El paseo como método filosófico

Diego Clares

doi:10.5565/rev/enrahonar.1258

El passeig com a mètode filosòfic

Autors/ores

Diego Clares Universidad de Murcia https://orcid.org/0000-0002-3538-3107

PDF (ES)

Resum

Aquest article presenta la relació entre la filosofia i l'activitat de passejar, recollida ja per alguns autors antics i reviscuda amb més força en la nostra època. S'hi examina com diversos filòsofs han descrit aquesta relació i han intentat transmetre-la mitjançant diverses concepcions d'aquesta, des dels que menys vinculen el passeig amb l'activitat reflexiva fins als que ho fan amb més rigor i profunditat. A més, s'hi analitza si aquestes concepcions poden contribuir a la construcció d'un mètode filosòfic pedestre més específic, susceptible de ser aplicat amb rigor. En segon lloc, s'hi exposen i s'hi defineixen una sèrie de criteris sistemàtics defensant una concepció integral del passeig com a mètode filosòfic, és a dir, valorant tot el que pot aportar a la filosofia. Finalment, es conclou que aquest mètode no pot pertànyer a una branca filosòfica especialitzada, sinó a tota recerca i formació filosòfica.

Paraules clau

caminar, metodologia, Schelle, Baudelaire, Thoreau, Kessler, Benjamin, Careri

Referències

ARISTÓTELES (349 a. n. e.). Ética nicomáquea: Ética eudemia. Madrid: Gredos, 1993.

ARISTÓTELES (350 a. n. e.). Acerca del alma. Madrid: Gredos, 1978.

BAUDELAIRE, Charles (1863). «Le peintre de la vie moderne». En: Œuvres complètes de Charles Baudelaire. III: L’art romantique. París: Michel Lévy frères, 1868.

BENJAMIN, Walter (1982). El libro de los pasajes. Madrid: Akal, 2007.

CARERI, Francesco (2016). Pasear, detenerse. Barcelona: Gustavo Gili.

CASADO DA ROCHA, Antonio (2016). «La práctica caminante-desobediente como arte público independiente». Efímera Revista, 7 (8), 1-8.

COROMINAS, J. y PASCUAL, J.A. (1980a). Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. I. Madrid: Gredos.

COROMINAS, J. y PASCUAL, J.A. (1980b). Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. III. Madrid: Gredos.

DIÓGENES LAERCIO (240). Vidas y opiniones de los filósofos ilustres. Madrid: Alianza, 2007.

GROS, Frédéric (2009). Andar, una filosofía. Barcelona: Taurus, 2018.

KESSLER, Mathieu (1999). El paisaje y su sombra. Barcelona: Idea Books, 2000.

KLUGE, Friedrich (1881). Etymologisches Wörterbuch der deutschen Sprache. Berlín: Walter de Gruyten, 1999.

SCHELLE, Karl Gottlob (1802). El arte de pasear. Edición de Federico L. Silvestre. Madrid: Díaz & Pons, 2013.

SEBASTIÁN YARZA, Florencio I. (1998). Diccionario Griego Español. Vol. II. Barcelona: Sopena, 1999.

SOLNIT, Rebecca (2000). Wanderlust: Una historia del caminar. Madrid: Capitán Swing, 2015.

THOREAU, Henry David (1854). «Walden». En: The Writings of Henry David Thoreau. II. Boston: Houghton Mifflin & Company, 1906.

THOREAU, Henry David (1862). «Walking». En: The Writings of Henry David Thoreau. V: Excursions and Poems. Boston: Houghton Mifflin & Company, 1906.

TORREGROZA LARA, Enver Joel (2008). «Del viajero al turista: Estética y política del paisaje urbano». Desafíos, 19, 71-103.

WALSER, Robert (1917). El paseo. Madrid: Siruela, 2009.

Biografia de l'autor/a

Diego Clares, Universidad de Murcia

Diego Clares és doctor en Filosofia per la Universitat de Múrcia. La seva recerca s'ha centrat en l'ètica del nord-americà Henry David Thoreau, de qui ha traduït diversos textos que estan disponibles al seu blog <https://thoreauencastellano.com>. Ha investigat la filosofia de Thoreau en relació amb qüestions mediambientals, socials i polítiques, i actualment analitza la seva concepció de la filosofia i de l'intel·lecte. També investiga sobre filosofia de la religió i el pensament oriental. Ha publicat «Vida y wilderness: Actualidad de la ética medioambiental thoreauviana», Ágora: Papeles de Filosofía, 2018, 37(2). <https://orcid.org/0000-0002-3538-3107>