han fonamentat la interpretació d’Olimpíade com a dona molt religiosa, i amb això, han condicionat la percepció de les seves accions en la història d’Alexandre. No obstant això, aquí defensarem que la informació de Plutarc no està ordenada cronològicament, sinó que funciona com un exemplum amb el qual el text introdueix el personatge i el seu suposat caràcter. Tanmateix, el fragment en qüestió faria referència a la batalla d’Èvia (317 aC) entre Olimpíade i Adea Eurídice.
Paraules clau
Olimpíade de l'Epir, Plutarc, mimàlones, cultes dionisíacs, Macedònia argèada, batalla d'EviaReferències
Fuentes clásicas
BERGUA, J. (trad.) (2007). Plutarco. Vidas Paralelas. VI: Alejandro-César. Madrid: Gredos.
RODRÍGUEZ-NORIEGA, L. (trad.) (2014). Ateneo de Náucratis. Banquete de los eruditos. XI-XIII. Madrid: Gredos.
SÁNCHEZ, J.P. (trad.) (2014). Diodoro de Sicilia. Biblioteca histórica. XVIII-XX. Madrid: Gredos.
SANCHÍS LLOPIS, J.L. (trad.) (1994). Ateneo de Náucratis. Sobre las mujeres. Madrid: Akal.
VELA, J. et al. (trad.) (1991). Polieno. Estratagemas. Madrid: Gredos.
Bibliografía
ANSON, E.M. (2022). «Religion and Alexander the Great». Karanos 5, p. 51-74. https://doi.org/10.5565/rev/karanos.94
ANTELA BERNÁRDEZ, B. (2007). «Alejandro Magno o la demostración de la divinidad». Faventia 29, p. 89-103.
ANTELA BERNÁRDEZ, B. (2015). «Divino Alejandro: religión y conquista en la guerra contra Persia». En VIDAL, J.; ANTELA BERNÁRDEZ, B. (eds.). Guerra y religión en la Antigüedad. Zaragoza: Libros Pórtico, p. 111-22.
ANTELA BERNÁRDEZ, B. (2016). «Like Gods among Men. The use of Religious and Mythical issues during Alexander’s campaign». En ULANOWSKI, K. (ed.). The Religious Aspects of War in the Ancient Near East, Greece and Rome. Leiden: Brill, p. 235-55.
ANTELA BERNÁRDEZ, B. (2020). «Terrible Olympias. Another Study in Method». Karanos 3, p. 103-29. https://doi.org/10.5565/rev/karanos.52
ANTELA BERNÁRDEZ, B. (2021). Apología de Olimpia del Épiro. Madrid: Ediciones Clásicas.
ANTELA BERNÁRDEZ, B. (2022). Olympias from Epirus. With a Prologue by E. Carney. Barcelona: Servei de Publicacions de la UAB.
ANTELA BERNÁRDEZ, B. (2023). «Save the Queen. Olympias’ Religious Practices and Female Royal Power in Argead Macedon» [en prensa].
BLOMQVIST, K. (1997). «From Olympias to Aretaphila: Women in Politics in Plutarch». En MOSSMAN, J. (ed.). Plutarch and His Intellectual World. Londres: Duckworth, p. 73-98.
BREMMER, J. (2006). «A Macedonian Maenad in Posidippus (AB 44)». ZPE 55, p. 37-40.
BUSZARD, B. (2010). «The Speech of Greek and Roman Women in Plutarch’s Lives». CPh 105, p. 83-115.
CARNEY, E. (2006). Olympias. Mother of Alexander the Great. Londres: Routledge.
CARNEY, E. (2010). «Alexander and his ‘Terrible Mother’». En HECKEL, W.; TRITLE, L.A. (eds.). Alexander the Great. A New History. Oxford: Blackwell, p. 189-202.
CARNEY, E. (2022). «Argead Women and Religion». Karanos 5, p. 31-49. https://doi.org/10.5565/rev/karanos.93
DUFF, T. (2011). «Plutarch’s Lives and the Critical Reader». En ROSKAM, G.; VAN DER STOCKT, L. (eds.). Virtues for the People: Aspects of Plutarch’s Ethics. Lovaina: Leuven University Press, p. 59-82.
