Representació i imaginació: dues lectures foucaultianes de l’època clàssica

Resum

Aquest article exposa la caracterització que fa Foucault de l’època clàssica, on aborda el sorgiment de la modernitat des d’un punt de vista arqueològic. Dos corpus s’exploraran: el cèlebre llibre Les mots et les choses: Une archéologie des sciences humaines, de 1966, i La question anthropologique, manuscrit inèdit i recentment publicat d’un curs dictat el 1955 que revela aspectes de l’analítica que Foucault està construint, donant compte, ja el 1950, d’una posició que mantindrà com a hipòtesi analítica en els seus textos de 1960, realitzant els mateixos talls temporals i situant l’home com a figura epistèmica moderna. Ara bé, l’anàlisi de l’època clàssica en tots dos corpus fa èmfasi en un problema diferent: si l’episteme de la representació ocupa el centre de l’anàlisi a Les mots…, en el curs de 1955, la mateixa època és visitada en relació amb el problema de la imaginació, situant en Malebranche un referent principal. En aquest estudi presentarem ambdues derives posant en valor els seus èmfasis particulars tant com la potència que habilita el seu encreuament.