Enric Monserdà i l’art assiri
Resum
L’objectiu d’aquest article és presentar i analitzar dos documents inèdits del pintor Enric Monserdà (1850-1926) sobre art assiri. Els dos documents corresponen a dues lliçons dels cursos d’Història de l’Art i Història de les Arts Decoratives impartits per Monserdà en una data indeterminada. Curiosament, Monserdà va fer una valoració molt diferent de l’art assiri en ambdós documents. Mentre que en el primer en destacava la baixa qualitat, en el segon afirmava que els assiris van ser capaços de produir autèntiques obres mestres. Els dos documents, per tant, demostren l’evolució en el pensament de Monserdà sobre la qualitat de l’art assiri.
Paraules clau
civilització assíria, orientalística, escultura, arquitecturaReferències
BOHRER, F.N. (2006). «Inventing Assyria: Exoticism and Reception in Nineteenth-Century England and France». A HOLLOWAY, S.W. (ed.). Orientalism, Assyriology and the Bible. Sheffield: Sheffield Phoenix Press, p. 222-66.
BRUNET, J. (1885). Egipte, Assyria y Babilonia. Barcelona: La Renaixensa.
BRUNET, J. (1900). Los Hetheus. Barcelona: Establiment Tipográfich de Jaume Vives.
COLLINS, P. (2008). Assyrian Palace Sculptures. Londres: British Museum Press.
CREUS, T. (1883). La arqueología y la Biblia. Barcelona: La Renaixensa.
ELIAS, F. (1927). Enric Monserdà, la seva vida i la seva obra. Barcelona: Imp. Casa de Caritat.
FALES, F.M. (2010). Guerre et paix en Assyrie. París: Éditions du Cerf.
FERRER, M.T. (2003). Joaquim Miret i Sans. Semblança biogràfica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
FOLCH I TORRES, J. (1922). Història de l’art. Mesopotàmia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
FRAHM, E. (2006). «Images of Assyria in Nineteenth- and Twentieth-Century Western Scholarship». A HOLLOWAY, S. W. (ed.). Orientalism, Assyriology and the Bible. Sheffield: Sheffield Phoenix Press, p. 74-94.
FRAHM, E. (2017). «Introduction». A FRAHM, E. (ed.). A Companion to Assyria. Malden: Wiley-Blackwell, p. 1-10.
HOLLOWAY, S.W. (2005). «Nineveh Sails for the New World: Assyria Envisioned by Nineteenth-century America». Iraq 49, p. 243-56.
LARSEN, M.T. (1996). The Conquest of Assyria. Excavations in an Antique Land, 1840-1860. Londres: Routledge.
LUNDQUIST, J.M. (1995). «Babylonian in European Thought». A SASSON, J.M. (ed.). Civilizations of the Ancient Near East. Vol. 1. Nova York: Charles Scribner’s Sons, p. 67-80.
MALLEY, S. (2012). From Archaeology to Spectacle in Victorian Britain. The Case of Assyria, 1845-1854. Farnham: Ashgate.
MCCALL, H. (1998). «Rediscovery and Aftermath». A DALLEY, S. (ed.). The Legacy of Mesopotamia. Oxford: Oxford University Press, p. 188-213.
MCCALL, H. (2018). «Assyrian Revival». A BRERETON, G. (ed.). I am Ashurbanipal King of the World, King of Assyria. Londres: Thames and Hudson Ltd, p. 300-11.
PIJOAN, J. (1931). Arte del Asia occidental. Madrid: Espasa-Calpe.
RASICO, P.D. (2001). Cafè i quilombo: els diaris de viatge de Joaquim Miret i Sans (1900-1918). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
RIBERA, R. (2002). «Catàleg dels dibuixos del pintor Enric Monserdà i Vidal conservats al Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Una nova aportació a l’obra del pintor». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 16, p. 309-16.
RIBERA, R. (2014). «‘El baptisme de Jesús’ i ‘La degollació de Sant Joan’. Dues pintures del pintor modernista Enric Monserdà a l’església parroquial de Vilassar de Mar». Singladures 31, p. 71-76.
TORRELLA, R. (1992). «Catàleg dels dibuixos d’Enric Monserdà i Vidal, conservats a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 6, p. 137-55.
VIDAL, J. (2012). «Josep Brunet y Bellet y el origen del interés por la Asiriología en Cataluña». Aula Orientalis 30, p. 372-80.
VIDAL, J. (2016). «L’orientalisme antic a Catalunya». Afers 85, p. 605-30.
VIDAL, J. (2019). «Joaquim Miret i Sans. Els anys de formació acadèmica i les seves repercussions». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 30, p. 243-55.
VIDAL, J. (2020). «‘Aquell poble ingrat i pèrfid’. Antisemitisme en les conferències arqueològiques de Pelegrí Casades». Pyrenae 51/2, p. 181-96.
VIDAL, J. (2021a). «Les conferències arqueològiques de Teodor Creus a l’Ateneu de Vilanova i la Geltrú (1879)». Revista d’Arqueologia de Ponent 31, p. 220-28.
VIDAL, J. (2021b). «El llegat orientalístic de Josep Brunet i Bellet a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona». A FELIU, L. et al. (eds.). «Sentido de un empeño». Homenatge a Gregorio del Olmo Lete. Barcelona, p. 541-61.
VIDAL, J. (2021c). «Asiriofobia en Barcelona. Las conferencias arqueológicas de Pelegrí Casades (1906)». A DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. et al. (eds.). Nomina in aqua scripta. Homenaje a Joaquín María Córdoba Zoilo. Madrid, p. 129-43.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Jordi Vidal
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