FOXHALL, L. (1999). «Foreign Powers: Plutarch and Discourses of Domination in Roman Greece». En POMEROY, S. (ed.). Plutarch’s Advice to the Bride and Groom and A Consolation to his Wife. Oxford: Oxford University Press, p. 138-50.
GOUKOWSKY, P. (2009). Études de philologie et d’histoire ancienne. Tome 1: Macedonica varia. Nancy: Association pour la Diffusion de la Recherche sur l’Antiquité.
HAMILTON, J.R. (1969). Plutarch: Alexander. A Commentary. Londres: Clarendon Press.
HECKEL, W. (1981). «Polyxena, the Mother of Alexander the Great». Chiron 11, p. 79-86.
HECKEL, W. (2006). Who is who in the Age of Alexander. Oxford: Wiley.
MACURDY, H.G. (1913). «Klodones, Mimallones and Dionysus Pseudanor», CR 27, p. 191-92.
MCNAMARA, J.A. (1999). «Gendering Virtue». En POMEROY, S. (ed.). Plutarch’s Advice to the Bride and Groom and A Consolation to his Wife. Oxford: Oxford University Press, p. 151-61.
MENDOZA, M. (2018). La (i)religiosidad de Alejandro. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona [tesis doctoral].
MIRÓN, D. (2000). «Transmitters and Representatives of Power: Royal Women in Ancient Macedonia», AncSoc. 30, p. 35-52.
MIRÓN, D. (2002). Olimpia (ca. 373-316 a.C.). Madrid: Ediciones del Orto.
MIRÓN, D. (2003). «La leyenda de Olimpia: madre de Alejandro Magno». En CID, R.; GONZÁLEZ, M. (eds.). Mitos femeninos de la cultura clásica: creaciones y recreaciones en la historia y la literatura. Oviedo: KRK Ediciones, p. 247-71.
MOLINA MARÍN, A.I. (2017). «Reina y madre. Eurídice I y la concepción clánica del poder en Macedonia». En ANTELA BERNÁRDEZ, B. et alii (eds.). Placer y dolor. Las mujeres en la Antigüedad. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá, Servicio de Publicaciones, p. 75-92.
MOLINA MARÍN, A.I. (2020). «Forever Young. The Strange Youth of the Macedonian Kings». Karanos 3, p. 39-57. https://doi.org/10.5565/rev/karanos.49
OGDEN, D. (2009). «Alexander’s Snake Sire». En WHEATLEY, P.; HANNAH, R. (eds.). Alexander & his Successors. Essays from the Antipodes. Claremont: Regina Books, p. 136-78.
OGDEN, D. (2015). «Nectanebo’s Seduction of Olympias and the Benign Anguiform Deities of the Ancient Greek World». En WHEATLEYT, P.; BAYNHAM, E. (eds.). East and West in the World Empire of Alexander. Essays in Honour of Brian Bosworth. Oxford: Oxford University Press, p. 117-32.
PETERMAN, G.W. (1999). «Marriage and Sexual Fidelity in the Papyri, Plutarch and Paul». Tyndale Bulletin 50 (2), p. 163-72.
SOARES, C. (2008). «Parent-Child Affection and Social Relationships in Plutarch: Common Elements in Consolatio ad uxorem and Vitae». En NIKOLAIDIS, A.G. (ed.). The Unity of Plutarch’s Work: Moralia Themes in the Lives, Features of the Lives in the Moralia. Berlín, p. 719-27.
SQUILLACE, G. (2010). «Consensus Strategies under Philip and Alexander. The Revenge Theme». En OGDEN, D.; CARNEY, E. (eds.). Philip II and Alexander the Great. Father and Son, Lives and Afterlives. Oxford: Oxford University Press, p. 76-80.
ROSKAM, G. (2004). «Plutarch on Self and Others». AncSoc. 34, p. 245-73.
STADTER, P.A. (1999). «Philosophos kai Philandros. Plutarch’s View of Women in the Moralia and the Lives». En POMEROY, S. (ed.). Plutarch’s Advice to the Bride and Groom and A Consolation to his Wife. Oxford: Oxford University Press, p. 173-82.
WARDMAN, A.E. (1971). «Plutarch’s Methods in the Lives». CQ 21, p. 254-61.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Borja Antela Bernárdez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
