Nietzsche Dioniso: el gesto de las bacantes

Miguel  Morey

doi:10.5565/rev/enrahonar.1386

Nietzsche Dionís: el gest de les bacants

Autors/ores

Miguel Morey Universitat de Barcelona

PDF (ES)

Resum

La finalitat d’aquest article és documentar, contextualitzar i fer el relat de les ocurrències de la fórmula «Ich habe […] bei den Hörnerngepackt» («He agafat […] per les banyes») al llarg dels escrits de Nietzsche. Les ocurrències estan concentrades en un lapse de temps entre el principi de 1886 i l’estiu de 1888, que, pel que fa a la seva escriptura, cobreix des dels preparatius de Més enllà del bé i del mal (i la redacció dels pròlegs per a la reedició dels seus textos anteriors) fins a la recepció d’El cas Wagner. La ubicació estratègica i l’èmfasi amb què es manifesten aquestes ocurrències semblen indicar que amb elles s’al·ludeix a l’obstacle fonamental que impedia portar més enllà el seu pensament, superat el qual s’obre conceptualment l’espai de la transvaloració, i l’esdevenir dionisíac experimenta una acceleració que no s’aturarà fins a la fi de la seva vida lúcida.

Paraules clau

Més enllà del bé i del mal , El cas Wagner , Nietzsche, Dionís, «Ich habe […] bei den Hörnern gepackt» , dionisíac

Referències

Antología palatina II. Traducida por G. Galán Vioque. Madrid: Gredos, 2004.

BABICH, B. (2008). «Un problema con cuernos… El problema de la ciencia misma». Estudios Nietzsche, 8, 13-52.

BAUNACK, J. (1883). «Ueber das lakonische Wort ϰασσηϱατόϱιν und die ϑηϱομαχία bei den Griechen». Rheinisches Museum fur Philologie, XXXVIII, 293-300.

CHANDLER, R. (1763). Marmora Oxoniensia. Londres: Universitas Oxoniensis.

COOK, A.B. (1914). Zeus: A study in ancient religion. Cambridge: Cambridge University Press.

HELIODORO (1979). Las Etiópicas o Teágenes y Cariclea. Traducido por E. Crespo Guemes. Madrid: Gredos.

KERÉNY, C. (1976). Dionysos: Archetypal Image of Indestructible Life. Princeton, NJ: Princeton University Press.

NIETZSCHE, F. (2005-2012). Correspondencia, I-VI (CO). Director editorial Luis E. de Santiago Guervós. Madrid: Trotta.

NIETZSCHE, F. Digitale Kritische Gesamtausgabe. Recuperado de http://www.nietzschesource.org/

NIETZSCHE, F. (2006-2010). Fragmentos Póstumos, I-IV (FP). Director editorial Diego Sánchez Meca. Madrid: Tecnos.

NIETZSCHE, F. (2011-2016). Obras Completas, I-IV (OC). Director editorial Diego Sánchez Meca. Madrid: Tecnos.

PLATÓN (1986). República. Traducido por C. Eggers Lan. Madrid: Gredos.

WIDMANN, J.V. (1886). «Nietzsche’s gefährliches Buch». Berna: Der Bund (16-17 de septiembre).

Biografia de l'autor/a

Miguel Morey, Universitat de Barcelona

Miguel Morey (1950) és catedràtic de Filosofia jubilat de la Universitat de Barcelona. L’àmbit de treball en què s’emmarca aquest article ha estat un dels principals al llarg de la seva carrera, tant en les seves publicacions com en cursos, seminaris i conferències a Europa i Hispanoamèrica. Ha abordat la deriva oberta pel pensament nietzscheà, tant pel que fa al mateix Nietzsche (Vidas de Nietzsche, Madrid: Alianza, 2018) com als pensadors que han estat més o menys afectats per l’ona expansiva del seu pensament: en el postestructuralisme francès (Escritos sobre Foucault, Madrid/Mèxic, Sexto Piso, 2014); en el pensament espanyol de l’exili (Monólogos de la bella durmiente: Sobre María Zambrano, Madrid: Alianza, 2021); o en l’espai literari (Pequeñas doctrinas de la soledad, Madrid/Mèxic, Sexto Piso, 2015), i també com a traductor (G. Deleuze, Lógica del sentido, Barcelona: Paidós, 1989; M. Foucault, Entre filosofía y literatura, Barcelona: Paidós, 1999, i bona part de l’obra de Giorgio Colli, des de Filosofía de la expresión, Madrid: Siruela, 1996, fins a Apolíneo y dionisiaco, Madrid/Mèxic, Sexto Piso, 2020).