L'Estat com Déu o com un monstre? El «Zaratustra» de Nietzsche, pressupòsits, entorn, conseqüències

Resum

Nietzsche no va perdre l’ocasió de menysprear Mill com el típic anglès de mentalitat passiva; en canvi, els intèrprets actuals de Nietzsche són cautelosos en aquest aspecte, perquè el filòsof alemany va llegir molt minuciosament Mill, en particular la seva obra Sobre la llibertat. Quan ell propicia que Zaratustra parli sobre «el més fred de tots els monstres freds», ho fa amb una promesa de futur: «Allí, on l’Estat acaba, allí comença l’ésser humà que no és superflu […]. Allí, on l’Estat acaba — mireu-me d’aquesta manera, germans meus! No els veieu, l’arc de Sant Martí i els ponts del suprahumà?». El present treball estableix una comparativa entre la visió de Déu i de l’Estat en l’època moderna i la reflexió que fa Friedrich Nietzsche en Així parlà Zaratustra sobre l’Estat com una cosa monstruosa (Ungeheuer). Per a aquest propòsit s’utilitzaran respectivament passatges de l’obra de Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Arthur Schonpenhauer, Friedrich Leopold Stolberg, Karl Marx, Max Sterner, Wilhelm von Humboldt i John Stuart Mill.