Eugenèsia liberal, coerció i pressió social

Autors/ores

  • Blanca Rodríguez López Universidad Complutense de Madrid

Resum

La discussió de la millora prenatal ha estat sovint criticada comparant-la amb l’eugenèsia. Els qui la defensen a vegades intenten evitar el terme i d’altres hi afegeixen el terme «liberal». En parlar d’eugenèsia liberal s’afirma que el que era problemàtic en l’antiga eugenèsia era, fonamentalment, el seu caràcter coercitiu. S’estableix un contrast entre l’antiga eugenèsia, que anava en contra de la llibertat reproductiva, i la nova eugenèsia liberal, que, per contra, la promou oferint noves possibilitats d’elecció als individus. Aquesta és la raó per la qual una de les objeccions més insidioses contra la millora prenatal és la que afirma que, si permetem que els individus triïn les característiques dels seus fills, les seves eleccions no seran lliures. En aquest article tractarem d’aclarir aquesta objecció, que ja havia aparegut en altres debats bioètics, i oferirem una resposta.

Paraules clau

millora prenatal, llibertat procreativa, autonomia, preferències (canvi de)

Referències

AGAR, Nicholas (1998). “Liberal Eugenics”. Public Affairs Quarterly, 12 (2), 137-155.

AGAR, Nicholas (2004). Liberal Eugenics: In Defence of Human Enhancement. Malden, MA: Blackwell.

BIRCH, Patricia; ADAM, S.; COE, R. R.; PORT, A. V.; VORTEL, M.; FRIEDMAN, J. M. & LÉGARÉ, F. (2019). “Assessing Shared Decision-Making Clinical Behaviors Among Genetic Counsellors”. J Genet Couns., 28 (1), 40-49. https://doi.org/10.1007/s10897-018-0285-x

CAVALIERE, Giulia (2020). “The problem with reproductive freedom. Procreation beyond procreators’ interests”. Med Health Care and Philos, 23, 131-140. https://doi.org/10.1007/s11019-019-09917-3

DANIELS, Norman (2000). “Normal Functioning and the Treatment-Enhancement Distinction”. Cambridge Quarterly of Healthcare Ethics, 9 (3), 309-322. https://doi.org/10.1017/S0963180100903037

DEGRAZIA, David (2012). Creation Ethics: Reproduction, Genetics, and Quality of Life. Oxford: Oxford University Press.

DWORKIN, Gerald (1982). “Is More Choice Better than Less?”. Midwest Studies in Philosophy, 7 (1), 47-61.

DWORKIN, Gerald (1998). “Physician Assisted Suicide and Public Policy”. Philosophical Studies, 89, 133-141.

ERLER, Alexsandre (2017). “The limits of the treatment-enhancement distinction as a guide to public policy”. Bioethics, 31 (8), 608-615. https://doi.org/10.1111/bioe.12377

FRANKFURT, Harry (1971). “Freedom of the Will and the Concept of a Person”. The Journal of Philosophy, 68 (1), 5-20.

GARVER, Kenneth & GARVER, Bettylee (1991). “Eugenics: Past, Present, and the Future”. Am. J. Hum. Genet., 49, 1109-1118.

HABERMAS, Jurgen (2003). The Future of Human Nature. Cambridge: Polity Press.

HARRIS, John (2007). Enhancing Evolution: The Ethical Case for Making Better People. Princeton, N.J.: Princeton University Press.

JOHNSON, Kate M.; JIAO, Boshen; RAMSEY, Scott D.; BENDER, M. A.; DEVINE, Beth & BASU, Anirban (2023). “Lifetime medical costs attributable to sickle cell disease among nonelderly individuals with commercial insurance.” Blood Advances, 7 (3), 365-374. https://doi.org/10.1182/bloodadvances.2021006281

KEVLES, Daniel (2011). “From Eugenics to Patents: Genetics, Law, and Human Rights”. Annals of Human Genetics, 75, 326-333. https://doi.org/10.1111/j.1469-1809.2011.00648.x

KIANI, Aysha et al. (2020). “Prenatal genetic diagnosis: Fetal therapy as a possible solution to a positive test”. Acta Biomedica, 91 (Suppl. 13). https://doi.org/10.23750/abm.v91i13-S.10534

KING, David (1999). “Preimplantation genetic diagnosis and the ‘new’ eugenics”. Journal of Medical Ethics, 25, 176-182.

MCCABE, Linda & MCCABE, Edward (2011). “Down syndrome: Coercion and eugenics”. Genet Med, 13 (8), 708-710.

NEW YORK STATE TASK FORCE ON LIFE AND THE LAW (1994). When death is sought: Assisted suicide and euthanasia in the medical context. New York State Task Force on Life and the Law.

PAUL, Diane (1992). “Eugenic Anxieties, Social Realities, and Political Choices”. Social Research, 59 (3), 663-683.

RESNIK, David (2000). “The moral significance of the therapy-enhancement distinction in human genetics”. Cambridge Quarterly of Healthcare Ethics, 9 (3), 365-377. https://doi.org/10.1017/s0963180100903086

RODRÍGUEZ LÓPEZ, Blanca (2012). “Sobre la relevancia moral de la distinción mejora-tratamiento”. Dilemata, 10, 307-328.

SANDEL, Michel J. (2007). Case against Perfection: Ethics in the Age of Genetic Engineering. Cambridge, Mass.: Belknap Press.

SCHWARTZ, Barry (2004). “The Tyranny of choice”. Scientific American, 290 (4), 70-75.

SPARROW, Robert (2011). “A not-so-new Eugenics”. Hastings Center Report, 41 (1), 32-42.

SUTER, Sonia M. (2018). “The tyranny of choice: reproductive selection in the future”. Journal of Law and the Biosciences, 5 (2), 262-300.

TESTART, Jacques and SÈLE, Bernard (1995). “Towards an efficient medical eugenics: Is the desirable always the feasible?”. Human Reproduction, 10 (12), 3086-3090. https://doi.org/10.1093/oxfordjournals.humrep.a135863

VELLEMAN, J. David (1992). “Against the Right to Die”. The Journal of Medicine and Philosophy, 17, 665-681. https://doi.org/10.1093/jmp/17.6.665

Biografia de l'autor/a

Blanca Rodríguez López, Universidad Complutense de Madrid

Blanca Rodríguez López és professora titular de Filosofia Moral i Política a la Universitat Complutense de Madrid. A l’inici de la seva carrera va treballar en utilitarisme, teoria de l’elecció racional i teoria de jocs. Posteriorment va treballar en liberalisme i normes socials i en els darrers anys s’ha centrat en bioètica i millora humana. També treballa en ètica experimental. Actualment és coordinadora del màster d’Ètica Aplicada.

Publicades

19-03-2024

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.