Coneixement del mode infinit immediat de l’extensió, en Spinoza
Resum
Davant la consuetudinària consideració que, d’acord amb Spinoza, el coneixement segons la raó ho és de les coses, que són modes finits d’un dels dos atributs divins coneguts per la ment humana, el Pensament i l’Extensió, entenem provar en aquest treball, sobre la literalitat del tractament de la qüestió per part del filòsof en el Llibre Segon de l’Ethica (E 2), que les nocions comunes o les propietats comunes de les coses (objecte, en efecte, del segon gènere de coneixement) són en puritat el mode infinit immediat de l’Extensió, que Spinoza defineix clarament en la carta 64 (Ep64) com el moviment i el repòs. Es conclou que, a diferència de com ocorre amb la scientia intuitiva, el coneixement de segon gènere no ho és de singulars (tampoc d’universals o transcendentals, ja que per a Spinoza aquests no existeixen en un sentit òntic), sinó del mode infinit de l’Extensió que se segueix, en termes absoluts, de la naturalesa divina.Paraules clau
Spinoza, coneixement de segon gènere, ciència intuïtiva, extensió, nocions comunes, universals, essència formal, atributs, modesReferències
AANEN, Johan (2016). «The Kabbalistic Sources of Spinoza». Journal of Jewish Thought and Philosophy, 24, 279-299. https://doi.org/10.1163/1477285X-02401003
ADLER, Joseph (1989). «Divine Attributes in Spinoza: Intrinsic and Relational». Philosophy & Theology, 4, 33-52.
BELTRÁN, Miquel (2009). «Spinoza y el árbol de la ciencia del bien y del mal». Revista Filosófica de Coimbra, 19, 297-314.
— (2012). «Naturaleza y forja de los modos infinitos mediatos, en Spinoza». Revista da Facultade de Letras – Série de Filosofia, 29, 101-117.
— (2015). «Vindicación de la subjetividad de los atributos, en Spinoza». Anuario Filosófico, 48, 233-258.
— (2016). The Influence of Abraham Cohen de Herrera’s Kabbalah on Spinoza’s Metaphysics. Brill, Leiden. https://doi.org/10.1163/9789004315686
BOWMAN, Carroll R. (1971). «Spinoza’s Idea of the Body». Idealistic Studies, 1, 258-268.
CARR, Spencer (1978). «Spinoza’s Distinction bBetween Rational and Intuitive Knowledge». The Philosophical Review, 87, 241-252.
COHEN DE HERRERA, Abraham (2015). Puerta del Cielo. Edición y notas de Miquel Beltrán. Madrid: Trotta.
COSENZA, Paolo. «Acosmismo e platonismo in Spinoza». Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia della Università di Napoli, 3, 169-194.
DI VONA, Piero (1947). Spinoza e i trascendentali. Nápoles: Morano.
FRIEDMAN, Joel I. (1986). «How the Finite fFollows from the Infinite in Spinoza’s Metaphysics». Synthese, 69, 371-407.
GABBEY, Alan. «Spinoza, Infinite Modes and the Infinitive Mood». Studia Spinozana, 16, 38-61.
HASEROT, Francis S. (1953). «Spinoza and the Status of Universals». The Philosophical Review, 59, 469-492.
HUENEMANN, Charles (1995). «Modes Infinite and Finite in Spinoza’s Metaphysics». North American Spinoza Society Monographs, 3, 3-21.
— (1997) «Predicative Interpretations of Spinoza’s Divine Extension». History of Philosophy Quarterly, 14, 53-75.
— (2014). Spinoza’s Radical Theology: The Metaphysics of the Infinite. Durham: Acumen.
KLEVER, Wim N. A. (1989). «Hudde’s Question on God’s Uniqueness: A Reconstruction on the Basis of Van Limborch’s Correspondence with John Locke». Studia Spinozana, 5, 327-359.
LAERKE, Mogens (2008). Leibniz, lecteur de Spinoza. La genèse d’une opposition complexe. París: Honoré Champion.
MALINOWSKI-CHARLES, Syliane (2004). «The Circle of Adequate Knowledge. Notes on Reason and Intuition in Spinoza». En: Daniel Garber y Steven Nadler (eds.). Oxford Studies in Early Modern Philosophy. Vol. 1. Oxford: Oxford University Press, 139-162.
MARSHALL, Colin R. (2009). «The Mind and the Body as ‘One and the Same Thing’ in Spinoza». British Journal for the Study of Philosophy, 17, 897-919. https://doi.org/10.1080/09608780903135030
MELAMED, Yitzhak Y. (2010). «Acosmism or Weak Individuals? Hegel, Spinoza, and the Reality of the Finite». Journal of the History of Philosophy, 48, 77-92.
MORFINO, Vittorio (2006). «Spinoza: An Ontology of Relation?». Graduate Faculty Philosophy Journal, 27, 103-127.
MUKHODAHYAYA, Aloka (1950-1951). «Is Spinoza an Acosmist?». The Philosophical Quarterly. An Organ of the Indian Institute of Philosophy and the India Philosophical Congress, 23, 177-183.
RAVVEN, Heidi M. (2014), «Moral Agency without Free Will. Spinoza’s Naturalizing of Moral Psychology in a Maimonidean Key». En: Steven Nadler (ed.). Spinoza and Medieval Jewish Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 128-151. https://doi.org/10.1017/CBO9781139795395
SCHMATZ, Tod M. (1997). «Spinoza’s Mediate Infinite Mode». Journal of the History of Philosophy, 25, 199-235.
SHEIN, Noa (2009). «The False Dichotomy bBetween Objective and Subjective Interpretations of Spinoza’s Theory of Attribute». British Journal for the History of Philosophy, 17, 505-532. https://doi.org/10.1080/09608780902986631
VERMAN, Mark (1987). «Panentheism and Acosmism in the Kabbalah». Studia Mystica, 10, 25-37.
VILJANEN, Valtteri (2009). Spinoza’s Geometry of Power. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139005210
WILSON, Margaret (1983). «Infinite Understanding, Scientia Intuitiva, and Ethics I. 16». Midwest Studies in Philosophy, 8, 181-191.
WOLFSON, Harry A. (1934). The Philosophy of Spinoza. Unfonding the Latent Processes of the Reasoning. 2 vols. Cambridge, Mass.: Harvard University Press. (Se reeditó en un volumen en 1962).
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Miquel Antoni Beltrán Munar
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
