Quin problema hi ha amb «Baldy»? Un enfocament no referencial radical de «jo»

Eylem Özaltun

Resum

Que l’estudi dels informes de primera persona d’accions intencionals, esdeveniments, pensaments i sensacions com a reveladors de l’estructura de l’autoconsciència va ser un tema central del treball d’Anscombe en filosofia de la ment és quelcom que no ha estat prou considerat en la literatura sobre el tema. El meu objectiu és mostrar que aquest tema va animar moltes de les seves obres al llarg de la seva carrera com a filòsofa i que el seu «The first person» (1974) pot entendre’s millor com una d’aquestes obres i tenint-ne en compte d’altres.

Paraules clau

Anscombe; pronom de primera persona; autoconsciència; referència

Text complet:

PDF (English)

Referències

ANSCOMBE, G. E. M. (1959). An Introduction to Wittgenstein’s Tractatus. South Bend, IN: St. Augustine’s Press.

ANSCOMBE, G. E. M. (1975). “The first person”. In: ANSCOMBE, G. E. M. Metaphysics and the Philosophy of Mind. Minnesota: University of Minnesota Press, 21-36.

ANSCOMBE, G. E. M. (1976). “The subjectivity of sensation”. In: ANSCOMBE, G. E. M. Metaphysics and the Philosophy of Mind. Minnesota: University of Minnesota Press, 44-57.

ANSCOMBE, G. E. M. (1979). “Analytic Philosophy and Spirituality of Man”. In: GEACH, Mary and GORMALLY, Luke (eds.). Human life, action and ethics: essays by GEM Anscombe. Luton: Andrews UK, 3-16.

ANSCOMBE, G. E. M. (1981). Metaphysics and the Philosophy of Mind. Minnesota: University of Minnesota Press.

BOTTEREL, A. and STAINTON, Robert J. (2018). “An Anscombian Reference for ‘I’?”. Coratian Journal of Philosophy, XVIII (54).

CAMPBELL, John (2012). “On the thesis that “I” is not a referring term”. In: RECANATI, Francois and PROSSER, Simon (ed.). Immunity to Error Through Misidentification: New Essays. Cambridge: Cambridge University Press, 1-21.

DESCOMBES, Vincent (2010). “Le marteau, le maillet et le clou”. Revue de métaphysique et de morale, 68 (4), 495-519. https://doi.org/10.3917/rmm.104.0495

EVANS, Gareth (1982). The Varieties of Reference. Oxford: Oxford University Press.

JAMES, William (1890). The Principles of Psychology. Dover Publications.

GEACH, Mary and GORMALLY, Luke (eds.) (2005). Human life, action and ethics: essays by GEM Anscombe. Luton: Andrews UK.

MCDOWELL, John Henry (1998). “Referring to Oneself ”. In: The Engaged Intellect: Philosophical Essays. Harvard: Harvard University Press, 186-203.

O’BRIEN, Lucy F. (1994). “Anscombe and the self-reference rule”. Analysis, 54 (4), 277-281.

ÖZALTUN, Eylem (2016). “Practical Knowledge of What Happens: A Reading of §45”. Klesis Revue Philosophique, 35.

PEACOCKE, Christopher (2008). Truly Understood. Oxford: Oxford University Press.

SHOEMAKER, Sydney S. (1968). “Self-reference and self-awareness”. Journal of Philosophy, 65, 555-567.

STAINTON, Robert J. (2019). “Re-reading Anscombe on ‘I’”. Canadian Journal of Philosophy, 49 (1), 70-93.

VAN INWAGEN, P. (2001). “‘I am Elizabeth Anscombe’ is not an Identity Proposition”. Metaphysica 2 (1), 5-8.

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2020 Eylem Özaltun
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons