Atenuació en les llengües indoeuropees: el cas del llatí «senex»

Resum

El terme llatí senex ‘ancià’ presenta una alternança senec-/sen- en la flexió. En aquest article pretenem demostrar que aquesta alternança es va originar en la necessitat d’atenuar l’efecte pragmàtic del significat de sen- ‘ancià’ en el vocatiu per mitjà de la derivació diminutiva. Realitzem per fer-ho una anàlisi semàntica i comparativa dels termes que designen la vellesa, així com de les categories del vocatiu i del diminutiu.