Lacking what? On the “Welt-Umwelt” dichotomy in Heidegger and Gehlen

Antonino Firenze

doi:10.5565/rev/enrahonar.1221

Mancat de què? Sobre la dicotomia «Welt-Umwelt» en Heidegger i Gehlen

Autors/ores

Antonino Firenze Universitat Pompeu Fabra https://orcid.org/0000-0002-3227-8918

PDF (EN)

Resum

L’objectiu d’aquest article és revisar la dicotomia Welt-Umwelt mitjançant la qual Heidegger i Gehlen pretenen fonamentar la diferència ontològica entre animal i humà. A causa de la creença compartida per ambdós autors en l’especificitat ontològica de l’humà davant la de l’animal, tant Heidegger com Gehlen, malgrat les profundes divergències que marquen els seus respectius punts de vista, acaben assumint com a propi el clàssic punt de vista metafísic segons el qual només en la mesura en què s’exclou en l’home tot element d’animalitat es pot finalment assolir una definició apropiada de la seva essència. Sobre la base d’aquestes premisses, es durà a terme una crítica d’aquest plantejament teòric tal com es manifesta en Els conceptes fonamentals de la metafísica: món, finitud, solitud de Heidegger (1929-1930) i en L’home. La seva natura i la seva posició en el món de Gehlen (1940).

Paraules clau

filosofia de l’animalitat, antropocentrisme, ontologia, antropologia filosòfica, animalitat

Referències

AGAMBEN, Giorgio (1998). Homo Sacer. Sovereign Power and Bare Life. Stanford: Stanford University Press.

AGAMBEN, Giorgio (2004). The Open. Man and Animal. Stanford: Stanford University Press.

BASSANESE, Monica (2004). Heidegger e Von Uexküll. Trento: Verifiche.

BIUSO, Alberto Giovanni (2002). “Oltre il dualismo natura/cultura. L’integrazione possibile di etologia e antropologia”. Discipline Filosofiche, XII (1), 229-254.

BRENTARI, Carlo (2015). Jacob von Uexküll. The Discovery of the Umwelt between Biosemiotics and Theoretical Biology. New York: Springer.

BUCHANAN, Brett (2008). Onto-Ethologies. The Animal Environments of Uexküll. Heidegger, Merleau-Ponty, and Deleuze. Albany: State University of New York Press.

CALARCO, Matthew (2008). Zoographies. The Question of the Animal from Heidegger to Derrida. New York: Columbia University Press.

CALARCO, Matthew (2015). Thinking Through Animals. Identity, Difference, Indistinction. Stanford: Stanford University Press.

CANGUILHEM, George (2008) [1965]. Knowledge of life. New York: Fordham University Press.

CIMATTI, Felice (2013). Filosofia dell’animalità. Roma-Bari: Laterza.

D’ANNA, Vittorio (2001). L’uomo tra natura e cultura. Gehlen filosofo del moderno. Bologna: Clueb.

DERRIDA, Jacques (1989). On Spirit. Heidegger and the Question. Chicago: The University of Chicago Press.

DERRIDA, Jacques (2008). The animal that therefore I am. New York: Fordham University Press.

FIRENZE, Antonino (2017). “‘A Dog Does Not Exist but Merely Lives’. The Question of Animality in Heidegger’s Philosophy”. Philosophy Today, 61 (1), 135-154.

<https://doi.org/10.5840/philtoday201739142>

GALIMBERTI, Umberto (1999). Psiche e techne. L’uomo nell’era della tecnica. Milano: Feltrinelli.

GEHLEN, Arnold (1988). Man. His Nature and Place in the World. New York: Columbia University Press.

HAAR, Michel (1985). Le chante de la terre. Paris: L’Herne.

HEIDEGGER, Martin (1995). The Fundamental Concepts of Metaphysics. World, Finitude, Solitude. Bloomington: Indiana University Press.

KRELL, David Farrell (1992). Daimon Life: Heidegger and Life-Philosophy. Bloomington: Indiana University Press.

MARCHESINI, Roberto (2002). Post-human. Verso nuovi modelli di esistenza. Torino: Bollati Boringheri.

MAZZEO, Marco (2010). Il biologo degli ambienti. Uexküll, il cane e la crisi dello Stato. Preface to von Uexküll, Jakob, Ambienti animali e ambienti umani. Macerata: Quodlibet, 7-33.

PANSERA, Maria Teresa (2005). Il paradigma antropologico di Arnold Gehlen. Milano: Mimesis.

SCHELER, Max (1961). Man’s Place in Nature. Boston: Beacon Press.

SEMIOTICA (2001). Jacob von Uexküll: a paradigm for biology and semiotics. 134 (1/4).

UEXKÜLL, Jakob von (1957). A stroll through the worlds of animals and men. A picture book of invisible worlds. In: SCHILLER, Claire (ed.). Instinctive Behavior – The Development of a Modern Concept. New York: International Universities Press, 5-80.

Biografia de l'autor/a

Antonino Firenze, Universitat Pompeu Fabra

Antonino Firenze (Siracusa, 1976) és actualment professor associat de filosofia contemporània a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Va obtenir el doctorat europeu en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra el 2005 amb un estudi sobre Merleau-Ponty. Ha estat investigador visitant a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales i a la Sorbonne (Paris IV). El 2006 va ser finançat per l’Istituto Italiano per Studi Filosofici per dur a terme la seva recerca postdoctoral. Els seus principals interessos de recerca se centren en la fenomenologia, la filosofia animal i la història de la filosofia política. Ha publicat el llibre Il corpo e l’impensato della filosofia. Saggio su Merleau-Ponty (Mimesis, 2011) i diversos articles en revistes filosòfiques, com Chiasmi International. També ha publicat estudis trilingües relacionats amb el pensament de Merleau- Ponty i estudis sobre fenomenologia contemporània, filosofia actual, daimon, ètica i política. Actualment treballa en un llibre titulat Filosofías de la animalidad. La cuestión del animal en el pensamiento contemporáneo (Bellaterra).