«Si això és un animal». El concepte d’animal i la deshumanització a la «Trilogia d’Auschwitz»
Resum
Trobar la forma d’expressar quelcom per al qual no hi ha paraules fou un dels reptes que assumí Levi quan volgué explicar la cruel deshumanització que va sofrir com a presoner al Lager. Nogensmenys, hi va trobar la solució mitjançant el concepte d’animal. En aquest sentit, el seu testimoni és ple de metàfores faunístiques que representen el patiment de la seua reducció cap al fons i la crueltat de ser tractat com una bèstia a la qual podien assassinar i que patia com un esclau castigat. Levi confirma amb les seues analogies que la deshumanització és una metamorfosi animal. Tanmateix, la tesi d’aquest assaig és que la deshumanització no és convertir-se en una bèstia, sinó transformar-se en allò que nosaltres hem fet dels animals. Una proposició que afirmem gràcies a l’etologia, que ens evidencia que el comportament real de les feres no equival a estar pres ni a ser humiliat. De fet, creiem que la raó principal per la qual Primo Levi pensava que la deshumanització era animalitzar-se sorgeix arran d’una ideologia antropocèntrica.
Paraules clau
antropocentrisme, etologia, ésser humà, Lager, metàfores, Primo Levi, vocabulariReferències
BELPOLITI, Marco i GORDON, Robert S.C. (2007). «Primo Levi’s Holocaust vocabularies». A: GORDON, Robert S.C. (ed.). The Cambridge companion to Primo Levi. Nova York: Cambridge University Press.
BUTLER, Judith (2002). Lenguaje, poder e identidad. Traducció de Javier Sáez. Madrid: Síntesis.
DEMERS, Richard (1990-1992). «Lingüística y comunicación animal». A: NEWMEYER, Frederick J. Panorama de la lingüística moderna de la Universidad de Cambridge. Madrid: Visor.
DESCARTES, René (1637). Discurs del mètode. Traducció i edició de Pere Lluís Font. Barcelona: Edicions 62, 1996.
EVANS, Richard J. (2015). El Tercer Reich en la historia y la memoria. Traducció de David León Gómez. Barcelona: Pasado & Presente.
GALCERÀ, David (2016). La pregunta por el hombre: Primo Levi y la zona gris. Barcelona: Anthropos.
GARCÍA GIBERT, Javier (2010). Sobre el viejo humanismo: Exposición y defensa de una tradición. Madrid: Marcial Pons Historia.
GLOVER, Jonathan (2001). Humanidad e inhumanidad: Una historia moral del siglo XX. Traducció de Marco Aurelio Galmarini. Madrid: Cátedra.
HIERRO, José (1984). Principios de filosofía del lenguaje. Madrid: Alianza.
LEVI, Primo (1999). Si això és un home. Traducció de Francesc Miravitlles. Barcelona: Edicions 62.
LEVI, Primo (2011). Trilogia d’Auschwitz. Traducció de Francesc Miravitlles. Barcelona: Edicions 62.
LLINARES, Joan B. (1995). Introducció històrica a l’antropologia. València: Universitat de València.
LLINARES, Joan B. (2015). «Antropología filosófica o literatura: ¿Acaso esto es un hombre? Los testimonios de la experiencia totalitaria y la conceptualización de lo humano». Los retos de la filosofía en el siglo XXI: Actas del I Congreso Internacional de la Red Española de Filosofía. Antropología filosófica y teoría de la cultura, vol. 2, 35-49.
LONDON, Jack (1988). La crida del bosc. Traducció d’Antoni Rovira i Virgili. Barcelona: Edicions de la Magrana.
LORENZ, Konrad (1983). Hablaba con las bestias, los peces y los pájaros. Traducció del Dr. Ramón Margalef. Barcelona: Labor.
MOYA, Carlos (2004). Filosofía de la mente. València: Universitat de València.
PICO DELLA MIRANDOLA, Giovani (1486). Discurs sobre la dignitat de l’home. Edició i traducció d’Antoni Seva. València: Publicacions de la Universitat de València, 2004 .
SAUSSURE, Ferdinand de (1987). Curso de lingüística general. Traducció de Amado Alonso. Edició crítica de Tullio de Mauro. Madrid: Alianza.
SEMPRÚN, Jorge (1995). La escritura o la vida. Traducció de Thomas Kauf. Barcelona: Tusquets.
SHARP, Hasana (2011). «Animal affects: Spinoza and the Frontiers of the Human». Journal for Critical Animal Studies, IX, 48-68.
TODOROV, Tzvetan (1991). Nosotros y los otros. Traducció de Martí Mur Ubasart. Mèxic: Siglo XXI.
TODOROV, Tzvetan (2004). Frente al límite. Traducció de Federico Álvarez. Mèxic: Siglo XXI.
VEGETTI, Mario (1981). Los orígenes de la racionalidad científica. Traducció de Concha San Valero. Barcelona: Península.
WOLF, Úrsula (2004). Ética de la relación entre humanos y animales. Traducció de Raúl Gabás Pallás. Madrid: Plaza y Valdés.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Faina Loreto Vicedo Bethencourt
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.