Globalització, art, geografia

Autors/ores

  • Bernat Lladó Mas Grup d’art geogràfic (Sa)badall

Resum

Avui en dia, les metàfores geogràfiques i cartogràfiques són molt presents en el món de l’art. Utilitzar eines i recursos propis de la geografia, especialment el llenguatge cartogràfic, és molt comú en certes pràctiques i discursos artístics contemporanis. Amb tot, han estat pocs els esforços a l’hora d’intentar comprendre i interpretar aquesta situació. En aquest sentit, l’expressió crisi de la raó cartogràfica, elaborada pel geògraf Franco Farinelli, ens hi pot ajudar. Descriurem l’arc que va des del naixement de la raó cartogràfica fins a la crisi actual que pateix. Això ajudarà a entendre l’emergència de l’art cartogràfic. En citarem alguns exemples i els interpretarem tenint en compte el que hem exposat.

Paraules clau

art geogràfic, raó cartogràfica, Franco Farinelli, globalització, crisi de representació

Referències

BORGES, Jorge Luis (1960). «Epílogo». El hacedor [en línia]. http://www. literatura.us/borges/hacedor.html

BOURRIAUD, Nicolas (2008). «Topocrítica: El arte contemporáneo y la investigación geográfica». A: VV. AA. Heterocronías: Tiempo, arte y arqueologías del presente. Murcia: Cendeac, 69-82.

COLÁS, Alejandro (2009). Imperio. Madrid: Alianza Editorial.

CORBOZ, André (2004). «El territorio como palimsesto». Lo urbano en 20 autores contemporáneos. Barcelona: Edicions UPC.

CROSBY, Alfred W. (1998). La medida de la realidad: La cuantificación y la sociedad occidental, 1250-1600. Barcelona: Crítica.

DAMISCH, Hubert (1997). El origen de la perspectiva. Madrid: Alianza Editorial.

FARINELLI, Franco (1994). «Squaring the Circle, or the Nature of Political Identity». A: FARINELLI, Franco; OLSSON, Gunnar i REICHERT, Dagmar (coord.). Limits of Representation. Munic: Accedo, 11-28.

— (1999). «La globalizzazione». I viaggi di Erodoto, 40, 9-16.

— (2001). «Mapping the Global, or the Metaquantum Economics of Myth». A: Minca, Claudio (ed.) Postmodern Geography: Theory and Praxis. Londres: Routledge, 238-254.

— (2009). La crisi della ragione cartografica. Torí: Einaudi.

JAMESON, Frederic (1995). El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado. Barcelona: Paidós.

JAY, Martin (2003). Campos de fuerza: Entre la historia intelectual y la crítica cultural. Barcelona: Paidós.

KLEINSCHMIDT, Harald (2009). Comprender la Edad Media: La transformación de ideas y actitudes en el mundo medieval. Madrid: Akal.

MERLEAU-PONTY, Maurice (2006). El mundo de la percepción: Siete conferencias. Argentina: Fondo de Cultura Económica.

MIGNOLO, Walter (2003). Historias locales/diseños globales: Colonialidad, conocimientos subalternos y pensamiento fronterizo. Barcelona: Akal.

SCAVINO, Dardo (2009). El señor, el amante y el poeta: Notas sobre la perennidad de la metafísica. Buenos Aires: Eterna Cadencia.

SCHOLTE, Jan Aart (2004). «La globalización y el auge de la supraterritorialidad». A: Morata, Francesc; Lachapelle, Guy i Paquin, Stéphane (ed.). Globalización, gobernanza e identidades. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, 11-50.

SITESIZE (2008). SIT Manresa: Servei d’Interpretació Territorial. Barcelona: Sitesize.

SPITZER, Leo (2008). Ideas clásica y cristiana de la armonía del mundo. Madrid: Abada.

VERNANT, Jean-Pierre (1992). Los orígenes del pensamiento griego. Barcelona: Paidós.

WATSON, Ruth (2009). «Mapping and Contemporary Art». The Cartographic Journal, 46 (4), 293-307.

DOI

https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.104

Publicades

2014-10-01

Com citar

Lladó Mas, B. (2014). Globalització, art, geografia. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 53, 115–125. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.104

Descàrregues

Drets d'autor (c) 2014 Bernat Lladó Mas

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.