L’aposta per la transcendència materialista: un recorregut per la història del transhumanisme

Autors/ores

  • Ferran Sánchez Margalef Universitat de Barcelona

Resum

Gràcies a l’aposta tecnològica de les societats actuals i també a la globalització que comporta, el moviment transhumanista, visiblement heterogeni, està començant a ser (re)conegut a tot el globus terraqüi i a adquirir una enorme volada. Això no obstant, malgrat que la materialització de les fites transhumanistes només sigui possible en les societats postmodernes, l’origen del transhumanisme bé pot anar més enllà del que anomenem societat contemporània. En aquest article s’explora l’origen del transhumanisme partint de les tres hipòtesis següents: a) el transhumanisme com un fenomen típicament postmodern; b) el transhumanisme com a herència de la tradició renaixentista secular; c) el transhumanisme com a tret identificatiu de la naturalesa humana.

Paraules clau

materialisme, posthumanisme, transhumanisme, transcendència

Referències

ALIGHIERI, Dante (2000). Divina Comèdia. Barcelona: Editorial Proa.

BOTERO, Jean (ed.) (2004). La epopeya de Gilgamesh. El gran hombre que no quería morir. Madrid: Akal.

BOSTROM, Nick (2011). «Una historia del pensamiento transhumanista». Argumentos de Razón Técnica, 14, 157-191.

BOSTROM, Nick (2003). Intensive Seminar on Transhumanism. New Haven: Yale University, 26/6/2003.

CASTILLO GÓMEZ, Antonio (2002). En el viñedo del texto. Libro y lectura en la universidad medieval. Madrid: Cuaderno del Instituto Antonio de Nebrija.

CORTINA, Albert (2017). Humanismo avanzado. Para una sociedad biotecnológica. Madrid: Ediciones Teconte.

DELGADO RAMOS, Gian Carlo (2012). «Geoingeniería, apuesta incierta frente al cambio climático». Estudios Sociales. Revista de Alimentación Contemporánea y Desarrollo Regional, 20, 213-236.

DESCARTES, René (1996). Discurs del mètode. Barcelona: Edicions 62.

DESCARTES, René (2008). Meditacions metafísiques. Barcelona: Edicions de 1984.

DUCH ÁLVAREZ, Lluís (2015). «Mito y pedagogía». Praxis & Saber, 6, 15-29.

EINSTEIN, Albert (1995). Sobre la teoría de la relatividad especial y general. Madrid: Alianza.

FEDOROV, Nikolái (1970). Filosofiaya Obshchago Dela: Stat’i, Mysli, i Pis’ma Nikolaia Fedorovicha Fedorova. Londres: Gregg Press.

FULLAT, Octavi (2003). «Heidegger o los valores rasos de la educación postmoderna». Revista Española de Pedagogía, 225, 209-221.

GARCÍA FARRERO, Jordi; TURRÓ ORTEGA, Guillem i VILANOU TORRANO, Conrad (2016). «El deporte europeo en la crisis del siglo XX. Un palimpsesto posmoderno». Ars Brevis, 22, 304-351.

GUAL, Carlos (1979). Prometeo: mito y tragedia. Madrid: Ediciones Peralta.

HARAWAY, Donna (1984). Manifiesto Ciborg: el sueño irónico de un lenguaje común para las mujeres en el circuito integrado. Recuperat de http://repositorio.ciem.ucr.ac.cr/jspui/handle/123456789/81 [data de consulta: 13/3/2019].

HEIDEGGER, Martin (2000). Carta sobre el humanismo. Madrid: Alianza Editorial.

KURZWEIL, Ray (2015). La singularidad está cerca. Cuando los humanos trascendamos la biología. Madrid: LolaBooks.

LA METTRIE, Julien Offray de (1983). L’home màquina. Barcelona: Editorial Laia.

LYOTARD, Jean-François (2004). La condició postmoderna: informe sobre el saber. Barcelona: Angle Editorial.

MARTÍNEZ, Juan José (1991). La fábula de la caverna: Platón y Nietzsche. Barcelona: Ediciones Península.

NIETZSCHE, Friedrich (1983). Així parlà Zaratustra. Barcelona: Edicions 62.

PICO DELLA MIRANDOLA, Giovanni (2001). Discurs sobre la dignitat de l’home. Barcelona: Edicions 62.

PIGEM, Jordi (2018). Ángeles o robots. La interioridad humana en la sociedad hipertecnológica. Barcelona: Fragmenta Editorial.

PRADOS, Mónica (2016). «De Prometeo al Ciberprometeo». Nexus Comunication, 188-223. https://doi.org/10.25100/nc.v0i20.1841

SALINAS, Augusto (2002). «Eratóstenes y el tamaño de la Tierra (s. III aC)». Revista de Geografía Norte Grande, 29, 143-148.

SANVISENS, Alexandre (1984). La cibernética de lo humano. Barcelona: Oikos-Tau.

VESALIUS, Andeas (1543). De humani corporis fabrica. Basilea: Johannes Oporinus.

WAUTHION, Ernesto (1998). «Crítica a la postmodernidad y al neoliberalismo. Una aproximación al pensamiento de Franz J. Hinkelammert». Realidad: Revista de Ciencias Sociales y Humanidades, 62, 157-184.

Biografia de l'autor/a

Ferran Sánchez Margalef, Universitat de Barcelona

Ferran Sánchez Margalef és professor associat de la Universitat de Barcelona (UB) al Departament de Teoria i Història de l’Educació, professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professor-tutor de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). En aquestes universitats imparteix docència en assignatures de política, ètica, teoria de l’educació i pràctica educativa. La seva recerca està centrada en àrees com l’epistemologia educativa, la història i filosofia de l’educació o el transhumanisme, temàtica sobre la qual ha realitzat la tesi doctoral: Axiologia i pedagogia en la cosmovisió transhumanista: una aproximació fenomenològica i hermenèutica.

DOI

https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1349

Publicades

2021-11-30

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Drets d'autor (c) 2021 Ferran Sanchez Margalef

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.