La irreductible percepció sensible i l’apreciació de la bellesa artística en Leibniz
Resum
Aquest article analitza el lloc que ocupa la percepció sensible en l’univers leibnizià i les seves conseqüències en l’àmbit del que s’anomenarà estètica. La crítica al coneixement clar i distint cartesià condueix Leibniz a una posició epistemològica força complexa, ja que, malgrat compartir amb el cartesianisme que les percepcions dels sentits (colors, olors…) són confuses, és la percepció sensible la que dona accés a la infinita complicació del món real, tot i que el coneixement que en tinguem sigui confús i romangui, potser en alguns àmbits, sempre confús.Paraules clau
estètica, cognitio clara et confusa, bellesa, plaerReferències
BAEUMLER, Alfred (1923). Le problème de l’irrationalité dans l’esthétique et la logique du xviii siècle. Estrasburg: Strasbourg Presses Universitaires, 1999.
BARASCH, Mosche (1985). Teorías del arte. De Platón a Winckelmann. Madrid: Alianza, 1991.
BAYER, Raymond (1961). Historia de la estética. Madrid: FCE, 1993.
CASSIRER, Ernst (1932). Filosofía de la Ilustración. Madrid: FCE, 1993.
COLORNI, Eugenio (1939). «L’estetica di Leibniz». Revista di Filosofia, 30, I: 66-82.
D’ANGELO, Paolo i VELOTTI, Stefano (1997). Il non so che. Storia di una idea estetica. Palerm: Aesthetica.
DELEUZE, Gilles (1988). Le pli. Leibniz et le Baroque. París: Editions de Minuit.
FRANZINI, Elio (1995). La estética del siglo xviii. Madrid: Visor, 2000.
GALEFI, Romano (1972). «L’actualité de Leibniz en Esthétique». Studia Leibnitiana, Supplementa, 14, 217-228.
GIVONE, Sergio (1988). Historia de la estética. Madrid: Tecnos, 1999.
TATARKIEWICZ, Wladyslaw (1970). Historia de la estética (III). Madrid: Akal, 1991.
TOMASI, Gabriele (2002). La bellezza e la fabrica del mondo. Estetica e Metafisica in G.W. Leibniz. Pisa: ETS.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Maria Ramon Cubells Bartolomé

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.