Reconceptualitzar la ‘compassió’ de Schopenhauer a través d’estructures de relació espacialment concèntriques i diametrals
Resum
La compassió de Schopenhauer (Mitleid) emfasitza que una persona participa immediatament del sofriment d’una altra. Una de les qüestions que ha romàs al llarg de la història entre els crítics de Schopenhauer és la seva reducció inconscient de la compassió a una forma d’egoisme. Aquest article argumenta que una concepció de marc espacio-relacional manté la compassió de Schopenhauer contra les assumpcions egoistes. Aquest marc espacio-relacional sorgeix d’una reinterpretació d’una part de les observacions de Lévi-Strauss en les estructures de relacions interculturals —en les projeccions diametrals i concèntriques— sense que haguem de comprometre’ns amb els pressupòsits estructuralistes de Lévi-Strauss. Una distinció entre les projeccions espacials concèntriques suposadament connectades i el contrari diametral com a suposadament separat ens ofereix marcs contrastables per entendre el sí relacional del Mitleid de Schopenhauer. Les objeccions que han fet alguns crítics, entre ells Nietzsche, que la compassió de Schopenhauer és una forma simple d’egoisme són degudes a la projecció d’una estructura espacio-relacional i diametral suposadament separada del pensament de Schopenhauer. La concepció schopenhaueriana de la compassió adopta una relació concèntrica suposadament connectada que qüestiona la lògica d’Occident, estructuralment diametral, el marc en el qual es mouen els seus crítics.Paraules clau
compassió, egoisme, espai concèntric, espai diametral, causalitat, si mateix, altreReferències
BACHELARD, Gaston (1964/1994). The Poetics of Space. Boston: Beacon Press.
BOBKO, Alexander (2001). Schopenhauers Philosophie des Leidens. Würzburg: Königshausen and Neumann.
CARTWRIGHT, David E. (2008). “Compassion and solidarity with sufferers: The metaphysics of Mitleid”. European Journal of Philosophy, 16, 292-310.
D’AQUILI, Eugene (1975). “The influence of Jung on the work of Claude Lévi-Strauss”. Journal of the History of the Behavioral Sciences, 11, 41-48.
DOWNES, Paul (2012). The Primordial Dance: Diametric and Concentric Spaces in the Unconscious World. Oxford/Bern: Peter Lang.
— (2013). “Developing Derrida’s psychoanalytic graphology: Diametric and concentric spatial movements”. Derrida Today, 6 (2), 197-221.
— (2015). “Diametric and Concentric Spatial Structures Framing Belief Systems”. Cybernetics and Systems, 46 (6-7), 510-524.
GILLIGAN, Carol (1982). In a different voice. Cambridge, Mass.: Harvard University Press.
HÜBSHER, Arthur (1938). Arthur Schopenhauer: Leben und Lehre. In: Festschrift 1788-1938 zum 150. Geburtstage von Arthur Schopenhauer Gedentfeiern in seiner Geburtstadt Danzig vom 21-26 Februar 1938. Senat der Freien Stadt Danzig.
JANAWAY, Christopher (2007). Beyond Selflessness: Reading Nietzsche’s Genealogy. Oxford: Oxford University Press.
— (2010). “Introduction to Arthur Schopenhauer”. In: The World as Will and Representation, Volume 1, Trans. J. Norman, A. Welchman and C. Janaway. Cambridge: Cambridge University Press.
KIMURA, B. (2005). Kankei Tositeno Jiko [The self as relationships]. Tokyo: Misuzu syobo.
LEVI-STRAUSS, Claude (1962/1966). The Savage Mind. Trans. G. Weidenfeld. Nicolson Ltd. Chicago: Chicago University Press.
— (1963). Structural Anthropology: Vol.1. Trans. C. Jacobsen and B. Grundfest Schoepf Allen Lane: The Penguin Press.
— (1973). Structural Anthropology: Vol.2. Trans. M. Layton 1977. Allen Lane: Penguin Books.
MILL, John Stuart (1872/1973). A System of Logic. In: R. F. MCRAE (ed.). Collected Works, Vol. VII, Books I, II, III. Toronto: University of Toronto Press.
MORIOKA, Masayoshi (2007). “Commentary: Constructing creative appropriations”. Culture & Psychology, 13, 189–96, 193.
NIETZSCHE, Friedrich (1881/1982). Daybreak. Trans. R. J. Hollingdale. Cambridge: Cambridge University Press.
— (1883-5/1954). Thus spoke Zarathustra. Trans. W. Kaufmann. New York: Viking.
— (2001). The Gay Science. Bernard Williams (ed.); Trans. J Nauckhoff and A. del Caro. Cambridge: Cambridge University Press.
RICHMOND, Sarah (2004). “Being in others: Empathy from a psychoanalytical perspective”. European Journal of Philosophy, 12, 244-264.
SCHOPENHAUER, Arthur (1813/2012). On the Fourfold Root of the Principle of Sufficient Reason and Other Writings. Trans. D. E. Cartwright, E. E. Erdmann and C. Janaway. Cambridge: Cambridge University Press.
— (1839/1995). On the basis of morality. Trans. E. F. J. Payne. Providence: Berghahn Books.
— (1859/2010). The world as will and representation, Volume I. Trans. J. Norman, A. Welchman and C. Janaway. Cambridge: Cambridge University Press
— (1984). Metaphysik der Natur: Herausgegeben und eingeleitet von Volker Spierling. Philosophische Vorlesungen, Teil II. Munich, Zurich: Serie Piper.
— (1992). On the will in nature. Trans. E. F. J. Payne. New York: Berg.
SHAPSHAY, Sandra and FERRELL, Tristan (2015). “Compassion or renunciation? That is the question of Schopenhauer’s ethics”. Enrahonar, 55, 51-69.
WOLF, Ursula (2015). “How Schopenhauer’s ethics of compassion can contribute to today’s ethical debate”. Enrahonar, 55, 41-49.
YOUNG, Julian (2005). Schopenhauer. London and New York: Routledge.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Paul Downes

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.