Fàstic i bellesa: cap al desgel d’una relació estètica

Autors/ores

Resum

Aquest treball s’emmarca en la tendència de l’estètica actual a restituir, fins i tot dignificar, les anomenades «emocions negatives», especialment el fàstic, menyspreat en la tradició estètica moderna per la impossibilitat de reconciliar-lo amb el plaer i, per tant, amb la bellesa. El nostre objectiu és concretament l’anàlisi comparativa de les dues formulacions estètiques principals sobre el fàstic fins a l’actualitat: la de la francesa Carole Talon-Hugon i la de la nord-americana Carolyn Korsmeyer. Gràcies a elles, l’estat afectiu de la repugnància ha començat a tenir presència i notorietat en la reflexió estètica —davant la seva completa absència anterior—, d’acord amb les que ostenta en l’art contemporani. Aquest procediment de tall dialèctic permetrà fer llum sobre cadascuna de les postures i demostrar que, tot i tractar-se de dos enfocaments diferents de la mateixa problemàtica, mantenen entre elles importants punts de confluència.

Paraules clau

estètica, emocions negatives, fàstic, bellesa, plaer, experiència estètica, Korsmeyer, Talon-Hugon

Referències

ARISTÓTELES (1999). Poética. Madrid: Gredos.

CARROLL, Noël (2002). Una filosofía del arte de masas. Madrid: Antonio Machado Libros, 2002.

CARROLL, Noël (2005). Filosofía del terror o paradojas del corazón. Madrid: Antonio Machado Libros.

CLAIR, Jean (2007). De immundo: Apotafismo y apocatástasis en el arte de hoy. Madrid: Arena.

CLOWNEY, David (2012). «Savoring disgust: The foul and the fain is Aesthetics, by Carolyn Korsmeyer». The Journal of Aesthetics and Art Criticism, 70 (2), 233-235. http://dx.doi.org/10.1111/j.1540-6245.2012.01515_2.x

CONTESI, Filippo (2012). «Savoring disgust: The foul and the fair in Aesthetics». British Journal of Aesthetics, 52 (1), 113-116. http://dx.doi.org/10.1093/aesthj/ayr040

CONTESI, Filippo (2016). «The meanings of disgusting art». Essays in Philosophy, 17, 68-94. http://dx.doi.org/10.7710/1526-0569.1544

DIDEROT, Denis (1994). «Salón de 1763». En: Escritos sobre arte. Madrid: Siruela.

FEAGIN, Susan (1996). Reading with feeling: The aesthetics of appreciation. Ithaca: Cornell University Press.

GREENBERG, Clement (2002). «Vanguardia y kitsch». En: Arte y cultura. Barcelona: Paidós.

INFANTE DEL ROSAL, Fernando (2017). «El dolor en la abstracción». Cauce: Revista Internacional de Filología y su Didáctica, 39, 371-392.

KANT, Immanuel (2001). Crítica del juicio. Madrid: Espasa-Calpe.

KORSMEYER, Carolyn (2002). El sentido del gusto: Comida, estética y filosofía. Barcelona: Paidós.

KORSMEYER, Carolyn (2004). Gender and Aesthetics: An introduction. Londres: Routledge.

KORSMEYER, Carolyn (2011). Savoring disgust: The foul and the fair in Aesthetics. Oxford: Oxford University Press.

KORSMEYER, Carolyn (2012). «Disgust and Aesthetics». Philosophy Compass, 7, 753-761. http://dx.doi.org/10.1111/j.1747-9991.2012.00522.x

KORSMEYER, Carolyn (2014). «A lust of the mind: Curiosity and aversion in Eighteenth-century British Aesthetics». En: LEVINSON, Jerrold (ed.). Suffering art gladly: The paradox of negative emotion in art. Londres: Palgrave MacMilan.

KRISTEVA, Julia (1988). Lo abyecto (Poderes de la perversión: Ensayo sobre Louis F. Céline). Buenos Aires: Catálogos Editora.

LEDDY, Thomas (2012). The extraordinary in the ordinary: The Aesthetics of everyday life. Ontario: Broadview Press.

LEVINSON, Jerrold (ed.) (2014). Suffering art gladly: The paradox of negative emotion in art. Londres: Palgrave MacMilan.

LEVINSON, Jerrold (2015). «La emoción como respuesta al arte». En: Contemplar el arte: Ensayos de estética. Madrid: Antonio Machado Libros.

MENNINGHAUS, Winfried (2003). Disgust: The theory and history of a strong sensation. Albania: State University of New York Press.

NEILL, Alex (1992). «On a paradox of the heart». Philosophical Studies, 65, 53-65.

NEILL, Alex (2003). «Art and emotion». En: LEVINSON, Jerrold (ed.). Oxford Handbook of Aesthetics. Oxford: Oxford University Press.

NUSSBAUM, Martha C. (2008). Paisajes del pensamiento: La inteligencia de las emociones. Barcelona: Magnum, 2008.

ROBINSON, Jenefer (2014). «Aesthetic disgust?». Royal Institute of Philosophy Supplement, 75, 51-84. http://dx.doi.org/10.1017/S1358246114000253

SAITO, Yuriko (2008). Everyday Aesthetics. Oxford: Oxford University Press.

TALON-HUGON, Carole (2003). Goût et dégoût: L’art peut-il tout montrer? Nîmes: Éditions Jacqueline Chambon.

TALON-HUGON, Carole (2011). «Les pouvoirs de l’art à l’épreuve du dégoût». Ethnologie française, 41 (1), 99-106.

TALON-HUGON, Carole (2014). «The resolution and dissolution of the paradox of negative emotions in the Aesthetics of the Eighteenth century». En: LEVINSON, Jerrold (ed.). Suffering art gladly: The paradox of negative emotion in art. Londres: Palgrave MacMilan.

Biografia de l'autor/a

María Jesús Godoy Domínguez, Universidad de Sevilla

María Jesús Godoy és professora d’estètica al Departament d’Estètica i Història de la Filosofia de la Universitat de Sevilla. El seu treball de recerca se centra en estètica contemporània; estètica i cultura de masses; estètica i gènere i estudis, i estètica de l’afecte. Entre les seves publicacions més recents es troben: «Negatividad y recepción estética: Las emociones difíciles a la luz del pensamiento dialéctico de Adorno», Contrastes: Revista Internacional de Filosofía, 23 (1) (2018), 111-126, i «Disgust in Documentary Photography», Laocoonte: Revista de Estética y Teoría de las Artes, 5 (2018), 202-216. També és membre del Comitè Executiu de la Sociedad Española de Estética y Teoría de las Artes (SEyTA) des que es va fundar el 2014.

Publicades

2019-10-11

Com citar

Godoy Domínguez, M. J. (2019). Fàstic i bellesa: cap al desgel d’una relació estètica. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 63, 7–24. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1226

Descàrregues