Emotions, intentions and their expressions: Anscombe on Wittgenstein’s stalking cat

Valérie Aucouturier

doi:10.5565/rev/enrahonar.1286

Emocions, intencions i les seves expressions: Anscombe i el gat sotjador de Wittgenstein

Autors/ores

Valérie Aucouturier Université Saint-Louis

PDF (EN)

Resum

En aquest article exploro la diferència entre l’expressió d’intenció i l’expressió d’emoció a través de la discussió d’un passatge d’Intenció de G. E. M. Anscombe, on afirma que l’expressió d’intenció, a diferència de l’expressió d’emoció, és «purament convencional». Sostinc que aquesta afirmació es basa en el fet que, malgrat que les emocions poden descriure’s, les expressions d’emoció no són descripcions de cap mena (per exemple, d’algun sentiment o experiència present). Així mateix, les expressions d’intenció no són descripcions d’un estat mental present, sinó que són l’expressió d’un tipus especial de coneixement previ d’una suposada acció. En aquest sentit, es diferencien de l’expressió de l’emoció, ja que són una descripció d’un esdeveniment futur (la suposada acció). Ara bé, el caràcter centralment descriptiu de les expressions d’intenció és el que les fa «purament convencionals ». Però, per descomptat, sosté Anscombe, es pot tenir una intenció sense expressar-la. I tenir una intenció no equival a tenir una descripció al pensament.

Paraules clau

G. E. M. Anscombe, L. Wittgenstein, expressió, emoció, intenció, descripció, predicció

Referències

ANSCOMBE, G.E.M. (1963 [1957]). Intention, 2nd edition. Oxford: Basil Blackwell.

ANSCOMBE, G.E.M. (1982 [1979]). “Under a Description”. In: Metaphysics and the Philosophy of Mind: Collected Philosophical Papers II, 208-219.

ANSCOMBE, G.E.M. (2005 [1993]) “Practical Truth”. In: M. GEACH and L. GORMALLY (eds.). Human Life, Action and Ethics. St Andrews, Charlottesville: St Andrews Studies in Philosophy and Public Affairs, 149-167.

BOUVERESSE, J. (1987). Le mythe de l’intériorité. Paris: Minuit.

CAVELL, S. (1979). The Claim of Reason. Oxford: Oxford University Press.

DESCOMBES, V. (2002). “Comment savoir ce que je fais?”. Philosophie, 76, 15-32.

FINKELSTEIN, D. (2008). Expression and the Inner. Cambridge MA: Harvard University Press.

FORD, A.; HORNSBY, J. and STOUTLAND, F. (eds.) (2011). Essays on Anscombe’s Intention. Cambridge, MA: Harvard University Press.

GEACH, P. (1960). “Ascriptivism”. The Philosophical Review, 69 (2), 221-225.

GUSTAFSON, D. (1971). “The Natural Expression of Intention”. The Philosophical Forum: A Quarterly, II/3, 299-315.

HACKER, P. (1996). Wittgenstein, Mind and Will, Part. II. Oxford: Blackwell.

MORAN, R. and STONE, M.J. (2008). “Anscombe on Expression of Intention”. In: C.S. SANDIS. New Essays in the Philosophy of Action. New York: Palgrave Macmillan, 132-168.

ÖZALTUNG, E. (2016). “Practical Knowledge of What Happens: A Reading of §45”. Klesis, 35.

ROSAT, J.-J. (2004). “Description et expression”. Dix conférences sur Wittgenstein et la description de l’expérience [online, 15 June 2009]. Retrieved from http://www.college-de-france.fr/default/EN/all/laboratoire_philolangage_fr/textes_de_jeanjacques_rosat.htm.

TAYLOR, Ch. (1979). “Action as expression”. In: C. DIAMOND and J. TEICHMAN (ed.). Intention and Intentionality: Essays in Honour of G.E.M. Anscombe. N.Y., Ithaca: Cornell University Press, 73-89.

WITTGENSTEIN, L. (2001 [1953]). Philosophical Investigations [PI], trans. G.E.M. Anscombe. Oxford: Blackwell.

WITTGENSTEIN, L. (1965 [1958]). The Blue and the Brown Books [BB]. New York: Harper & Row.

WITTGENSTEIN, L. (1967). Zettel [Z], E. Anscombe and G.H. Von Wright (ed.), trans. E. Anscombe. Oxford: Blackwell.

WITTGENSTEIN, L. (1980a). Remarks on the Philosophy of Psychology, vol. 1 [RPP1], trans. G.E.M. Anscombe. Oxford: Blackwell.

WITTGENSTEIN, L. (1980b). Remarks on the Philosophy of Psychology, vol. 2 [RPP2], trans. C.G. Luckhardt and A.E. Aue. Oxford: Blackwell.

Biografia de l'autor/a

Valérie Aucouturier, Université Saint-Louis

Valérie Aucouturier és professora de filosofia contemporània a la Universitat Saint-Louis de Brussel·les i membre del Centre Prospéro. Langage, Image et Connaissance. El seu treball de recerca se situa a la cruïlla de diversos camps de la filosofia: filosofia de la ment i de la psicologia, filosofia de l’acció i filosofia del llenguatge. És autora de L’intention en action (Vrin, 2017), Qu’est-ce que l’intentionalité? (Vrin, 2012) i Elizabeth Anscombe. L’esprit en pratique (CNRS, 2012), i editora de diverses revistes i llibres, com «Lectures contemporaines de Elizabeth Anscombe» (Klesis 35, 2016) i, amb Marc Pavlopoulos, Agir et penser: essais sur la philosophie d’Elizabeth Anscombe (Publications de la Sorbonne, 2015).