Scenes of action – criticism of the ending

Gustavo Chataignier

doi:10.5565/rev/enrahonar.1476

Escenes d’acció – crítica dels finals

Autors/ores

Gustavo Chataignier Universidad Católica del Maule. Centro de investigación en Religión y Sociedad (CIRS) https://orcid.org/0000-0002-1846-0369

PDF (EN)

Resum

El present projecte investiga la processualitat inaugurada per l’acció dels subjectes, evidenciada principalment en els desenvolupaments dedicats a l’obra Antígona en la Fenomenologia de l’esperit. El conflicte de drets irreductibles dona lloc a l’elaboració d’una teoria de l’acció —en la qual el fi no justifica els mitjans. Aquesta exigència ètica, sempre a posteriori, s’imposa quan existeix una falta de control sobre el món relacional, la qual cosa implica en darrera instància una historicitat oberta. Si el simple fer d’estar en el món és una acció quan produeix efectes, ens preguntem per les condicions (fons d’una situació que regeix les expectatives, però també la història del pensament) i les potencialitats (emergència disruptiva que organitza les expectatives, en procés d’esdevenir) de l’acció. Gràcies a exterioritzacions que generen un camp problemàtic, en forma de llenguatge, treball i desig, contraiem relacions d’alteritat i arribem a nosaltres mateixos, a través de l’altre, fatalment diferents del punt de partida. Correspon a la filosofia jutjar les implicacions de cada acció particular.

Paraules clau

dialèctica, tragèdia, hegelianisme, teoria de l’acció, historicitat oberta

Referències

ADORNO, T. (1979). Trois études sur Hegel. Paris: Payot.

ALTHUSSER, L. (1965). Pour Marx. Paris: Maspéro.

ARENDT, H. (1990). Origens do totalitarismo: Antissemitismo, Imperialismo, Totalitarismo. São Paulo: Companhia das Letras.

BALIBAR, É. (2010). La proposition de l’égaliberté. Paris: PUF.

BALIBAR, É. (2016). Des universels : Essais et conférences. Paris: Galilée.

BALIBAR, É. — (2017). Citizen subject – Foundations for Philosophical Anthropology. Fordham University Press: Nueva York.

BLOCH, E. (1981). Experimentum mundi – Question, catégories de l’élaboration, praxis. Paris: Payot.

BOUTON, C. (2005). “Hegel et l’antinomie de l’histoire”. In: TINLAND, O. (org.). Lectures de Hegel. Paris: Le Livre de Poche.

DE BOER, K. (2007). “Hegel today: towards a tragic conception of intercultural conflicts”. Cosmos and History, 3 (2), 117-131.

DE BOER, K. (2010). On Hegel – the sway on the negative. London: Macmillan.

HEGEL, G. F. W. (1965). La Raison dans l’Histoire. Paris: UGE/Plon.

HEGEL, G. F. W. (1975). “Introdução à história da filosofia”. In: ARANTES, P. (org.). Os pensadores. São Paulo: Abril.

HEGEL, G. F. W. (1978). “La positividad de la religión Cristiana”. In: Escritos de juventud. México: Fondo de Cultura Económica.

HEGEL, G. F. W. (1985). “La philosophie moderne”. In: Histoire de la philosophie. Paris: Vrin.

HEGEL, G. F. W. (1990). Des manières de traiter scientifiquement du Droit Naturel. Paris: Vrin.

HEGEL, G. F. W. (1992). Fenomenologia do espírito, vols. I and II. Petrópolis: Vozes.

HEGEL, G. F. W. (1994). Encyclopédie des sciences philosophiques, v. 1. Paris: Vrin.

HEGEL, G. F. W. (1995). Enciclopédia das Ciências Filosóficas. São Paulo: Loyola.

HEGEL, G. F. W. (1998). Principes de la philosophie du droit. Paris: PUF.

HEGEL, G. F. W. (2003). “O mais antigo programa de sistema do idealismo alemão”. Veritas, 48 (2), 211-237.

HEGEL, G. F. W. (2004). Cursos de Estética. São Paulo: EDUSP.

HOLZERMAYR ROSENFIELD, K. (2020). “Hölderlin pensando no ritmo, Hegel pensando o ritmo da tragédia: duas abordagens complementares da tragédia”. Revista Eletrônica Estudos Hegelianos, 30, 92-114.

HYPPOLITE, J. (1974). Génesis y estructura de la Fenomenología del Espíritu de Hegel. Barcelona: Península.

KANT, I. (1980). La Philosophie de l’histoire (Opuscules). Paris: Denoël.

