Què significa «guerra contra el coronavirus»?

Autors/ores

Resum

La pandèmia del coronavirus que està arrasant el planeta ha comportat la utilització del lèxic bèl·lic en l’espai públic. Aquesta circumstància ha obert un debat en l’opinió general sobre si la utilització del vocabulari de guerra és adequada a la situació de crisi experimentada. De fet, alguns dels arguments esgrimits donen a entendre que l’estat d’alarma es pot aprofitar per justificar un estat policial i enfortir el control dels ciutadans per part dels cossos de seguretat en un moment de limitació de les llibertats individuals com és el de la crisi actual. Tanmateix, el concepte contemporani de seguretat humana ha evolucionat i s’ha d’entendre amb caràcter multidimensional. Per això, en aquest article em proposo d’analitzar el que ha sorgit últimament després del fenomen de globalització i aplicar-lo a la situació de crisi originada per l’epidèmia de la COVID-19.

Paraules clau

COVID-19, seguretat humana, estat d’alarma, guerra, coronavirus, emergència sanitària, crisi

Referències

AGAMBEN, Giorgio (2010). Homo sacer: El poder soberano y la nuda vida. Valencia: Pre-Textos.

AGAMBEN, Giorgio (2020). «La invención de una epidemia». Il Manifesto (26 de febrero). Recuperado de https://ficciondelarazon.org/2020/02/27/giorgio-agamben-la-invencion-de-una-epidemia/

AUSÍN, J. Francisco y ANDREU MARTÍNEZ, M.ª Belén (2020). «Ética y protección de datos de salud en contexto de pandemia: Especial referencia al caso de las aplicaciones de rastreo de contactos 1». Enrahonar, 65, 47-56. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1304

BOBBIO, Norberto (1997). El tercero ausente. Madrid: Cátedra.

CLAUSEWITZ, Carl von (2014). De la guerra. Madrid: La Esfera de los Libros.

FOUCAULT, Michel (2006). Los anormales. [Texto del Informe del curso de 1974-1975 dictado por Michel Foucault en el College de France.] Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

FREUND, Julien (2018). La esencia de lo político. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

GALTUNG, Johan (2003). Paz por medios pacíficos: Paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bilbao: Bakeaz.

KALDOR, Mary (2005). «Old Wars, Cold Wars, New Wars, and the War on Terror». International Politics, 42, 491-498.

KANT, Inmanuel (2005). «Sobre la Paz Perpetua (1795)». En: Ensayos sobre la Paz, el Progreso y el ideal cosmopolita. Madrid: Cátedra.

NEWMAN, Edward (2004). «The ‘New Wars’ Debate: A Historical Perspective is Needed». Security Dialogue, 35 (2), 173-189. https://doi.org/10.1177/0967010604044975

PARERA, Beatriz (2020). «El estado de alarma supone libertad con límites, no confinamiento con excepciones». El Confidencial. Entrevista al profesor de Derecho Constitucional Carlos Flores Juberías (14 de abril). Recuperado de https://www.elconfidencial.com/espana/2020-04-14/entrevista-carlos-flores-estado-alarma-coronavirus-libertad-limites_2544576/

«Resolución 46/182. Fortalecimiento de la coordinación de la asistencia humanitaria de emergencia que prestan las Naciones Unidas». Asamblea General de las Naciones Unidas. Recuperado de https://www.pcr.uu.se/research/ucdp/definitions/#Warring_party_2

RUEDA ETXEBARRÍA, Jon (2020). «¿No es país para viejos?: La edad como criterio de triaje durante la pandemia COVID-19». Enrahonar, 65, 85-98. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1306

SALAZAR BENÍTEZ, Óscar (2020). «COVID-19: Tras la alarma, el tiempo de los derechos». The Conversation (1 de abril). Recuperado de https://theconversation.com/covid-19-tras-la-alarma-el-tiempo-de-los-derechos-135340

SEN, Amartya (2000). Desarrollo y libertad. Barcelona: Planeta.

SUN-TZU (2020). El arte de la guerra. Madrid: Cátedra.

Biografia de l'autor/a

Lydia María de Tienda Palop, Universitat Complutense de Madrid

Lydia María de Tienda Palop és professora d’Ètica i Filosofia Política a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a la Universitat de València i va obtenir la beca postdoctoral Japan Society for the Promotion of Science. Ha fet estades de recerca a les universitats d’Oxford i d’Hokkaido. Línies de recerca: ètica del desenvolupament humà, nous models de gestió de crisis humanitàries i ecologia política. Entre les seves publicacions destaquen: «La noción plural de sujeto de justicia: un nuevo reto para la filosofía», Daimon: Revista Internacional de Filosofía, suplement 3 (2010), 171-179; «El papel de la cooperación cívico militar en las crisis complejas», a Seguridad y defensa, Universidad de Granada, 2019, i «El giro ecológico como eje transversal de los ODS recogidos en la Agenda 2030», a Retos de la educación ante la Agenda 2030, Universidad de Valencia, 2020.

Publicades

30-10-2020

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.