Més enllà de l'afecte humà. Expressivitat inhumana i memòria

Autors/ores

Resum

En aquest treball reconstruirem els fonaments ontològics que permeten pensar, des de les obres de Schwarzböck, Deleuze i Guattari, una dimensió no humana de l’afecte i, així, l’extensió de la potència d’un pensament afectiu sobre les maneres d’existència no viva. Aquesta expansió del camp afectiu cap a una particular afectivitat inorgànica ens permetrà explorar una concepció nova de la memòria. L’expressivitat de les imatges, dels ossos o dels objectes en general, incorporada recentment com a material imaginari en els relats sobre la història recent (com en el cas d’Albertina Carri, Marta Dillon o María Moreno), exigeix repensar els marcs conceptuals de l’afecte i el record per incloure-hi aquesta memòria inorgànica que s’expressa més enllà de tot ancoratge subjectiu o comunitari.

Paraules clau

representació, existències no humanes, materialisme, experiència estètica , imatge, dictadura, empatia

Referències

ADORNO, Theodor W. (1970). «Aspecto social y filosofía de la historia de lo feo». En: Teoría estética. Traducción de F. Riaza. Barcelona: Orbis, 1983.

ALAIMO, Stacy (2018). «Trans-corporeality». En: BRAIDOTTI, R. y HLAVAJOVA, M. Posthuman Glossary. Nueva York: Bloomsbury.

ANDERMANN, Jens (2018). Tierras en trance: Arte y naturaleza después del paisaje. Santiago de Chile: Ediciones Metales Pesados.

ARENDT, Hanna (1982). Conferencias sobre la filosofía política de Kant. Traducción de Carmen Corral. Buenos Aires: Paidos, 2009.

BENJAMIN, Walter (1936). La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. Traducción de T. J. Bartoletti y J. Fava. Buenos Aires: Las Cuarenta, 2010.

DELEUZE, Gilles (1985). La imagen-tiempo: Estudios sobre cine 2. Traducción de I. Agoff. Barcelona: Paidós, 1986.

DELEUZE, Gilles y GUATTARI, Felix (1991). ¿Qué es la filosofía? Traducción de T. Kauf. Barcelona: Anagrama, 2005.

DIDI-HUBERMAN, Georges (2000). Ante el tiempo: Historia del arte y anacronismo de las imágenes. Traducción de A. Oviedo. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2008.

DILLON, Marta (2015). Aparecida. Buenos Aires: Sudamericana.

EAGLETON, Terry (1990). La estética como ideología. Traducción de G. Cano. Madrid: Trotta, 1995.

FAROCKI, Harun (2008). «Empatía». En: Otro tipo de empatía. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 2016, 104-105.

FOUCAULT, Michel (1975). «La pintura fotogénica». Traducción de Colectiva Materia. Cuadernos Materialistas, 3, 2018, 82-91.

GUATTARI, Félix (1996). Las tres ecologías. Traducción de J. Pérez y U. Larraceleta. Valencia: Pre-Textos.

MORENO, María (2018). Oración: Carta a Vicki y otras elegías políticas. Buenos Aires: Random House Mondadori.

NANCY, Jean-Luc (1999). La comunidad desobrada. Traducción de P. Perera. Madrid: Arena, 2001.

RANCIÈRE, Jacques (2014). El reparto de lo sensible: Estética y política. Traducción de M. Padró. Buenos Aires: Prometeo.

SAUVAGNARGUES, Anne (2013). «Écologie des images et machines d’art». En: BOURLEZ, Fabrice y VINCIGUERRA, Lorenzo (eds.). Pourparlers Deleuze, entre art et philosophie. Reims: Presses Universitaires de Reims.

SCHWARZBÖCK, Silvia (2016). Los espantos: Estética y posdictadura. Buenos Aires: Cuarenta Ríos.

SCHWARZBÖCK, Silvia (2017a). Los monstruos más fríos: Estética después del cine. Buenos Aires: Mardulce.

SCHWARZBÖCK, Silvia (2017b). «Las medusas: Estética y terror». Instantes y azares: Escrituras Nietzscheanas, XVII, 19-20 (primavera-otoño), 47-60.

SIMONDON, Gilbert (2009). La individuación a la luz de las nociones de forma e información. Traducción de P. Ires. Buenos Aires: La Cebra / Cactus.

SIMONDON, Gilbert (2013). Imaginación e invención. Traducción de P. Ires. Buenos Aires: Cactus.

SONTAG, Susan (2003). Ante el dolor de los demás. Traducción de A. Major. Barcelona: DeBolsillo [edición digital], 2011.

SONTAG, Susan (2007). Al mismo tiempo. Traducción de A. Major. Buenos Aires: Mondadori.

Biografia de l'autor/a

Guadalupe Lucero, Universidad de Buenos Aires (Argentina) CONICET (Argentina)

Guadalupe Lucero és professora de Filosofia (Universitat de Buenos Aires), màster en Estètica i Teoria de l'Art Contemporani (Universitat Autònoma de Barcelona), doctora en Filosofia (Universitat de Buenos Aires), docent d'Estètica a la llicenciatura de Filosofia de la Universitat de Buenos Aires i investigadora adjunta del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques. Desenvolupa la seva recerca en línies vinculades al materialisme posthumà i a l'estètica contemporània. Ha publicat Componer fuerzas. Motivos musicales de la estética deleuziana (Nova York: Peter Lang, 2019) i, amb altres autors, Formas de la memoria. Notas sobre el documental argentino reciente (Buenos Aires: Instituto Universitario Nacional del Arte, 2012) i El situacionismo y sus derivas actuales (Buenos Aires: Prometeo, 2014).

Publicades

2021-11-30

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.