Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday Cresques

Autors/ores

  • Mar Rosàs Tosas The University of Chicago

Resum

L’objectiu d’aquest article és fer llum a la complexa i ambigua explicació sobre la creació del món que proposa Hasday Cresques —un rabí, metge i filòsof jueu nascut a Barcelona al segle xiv— a Or Adonay (La llum del Senyor). Harry A. Wolfson (1953) analitza com Cresques intenta conciliar la doctrina de l’emanació, d’arrel plotiniana, amb la de la creació del no-res, d’origen bíblic. És a dir, les dues explicacions, d’entrada excloents, que filòsofs i teòlegs jueus, musulmans i cristians empraven per explicar l’origen del món. Al nostre entendre, Cresques i, en menys mesura, Wolfson sembla que passen per alt que l’esmentada conciliació només es pot dur a terme a costa de desembocar en una sèrie de contradiccions lògiques vinculades a la voluntat divina i a la temporalitat. En aquest article, les assenyalem. També hi mostrem com l’aporia en la qual desemboca l’argumentació de Cresques no és fruit de la seva manca de destresa lògica, sinó del fet que està intuint, sense encara disposar de les eines conceptuals per enfrontar-s’hi, que el concepte de creació del món és aporètic perquè produeix les seves pròpies condicions de possibilitat. Explorem aquesta idea amb l’ajut de les reflexions que Jacques Derrida fa d’altres fenòmens performatius aporètics.

Paraules clau

aporia, creació ex nihilo, doctrina de l’emanació, Hasday Cresques, Jacques Derrida, performativitat

Referències

ARISTÒTIL (1995). Física. Madrid: Gredos.

BELTRÁN, Miquel (2005). El Dios de Maimónides. Saragossa: Certeza.

BERGO, Bettina; COHEN, Joseph i ZAGURY-ORLY, Raphael (ed.) (2007). Judeities: Questions for Derrida. Nova York: Fordham University Press.

BLOOM, Harold (1982). Los vasos rotos. Mèxic D. F.: Fondo de Cultura Económica, 1986.

DERRIDA, Jacques (1967). De la grammatologie. París: Minuit, 2006.

— (1967b). L’écriture et la différence. París: Seuil, 1979.

— (1972). Marges de la philosophie. París: Minuit.

— (1972b). La dissémination. París: Seuil.

— (1986). «Declarations of Independence». New Political Science, 15, 7-17.

— (1989-1990). «Force of Law: The Mystical Foundation of Authority» / «Force de loi: Le fondement mystique de l’autorité». Cardozo Law Review, 11, 921-973.

— (1990). Le problème de la genèse dans la philosophie de Husserl. París: PUF.

— (1996). «Foi et savoir». A: Derrida, Jacques i Vattimo, Gianni (dir.). La religion. París: Seuil, 9-86.

— (2000). Et cetera (and so un, und so weiter, and so forth, et ainisi de suite, and so überall, etc.). París: L’Herne, 2005.

— (2004). «Qu’est-ce que la déconstruction?». Le Monde, 21 d’octubre.

FELDMAN, Seymour (1980). «The Theory of Eternal Creation in Hasdai Crescas and some of his Predecessors». Viator: Medieval and Renaissance Studies, 11, 289-320.

FELIU, Eduard (1996). «La cultura hebrea a la Barcelona medieval». Barcelona Quaderns d’Història, 2/3, 125-142.

HANDELMAN, Susan (1982). The Slayers of Moses: The Emergence of Rabbinic Interpretation in Modern Literary Theory. Albany: State University of New York Press.

HARVEY, Steven (2001). «De Maimónides a Crescas». A: Izquierdo, R.; Sáenz-Badillos, A. i Targarona, J. (coord.). Pensamiento y mística hispanojudía y sefardí. Conca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 125-144.

IDEL, Moshe (2007). «Jacques Derrida and Kabbalistic Sources». A: Bergo, Bettina; Cohen, Joseph i Zagury-Orly, Raphael (ed.). Judeities: Questions for Derrida. Nova York: Fordham University Press, 111-130.

RAMÓN GUERRERO, Rafael (2001). «Hasday Crescas». A: Izquierdo, R.; Sáenz-Badillos, A. i Targarona, J. (coord.). Pensamiento y mística hispanojudía y sefardí. Conca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 145-163.

SCHOLEM, Gershom (1970). «La confrontación entre el Dios bíblico y el Dios de Plotino en la antigua cábala». A: Conceptos básicos del judaísmo. Trotta: Madrid, 11-46, 1998.

WOLFSON, Harry A. (1929). Crescas’ Critique of Aristotle: Problems of Aristotle’s Physics in Jewish and Arabic Philosophy. Cambridge: Harvard University Press, 1971.

— (1948). «The Meaning of Ex Nihilo in the Church Fathers, Arabic and Hebrew Philosophy, and St. Thomas». A: Twersky, I. i Williams, G. H. (ed.). Studies in the History of Philosophy and Religion. Cambridge; Massachusetts: Harvard University Press, 207-221, 1973.

— (1953). «Emanació i creació del no-res en Hasday Cresques». Traducció de l’hebreu d’Eduard Feliu. Tamid, 3, 97-106, 2000-2001.

— (1959). «The Meaning of Ex Nihilo in Isaac Israeli». The Jewish Quarterly Review, 50 (1), juliol, 1-12.

Biografia de l'autor/a

Mar Rosàs Tosas, The University of Chicago

Professora d'estudis catalans a la Universitat de Chicago. Des de 2012.

Consultora de l'assignatura "Ètica aplicada a l'Educació Especial", a la UOC. Des de 2012.

Doctora en Humanitats per la UPF (abril de 2012) amb una tesi sobre el pensament de Jacques Derrida i el messianisme en la filosofia contemporània, codirigida pel Dr. Amador Vega i el Dr. Francesc Torralba.

Membre del grup de recerca Biblioteca Mystica et Philosophica Alois M. Haas, UPF, i d'Ethos. Ètica aplicada i societat, URL.

Comitè científic de Forma. Revista d'estudis comparatius de literatura, art i pensament.

Traductora d'After God (University of Chicago Press) i Fieldnotes from Elsewhwere (Columbia University Press) de Mark C. Taylor, director del Departament de Religió de Columbia University, per la col.lecció "El árbol de paraíso" de l'editorial Siruela.

DOI

https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.30

Publicades

2015-03-02

Com citar

Rosàs Tosas, M. (2015). Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday Cresques. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 54, 77–92. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.30

Descàrregues

Drets d'autor (c) 2015 Mar Rosàs Tosas

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.