Los límites modalmente vagos de la simplicidad mereológica

Gonzalo Germán Núñez Erices

doi:10.5565/rev/enrahonar.1350

Els límits modalment vagues de la simplicitat mereològica

Autors/ores

Gonzalo Germán Núñez Erices Universidad Católica del Maule https://orcid.org/0000-0002-6641-958X

PDF (ES)

Resum

Un objecte simple és un àtom mereològic, és a dir, un objecte sense parts. Markosian (1998) postula el que ell anomena the simple question: sota quines circumstàncies és veritable per a un objecte que no posseeixi parts? Aquest article analitza, primer, les respostes a aquesta pregunta i, segon, la tesi del nihilisme mereològic sobre composició material. Segons aquesta darrera, al món només existeixen objectes simples que mai no componen res. Aquesta tesi evita la vaguetat composicional en no existir límits espacials indeterminats per a un objecte sense parts, però no elimina, considerant els descobriments de la física quàntica, la vaguetat modal en la seva localització.

Paraules clau

simples, nihilisme, vaguetat, modalitat, composició material

Referències

BRENTANO, Franz (1914). Philosophical Investigations on Space, Time and the Continuum (trad. Barry Smith). Nueva York: Routledge, 1988.

CASATI, Roberto y VARZI, Achilles (1999). Parts and Places: The Structure of Spatial Representation. Cambridge (Massachusetts): MIT Press.

CAVES, Richard (2015). «Emergence for Nihilists». Pacific Philosophical Quaterly, 99 (1), 2-28.

CHISHOLM, Roderick (1976). Person and Object: A Metaphysical Study. Illinois: Open Court Publishing.

COWLES, David y WHITE, Michael (1991). «Vague Objects for Those Who Want Them». Philosophical Studies, 63 (2), 203-216.

COX, Brian y FORSHAW, Jeff (2011). The Quantum Universe: Everything that Can Happen does Happen. Nueva York: Allen Lane.

DUMMETT, Michael (1999). «Wang’s Paradox». En: KEEFE, Rosanna y SMITH, Peter (eds.). Vagueness: A Reader, 99-118. Massachusetts: MIT Press.

EVANS, Gareth (1978). «Can There Be Vague Objects?». Analysis, 38, 208.

HAWLEY, Katherine (2004). «Borderline Simple or Extremely Simple». The Monist, 87 (3), 385-404. https://doi.org/10.5840/monist200487319

HELLER, Mark (2008). The Ontology of Physical Objects: Four-Dimensional Hunks of Matter. Cambridge: Cambridge University Press.

INWAGEN, Peter van (1990). Material Beings. Londres: Cornell University Press.

INWAGEN, Peter van (2001). «The Doctrine of Arbitrary Undetached Parts». En: van INWAGEN, Peter (ed.). Ontology, Identity, and Modality. Cambridge: Cambridge University Press, 75-94.

LEWIS, David (1986). On the Plurality of Worlds. Oxford: Blackwell.

LOWE, E. J. (1999). «Vague Identity and Quantum Indeterminacy: Further Reflections». Analysis, 59, 328-330.

MARKOSIAN, Ned (1998). «Simples». Australasian Journal of Philosophy, 76 (2), 213-228. https://doi.org/10.1080/00048409812348361

MCDANIEL, Kris (2007). «Brutal Simples». En: ZIMMERMAN, Dean (ed.). Oxford Studies in Metaphysics, III. Oxford: Oxford University Press, 233-265.

MERRICKS, Trenton (2001). Objects and Persons. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/0199245363.001.0001

NUÑEZ, Gonzalo (2019a). «Boundaries and things: a metaphysical study of the Brentano-Chisholm theory». Kriterion – journal of philosophy, 33 (2), 1-34.

NUÑEZ, Gonzalo (2019b). «La pregunta por la composición material como una pregunta sobre límites». Estudios de Filosofía, 59, 97-120. https://doi.org/10.17533/udea.ef.n59a05

RUSSELL, Bertrand (1918). The Philosophy of Logical Atomism. Illinois: The Philosophy of Logical Atomism, 1994.

RUSSELL, Bertrand (1905). «On Denoting». Mind, 14, 479-493.

RUSSELL, Bertrand (1923). «Vagueness». En: KEEFE, Rosanna y SMITH, Peter (eds.). Vagueness: A Reader. Massachusetts: MIT Press, 1999, 61-68.

SIMONS, Peter (1991). «Faces, Boundaries, and Thin Layers». En: MARTINICH, A. P. y WHITE, Michael (eds.). Certainty and Surface in Epistemology and Philosophical Method: Essays in Honor of Avrum Stroll (Problems in Contemporary Philosophy). Wales: The Edwin Mellen Press.

SIMONS, Peter (2014). «Where It’s At: Modes of Ocupation and Kinds of Ocupant». En: S. KLEINSCHMIDT (ed.). Mereology & Location. Oxford: Oxford University Press, 59-68.

UNGER, Peter (1980). «The Problem of Many». Midwest Studies in Philosophy, 5, 411-467. https://doi.org/10.1111/j.1475-4975.1980.tb00416.x

WITTGENSTEIN, Ludwig (1921). Tractatus Logico-Philosophicus. Madrid: Alianza, 2004.

Biografia de l'autor/a

Gonzalo Germán Núñez Erices, Universidad Católica del Maule

Gonzalo Núñez Erices és llicenciat (2008) i magíster (2010) en filosofia per la Universitat Alberto Hurtado (Xile). Es va doctorar en filosofia (2018) per la Universitat de Sheffield (Regne Unit) finançat per Becas Chile, atorgades pel govern de Xile en una convocatòria pública. Actualment és docent i investigador al Departament de Filosofia de la Universitat Catòlica del Maule, Xile. Els seu camp de recerca se centra en la metafísica en la tradició analítica i el pensament de Ludwig Wittgenstein. Les seves publicacions prèvies tracten, majoritàriament, de límits, ontologia d'objectes materials i filosofia del llenguatge, entre altres temàtiques.