KERVÉGAN, J-F. and MABILLE, B. (2012) (org.). Hegel au présent: Une relève de la métaphysique? Paris: CNRS.

KOSELLECK, R. (2006). Futuro Passado: Contribuição à semântica dos tempos históricos. Rio de Janeiro: Contraponto- PUC-Rio.

LABARRIERE, P-J. (1968). Structures et mouvement dialectique dans la Phenoménologie de l’esprit de Hegel. Paris: Aubier.

LÖWY, M. (2001). Walter Benjamin: avertissement d’incendie. Paris: PUF.

LUKACS, G. (1981). Le jeune Hegel II – sur les rapports de la dialectique et de l’économie. Paris: Gallimard.

LUMSDEN, S. (2008). “The Rise of the Non-metaphysical Hegel”. Philosophical Compass, 3 (1), 51-65.

MABILLE, B. (2012). “Hegel, le dépassement de quelle métaphysique?”. In: KERVEGAN, J-F. and MABILLE, B. (org.). Hegel au présent: Une relève de la métaphysique? Paris: CNRS.

MARCUSE, H. (1991). L’Ontologie de Hegel et la Théorie de l’Historicité. Paris: Gallimard.

MARX, K. (1982). “Différence de la philosophie naturelle chez Démocrite et chez Épicure”. In: Œuvres III – Philosophie. Paris: Pléiade.

MARX, K. (2011). Grundrisse. São Paulo and Rio de Janeiro: Boitempo and UFRJ.

MCCUMBER, J. (1993). The Company of Words: Hegel, Language, and Systematic Philosophy. Evanston: Northwest University Press.

NOBRE, M. (2018). Como nasce o novo: Experiência e diagnóstico de tempo na Fenomenologia do espírito de Hegel. São Paulo: Todavia.

PEREZ, B. (2019). “Acción y muerte en la Antígona de Hegel”. Anales del Seminario de Historia de la Filosofía, 36 (1), 107-126.

POEGGELER, O. (1985). “Qu’est-ce que la Phénoménologie de l’esprit”. In: Études hégeliennes. Paris: Librairie Philosophique, 145-192.

RANCIERE, J. (2012). As distâncias do cinema. Rio de Janeiro: Contraponto.

RENAULT, E. (2015). Connaître ce qui est – enquête sur le présentisme hégélien. Paris: Vrin.

ROSSI, J. (2007). “Acerca do trágico em Hegel”. Cadernos de Ética e Filosofia Política, 11 (2) 119-143.

SEGAL, C. (1994). “O ouvinte e o espectador”. In: VERNANT, J-P. (org.). O homem grego. Lisboa: Presença, 173-198.

SOPHOCLES (2011). Antígona. In: Trilogia Tebana. Rio de Janeiro: Zahar

TIJANEROS, G. (2020). “La Antígona de Hegel: Oposición y colisión trágica de la autoconciencia ética”. Revista de la Sociedad Boliviana de Estudios Clásicos, X, 99-118.

VERNANT, J-P. and VIDAL-NAQUET, P. (1999). Mito e tragédia na Grécia antiga. São Paulo: Perspectiva.

ŽIŽEK, S. (2012). Menos que nada – Hegel e a sombra do materialismo dialético. São Paulo: Boitempo.

Biografia de l'autor/a

Gustavo Chataignier, Universidad Católica del Maule. Centro de investigación en Religión y Sociedad (CIRS)

Gustavo Chataignier és professor i investigador a la Universitat Catòlica del Maule (Talca, Xile) i doctor en Filosofia per la Universitat de París 8, després d’haver fet una estada postdoctoral a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ). La seva tesi, Temps historique et inmanence, dirigida per Bensaïd i posteriorment per Vermeren, va ser publicada per L’Harmattan (París, 2012). Membre del Laboratoire des Logiques Contemporaines de la Philosophie (París 8), del Centre d’Études des Langues et Littératures Anciennes et Modernes (Rennes 2) i del NuFFC (Nucli de Filosofia Francesa Contemporània) (UFRJ), va ser guardonat amb la Chaire des Amériques el 2020, per l’Institut des Amériques, a la Universitat Rennes 2. També és membre del CIRS (Centre de Recerca en Religió i Societat) (UCM). Ha traduït al portuguès (amb Hussak) Malaise dans l’esthétique, de Jacques Rancière (PUC-Rio i 34). Els seus principals interessos són l’estètica, la teoria crítica, la dialèctica i la filosofia francesa contemporània.