La cosmologia evasiva de Ramon Llull
Resum
Ramon Llull fou un autor prolífic que escrigué més de 240 obres sobre els temes més diversos, però el seu interès principal era apologètic. Així, la major part de les seves obres s’orienten a la demostració racional de principis religiosos mitjançant el seu mètode peculiar anomenat art. Consegüentment, la cosmologia no apareix tematitzada en cap obra concreta, sinó que se n’ha de seguir el rastre a través de tota la producció lul·liana. A més, els diferents aspectes cosmològics evolucionen constantment al llarg de l’obra. En el present article, analitzarem aquesta evolució des de tres aspectes: l’estructura cosmològica, les relacions entre les seves parts i el procés de generació del cosmos.Paraules clau
Llull, cosmologia, cosmogonia, caos, naturaReferències
ARTUS, Walter W. (1986). «Ramon Llull’s concept of creation». Estudios Lulianos, 26, 60-66.
ASÍN PALACIOS, Miguel (1914). Abenmassarra y su escuela. Madrid: Ibérica-Maestre.
BONNER, Anthony (1981). «L’astronomia lul·liana». Estudios Lulianos, 25, 187-198.
— (2012). L’art i la lògica de Ramon Llull: Manual d’ús. Barcelona: Universitat de Barcelona.
COURCELLES, Dominique de (2012). La paraula arriscada de Ramon Llull. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
DUHEM, Pierre (1973). Le système du monde: Histoire des doctrines cosmologiques de Platon à Copernic, vol. V. París: Hermann.
EIJO GARAY, Leopoldo (1974). «Las dignidades lulianas». Estudios Lulianos, 18, 16-22.
GAYA, Jordi (1979). La teoría luliana de los correlativos: Síntesis de su formación conceptual. Palma de Mallorca: Gaya.
GILSON, Étienne (1989). La filosofía en la edad media. Madrid: Gredos.
GREGORY, Tullio (1955). De anima mundi: La filosofia di Guiglielmo de Conches e la scuola di Chartres. Florencia: Sansoni.
HEIMSOETH, Hans (1974). Los seis grandes temas de la metafísica occidental. Madrid: Revista de Occidente.
HILLGARTH, Jocelyn Nigel (1996). «Vida i importància de Ramon Llull en el context del segle XIII». Anuario de Estudios Medievales, 26, 7.
JOLIVET, Jules (1984). Historia de la filosofía: La filosofía medieval en Occidente, vol. IV. Madrid: Siglo XXI.
LLINARÉS, Armand (1976). «Les conceptions physiques de Raymond Lulle: De la théorie des quatre éléments a la condamnation de l’alchimie». Études Philosophiques, 20, 439-444.
— (1985). «Le système des sciences de Ramon Llull d’après l’Arbre de Ciència». Actas del IV Seminario de Historia de la Filosofía Española, 535-
— (1987). «Variations de Lulle sur l’astrologie». Archives d’histoire doctrinale et littéraire du Moyen Age.
LLULL, Ramon (1957). Obres essencials. Barcelona: Selecta.
— (1959). Raimundi Lulli Opera Latina (Corpus Christianorum, Continuatio Medievalis). Turnhout: Brepols.
— (1965). Raymundi Lulli Opera Omnia. Frankfurt: Ed. de Ivo Salzinger.
— (1970). Ars generalis ultima. Frankfurt-Main: Minerva.
— (1978). Ars notatoria. Madrid: Fundació CITEMA.
— (1981). «Tractat d’astronomia». A: Textos y estudios de astronomía española. Bellaterra: UAB.
— (1985). Logica nova. Hamburg: Felix Meiner Verlag.
— (1989a). Obres selectes de Ramon Llull. Palma de Mallorca: Moll.
— (1989b). Obres de Ramon Llull. Palma de Mallorca: Miquel Font (any de publicació del llibre original; 1906-150).
LOHR, Charles (2000). «The arabic background to Ramon Lull’s Liber chaos». Traditio, 55, 159-170.
— (2002). «Chaos theory according to Ramon Llull». A: Religion, text, and society in medieval Spain and northern Europe: Essays in honor of J.N. Hillgarth, Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 158-169.
MERLÉ, Hélène (1974). «Dignitas: Signification philosophique et théologique de ce terme chez Lulle et ses prédécesseurs mediévaux». Estudios Lulianos, 18, 173-193.
MILLAS VALLINCROSA, J. M. (1964). «El Tractatus novus de astronomia de Ramon Llull». Estudios Lulianos, 6, 1-16.
PEREIRA, Michela (1976). «Ricerche intorno al Tractatus novus de astronomia di Raimondo Lullo». Medioevo, 2, 169-226.
— (1979). «Le opere mediche di Lullo in rapporto con la sua filosofia naturale e con la medicina del XIII secolo». Estudios Lulianos, 23, 1-35.
— (1986). «El concepte de natura en el context de les obres científiques de Ramon Llull». Randa, 19, 57-67.
— (1992). L’oro dei filosofi: Saggio sulle idee di un alchimista del Trecento. Spoleto: Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo i SISMEL.
PLATZECK, Erardo P. (1953). «La combinatoria lul·liana». Revista de Filosofia, 12-13, 588-592.
PRING-MILL, Robert (1991). Estudis sobre Ramon Llull. Barcelona: Curial.
RUIZ SIMÓN, Josep Maria (1986). «De la naturalesa com a mescla a l’art de mesclar (sobre la fonamentació cosmològica de les arts lul·lianes». Randa, 19, 69-99.
— (1999). L’art de Ramon Llull i la teoria escolàstica de la ciència. Barcelona: Quaderns Crema.
SAMSÓ, Julio (1981-1983). «Notas sobre la astronomía y la astrología de Llull». Estudios Lulianos, 25, 199-220.
SIDERA, Jordi (2003). La metafísica de la creació en Ramon Llull. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral no publicada.
— (2004). «Origen i evolució del concepte de caos en Ramon Llull». A: Ramon Llull al s. XXI: Actes de les 1eres Jornades Internacionals Lul·lianes. Palma de Mallorca.
— (2015). «Visio Artis: Simbolismo, analogía y ontología en el Arte de Ramon Llull». Revista Española de Filosofía Medieval, 22, 11-22.
URVOY, Dominique (1980). Penser l’islam: Les présupposés islamiques de l’«art» de Lull. París: Vrin.
YATES, Frances A. (1985). Assaigs sobre Ramon Llull. Barcelona: Empúries.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2015 Jordi Sidera Casas
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
