En la nit d’un no-saber: Derrida sobre la llibertat

Autors/ores

  • Mauro Senatore Universidad Adolfo Ibáñez

Resum

Jacques Derrida no va escriure mai un llibre sobre la «llibertat». Aquesta paraula apareix molt rarament en els seus escrits fins a finals dels anys vuitanta; des d’aleshores, Derrida la va emprar cada cop més, però amb cautela. En aquest article, em proposo mostrar que podem rastrejar un pensament de la llibertat tot al llarg de l’obra de Derrida i que aquest pensament descriu una trajectòria singular des de la llibertat subjectiva de la història humanista de la vida fins a la llibertat presubjectiva de la vida simbòlica. Amb aquesta finalitat, primer exploraré la lectura desconstructiva primerenca que Derrida ofereix de la concepció de la llibertat subjectiva que sustenta els discursos filosòfics i biològics moderns sobre allò vivent. En segon lloc, em centraré en la concepció de la llibertat de l’altre que Derrida veu implicada en la màquina simbòlica de la decisió sobirana. El punt d’inflexió d’aquesta trajectòria, argumentaré, és l’elaboració, feta per Derrida a finals dels anys vuitanta, d’una experiència de llibertat com a no-saber que es neutralitza amb la llibertat subjectiva i sobirana i, tanmateix, l’excedeix.

Paraules clau

contingència, decisió, Kant, Jacob, màquina, follia, naturalesa, Nietzsche, sobirania, incondicionalitat

Referències

BENNINGTON, Geoffrey (2016). Scattered 1: The Politics of Politics in Foucault, Heidegger, and Derrida. New York: Fordham University Press.

BENNINGTON, Geoffrey (2017). Kant on the Frontier: Philosophy, Politics, and the Ends of the Earth. New York: Fordham University Press.

DAVIS ACAMPORA, Christa (2015). “Being Unattached: Freedom and Nietzsche’s Free Spirits.” In: BAMFORD, Rebecca (ed.). Nietzsche’s Free Spirit Philosophy. London & New York: Rowman & Littlefield.

DERRIDA, Jacques (1976). Of Grammatology. Translated by Gayatri Chakravorty Spivak. Baltimore and London: John Hopkins University Press.

DERRIDA, Jacques (1978). Writing and Difference. Translated by Alan Bass. London and New York: Routledge.

DERRIDA, Jacques (1981). “Economimesis”. Diacritics, 11 (2), 2-25.

DERRIDA, Jacques (1995). The Gift of Death. Translated by David Wills. Chicago: The University of Chicago Press.

DERRIDA, Jacques (1997). The Politics of Friendship. Translated by George Collins. London: Verso.

DERRIDA, Jacques (1999). Adieu to Emmanuel Levinas. Translated by Pascale-Anne Brault and Michael Naas. Stanford: Stanford University Press.

DERRIDA, Jacques (2002). “Force of Law”. In: DERRIDA, Jacques. Acts of Religion. Edited by Gil Anidjar. London: Routledge.

DERRIDA, Jacques (2005). Rogues: Two Essays on Reason. Translated by Pascale-Anne Brault and Michael Naas. Stanford: Stanford University Press.

DERRIDA, Jacques (2005b). On Touching―Jean-Luc Nancy. Translated by Christine Irizarry. Stanford: Stanford University Press.

DERRIDA, Jacques (2008). The Animal That Therefore I Am. Translated by David Wills. New York: Fordham University Press.

DERRIDA, Jacques (2009). The Beast and the Sovereign, vol. 1. Translated by Geoffrey Bennington. Chicago: The University of Chicago Press.

DERRIDA, Jacques (2019). Le parjure et le pardon vol.1. Séminaire (1997-1998). Paris: Éditions du Seuil.

DERRIDA, Jacques (2020). Life Death. Edited by Pascale-Anne Brault and Peggy Kamuf. Translated by Pascale-Anne Brault and Michael Naas. Chicago: The University of Chicago Press.

DERRIDA, Jacques and ROUDINESCO, Elisabeth (2004). For What Tomorrow… A Dialogue. Translated by Jeff Fort. Stanford: Stanford University Press.

GIOVANNANGELI, Daniel (2001). Le retard de la conscience: Husserl, Sartre, Derrida. Brussels: Ousia.

GRATTON, Peter (2012). The State of Sovereignty: Lessons from the Political Fiction of Modernity. Albany: State of New York University Press.

HOBSON, Marian (2012). “Apparitions of ‘Freedom’ (the Word)”. Derrida Today, 5 (1), 39-54.

JACOB, François (1973). The Logic of Life: A History of Heredity. Translated by Betty E. Spillman. New York: Pantheon Books.

KANT, Immanuel (2000). Critique of the Power of Judgement. Edited by Paul Guyer. Translated by Paul Guyer and Eric Matthews. Cambridge: Cambridge University Press.

NAAS, Michael (2008). Derrida From Now On. New York: Fordham University Press.

NIETZSCHE, Friedrich (2001). The Gay Science. Edited by Bernard Williams. Translated by Josefine Nauckhoff. Cambridge: Cambridge University Press.

NIETZSCHE, Friedrich (2002). Beyond Good and Evil: Prelude to a Philosophy of the Future. Edited by Rolf-Peter Horstmann and Judith Norman. Translated by Judith Norman. Cambridge: Cambridge University Press.

SCHRIFT, Alan D. (1995). Nietzsche’s French Legacy. New York: Routledge.

SENATORE, Mauro (2020). “Derrida’s Animalism: A Free Thought of the Machine”. Angelaki: Journal of the Theoretical Humanities, 25 (5), 35-49.

VERKERK, Willow (2019). Nietzsche and Friendship. London: Bloomsbury Publishing.

Biografia de l'autor/a

Mauro Senatore, Universidad Adolfo Ibáñez

Mauro Senatore és exmembre de la British Academy i professor assistent de Filosofia a la Universitat Adolfo Ibáñez de Santiago de Xile. La seva recerca se centra en qüestions com l’animalitat, l’autoreferència i la responsabilitat, situades en la cruïlla entre tradició fenomenològica, antropologia i ciències de la vida. És autor de la monografia Germs of Death: The Problem of Genesis in Jacques Derrida (SUNY Press, 2018) i de diversos articles publicats en revistes científiques especialitzades, com ara Angelaki, French Studies, Philosophy Today, Postmodern Culture i Research in Phenomenology.

Publicades

23-03-2021

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.