Atenuació en les llengües indoeuropees: el cas del llatí «senex»

Autors/ores

  • Carlos Monzó Gallo Universitat de València

Resum

El terme llatí senex ‘ancià’ presenta una alternança senec-/sen- en la flexió. En aquest article pretenem demostrar que aquesta alternança es va originar en la necessitat d’atenuar l’efecte pragmàtic del significat de sen- ‘ancià’ en el vocatiu per mitjà de la derivació diminutiva. Realitzem per fer-ho una anàlisi semàntica i comparativa dels termes que designen la vellesa, així com de les categories del vocatiu i del diminutiu.

Paraules clau

lingüística indoeuropea, morfologia llatina, pragmàtica, vocatiu, diminutiu, atenuació

Biografia de l'autor/a

Carlos Monzó Gallo, Universitat de València

Dr. en Filologia Clàssica per la Universitat de València i professor d'Educació Secundària i Batxillerat en l'especialitat de Grec i Cultura Clàssica al IES Berenguer Dalmau de Catarroja (València).

Publicades

02-11-2020

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.