L’ésser en l’aparença. Estètica, imaginari i ontologia en les fenomenologies de Husserl i Merleau-Ponty

Autors/ores

  • Annabelle Dufourcq Radboud University Nijmegen

Resum

Aquest article se centra a estudiar la concepció husserliana d’imaginació i les seves implicacions ontològiques, tal com es manifesten de manera particularment sorprenent en la seva fenomenologia genètica. Així mateix, s’analitzarà com l’enfocament de Merleau-Ponty pot projectar llum nova sobre aquest tema. Per fer-ho, afirmo que Husserl, a través de les seves reflexions sobre la quasipresència, descobreix una dimensió de l’experiència que desafia la primacia de la percepció. En reconèixer una forma de presència real en les representacions imaginatives (tant en la fantasia [Phantasie] com en la consciència d’imatge [Bildbewusstsein]), Husserl, d’una banda, trenca amb la definició tradicional de la imatge com una simple projecció resultant d’una facultat mental subjectiva i, d’altra banda i més fonamentalment, ens obliga a reconsiderar la noció mateixa de la realitat més enllà de l’oposició entre el que és real i el que és imaginari. Husserl suggereix, així, la possibilitat d’una «ontologia» del pre-ésser [Vorsein] i esbossa la teoria d’un subjecte transcendental difractat en múltiples imatges de si mateix.

Paraules clau

imatge, imaginació, imaginari, realitat, ontologia, fenomenologia, Husserl, Merleau-Ponty

Referències

DUFOURCQ, Annabelle (2016). «Du réel à la friche des images sans originaux: Pour une approche non-catastrophiste de l’hyperréalité». EN: DUFOURCQ, Annabelle (ed.). Est-ce réel?: Phénoménologies de l’imaginaire. Leiden: Brill.

DUFRENNE, Mikel (1981). «Aujourd’hui encore, la création». En: Esthétique et philosophie, tomo III. París: Klincksieck.

HUSSERL, Edmund (1948). Erfahrung und Urteil: Untersuchungen zur Genealogie der Logik (1929-1939). Redacción y edición de L. Landgrebe. Hamburgo: Claassen und Gloverts. Versión española: Experiencia y juicio: Investigaciones acerca de la genealogía de la lógica. Traducción de Jas Reuter. México D. F.: UNAM, 1980.

HUSSERL, Edmund (1950-). Husserliana: Edmund Husserl - Gesammelte Werke. La Haya / Dordrecht / Nueva York: Martinus Nijhoff / Kluwer Academic Publishers / Springer.

Husserliana, III/1 (1977). Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie. Erstes Buch: Allgemeine Einführung in die reine Phänomenologie. Reedición de Karl Schuhmann. La Haya: Martinus Nijhoff. Versión española: Ideas para una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica. Libro primero: Introducción general a la fenomenología pura. Traducción de Antonio Zirión Quijano. México D. F.: Fondo de Cultura Económica / Universidad Nacional Autónoma de México, 2013.

Husserliana, V (1952). Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie. Drittes Buch: Die Phänomenologie und die Fun damente der Wissenschaften (1912-1925). La Haya: Martinus Nijhoff. Versión española: Ideas para una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica. Libro tercero: La fenomenología y los fundamentos de las ciencias. Traducción de Luis E. González. México D. F.: UNAM, 2000.

Husserliana, VI (1954). Die Krisis der europäischen Wissenschaften und die transzendentale Phänomenologie. La Haya: Martinus Nijhoff. Versión española: La crisis de las ciencias europeas y la fenomenología trascendental. Traducción de Julia V. Iribarne. Buenos Aires: Prometeo, 2008.

Husserliana, XI (1966). Analysen zur passiven Synthesis: Aus Vorlesungs- und Forschungsmanuskripten (1918-1926). La Haya: Martinus Nijhoff.

Husserliana, XV (1973). Zur Phänomenologie der intersubjektivität: Texte aus dem Nachlaß. Dritter Teil: 1925-1935. La Haya: Martinus Nijhoff.

Husserliana, XIX (1984). Logische Untersuchungen. Zweiter Teil: Untersuchungen zur Phänomenologie und Theorie der Erkenntnis. In zwei Bänden. La Haya: Martinus Nijhoff. Versión española: Investigaciones lógicas. Volumen 1/2. Traducción de José Gaos y Manuel García Morente. Madrid: Alianza Editorial, 2009.

Husserliana, XXII (1979). «Psychologische Studien zur elementaren Logik». En: Aufsätze und Rezensionen (1890-1910). La Haya: Martinus Nijhoff.

Husserliana, XXIII (1980). Phantasie, Bildbewußtsein, Erinnerung. Zur Phänomenologie der anschaulichen Vergegenwärtigungen: Texte aus dem Nachlaß (1898-1925). La Haya: Martinus Nijhoff.

Husserliana Dokumente, III/7 (1994). «Briefe an Hugo von Hofmannsthal». En: Edmund HUSSERL. Briefwechsel. Band VII. Wissenschaftlerkorrespondenz. La Haya: Martinus Nijhoff [Hua Dok III/7].

LEVINAS, Emmanuel (1970). La théorie de l’intuition dans la phénoménologie de Husserl. París: Vrin. Versión española: La teoría fenomenológica de la intuición. Traducción de Tania Checchi. Salamanca: Sígueme, 2004.

MERLEAU-PONTY, Maurice (2001). Psychologie et pédagogie de l’enfant: Cours de Sorbonne 1949-1952. Lagrasse: Verdier.

— (1996). Notes de Cours 1959-1961. París: Gallimard.

— (1998). Notes de cours sur «L’origine de la géométrie» de Husserl. París: PUF.

— (1964). Le visible et l’invisible. París: Gallimard. Versión española: Lo visible y lo invisible. Traducción de E. Consigli y B. Capdevielle. Buenos Aires: Nueva Visión, 2010.

— (1961). L’OEil et l’esprit. París: Gallimard. Versión española: El ojo y el espíritu. Traducción de Alejandro del Río Hermman. Madrid: Trotta, 2013.

PROUST, Marcel (1924). La recherche du temps perdu: Le temps retrouvé. París: Gallimard. La Pléiade, III.

Publicades

2016-09-30

Com citar

Dufourcq, A. (2016). L’ésser en l’aparença. Estètica, imaginari i ontologia en les fenomenologies de Husserl i Merleau-Ponty. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 57, 121–139. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1030

Descàrregues