La limitació de la sobirania permanent sobre els recursos naturals
Resum
L’assaig examina el principi jurídic internacional de sobirania permanent sobre els recursos naturals des d’una perspectiva crítica i analitza la seva possible col·lisió amb la demanda de sostenibilitat i d’una protecció del medi ambient a escala global. Es defensa que una sobirania nacional sobre els recursos naturals no és cap obstacle per a la consecució d’una justícia ambiental global d’abast més gran. La norma és fortament justificada com una expressió econòmica diferent de la sobirania estatal de postguerra i com una ramificació de la universalització de principis com ara descolonització, autodeterminació, drets territorials i equitat dels estats quant a la seva sobirania. Però la interpretació de la sobirania i l’aparell de pràctiques establertes en el nom de la sobirania permanent sobre els recursos naturals menyscaba, més aviat, la llei ambiental internacional, per exemple mitjançant l’extensió dels drets sobirans sobre els recursos més enllà de les fronteres dels estats, o establint una prioritat continuada del dret a un recurs obert i del dret al desenvolupament per damunt de les normes internacionals de protecció ambiental i de l’ús de recursos sostenibles, o contribuint al poc èxit en el reforç de nocions i principis, tant conceptualment com legalment, que es corresponguin millor amb la naturalesa global i les demandes comprehensives dels sistemes ecològics. L’assaig defensa que la plausibilitat de la sobirania sobre els recursos depèn de la interpretació del concepte de sobirania i de la manera com incorpori normes autolimitadores en l’exercici d’aquesta. S’estableix un paral·lel entre limitar la sobirania sobre els recursos naturals mitjançant normes de sostenibilitat ambiental, i la vigilància ecològica responsable i els drets humans com a mesures limitadores àmpliament acceptades per regular l’exercici del poder estatal sobre els ciutadans.Paraules clau
sobirania, recursos, llei internacional mediambiental, drets humansReferències
ANGHIE, A. (2005). Imperialism, Sovereignty, and the Making of International Law. Cambridge: Cambridge University Press. http://dx.doi.org/10.1017/CBO9780511614262
BARRY, B. (1991). Liberty and Justice: Essays in Political Theory. Oxford: Clarendon Press.
BEITZ, C. R. (1990). Political Theory and International Relations. Princeton: Princeton University Press.
BEITZ, C. R. (2011). The Idea of Human Rights. New York: Oxford University Press.
BIRNIE, P.; Boyle, A. and Redqwell, C. (2002). International Law and the Environment. Oxford: Oxford University Press.
BUNN, I. D. (2000). “The Right to Development: Implications for International Economic Law”. American University International Law Review, 15 (6), 1425-1467.
CANEY, S. (2005). Justice Beyond Borders: A Global Political Theory. New York: Oxford University Press. http://dx.doi.org/10.1093/019829350X.001.0001
CHAPIN III, F. S.; KOFINAS, G. P. and FOLKE, C. (eds.) (2009). Principles of Ecosystem Stewardship. Resilience-Based Natural Resource Management in a Changing World. New York: Springer.
COHEN, J. L. (2012). Globalization and Sovereignty. Rethinking Legality, Legitimacy, and Constitutionalism. New York: Cambridge University Press. http://dx.doi.org/10.1017/CBO9780511659041
DONNELLY, J. (1986). “International Human Rights: A Regime Analysis”. International Organization, 40 (Summer), 599-642. http://dx.doi.org/10.1017/S0020818300027296
DONNELLY, J. (2013). Universal Human Rights in Theory and Practice. Ithaca: Cornell University Press.
FOLKE, C. (2013). “Respecting Planetary Boundaries and Reconnecting to the Biosphere”. In: Is Sustainability Still Possible? Washington: The Worldwatch Institute, 19-27.
FOX, G. H. (2008). Humanitarian Occupation. Cambridge: Cambridge University Press.
GÜMPLOVÁ, P. (2011). Sovereignty and Constitutional Democracy. Baden-Baden: Nomos. http://dx.doi.org/10.5771/9783845231235
HENDRIX, B. A. (2008). Ownership, Authority, and Self-determination. University Park Pennsylvania: University of Pennsylvania Press.
HOBBES, T. ([1651] 1985). Leviathan. London: Penguin Books.
IVISON, D. (2002). Postcolonial Liberalism. Cambridge: Cambridge University Press.
KELSEN, H. ([1934] 1970). The Pure Theory of Law. Berkeley: University of California Press.
KLABBERS, J.; PETERS, A. and ULFSTEIN, G. (eds.) (2009). The Constitutionalization of International Law. New York: Oxford University Press. http://dx.doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199543427.001.0001
LEARY, D. and PISUPATI, B. (2010). The Future of International Environmental Law. Tokyo: United Nations University Press.
LOCKE, J. ([1689] 1980). Second Treatise of Government. Indianapolis: Hackett Publishing.
MACDONALD, R. S. J. and JOHNSTON, D. M. (eds.) (2005). Towards World Constitutionalism, Issues in the Legal Ordering of the World Community. Leiden: Martinus Nijhoff.
NINE, C. (2012). Global Justice and Territory. Oxford: Oxford University Press. http://dx.doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199580217.001.0001
NUSSBAUM, M. (2000). Women and Human Development. Cambridge: Cambridge University Press. http://dx.doi.org/10.1017/CBO9780511841286
PIKITCH, E. K. (2012). “The Risks of Overfishing”. Science, 338 (6106), 474-475. http://dx.doi.org/10.1126/science.1229965
POGGE, T. (2002). World Poverty and Human Rights. Cambridge, MA: Polity Press.
ROCKSTRÖM, J. and KLUM, M. (2012). The Human Quest: Prospering within Planetary Boundaries. Stockholm: Bokforlaget Max Strom.
ROCKSTRÖM, J. et al. (2009). “Planetary Boundaries: Exploring the Safe Operating Space for Humanity”. Ecology and Society, 14 (2).
SCHRIJVER, N. (1997). Permanent Sovereignty over Natural Resources. New York: Cambridge University Press. http://dx.doi.org/10.1017/CBO9780511560118
SCHRIJVER, N. (2008). The Evolution of Sustainable Development in International Law: Inception, Meaning, and Status. Leiden and Boston: Martinus Nijhoff Publishers. http://dx.doi.org/10.1163/9789047444466
SCHRIJVER, N. (2010). Development without Destruction. Bloomington: Indiana University Press.
SIKKINK, K. (2011). The Justice Cascade: How Human Rights Prosecutions Are Changing World Politics. New York: W. W. Norton & Company.
SONNTAG, M. and LÜTH, F. (2012). “Who Owns the Arctic? A Stocktaking of Territorial Disputes”. Global, 10.
SORNARAJAH, M. (2010). The International Law on Foreign Investment. New York: Cambridge University Press. http://dx.doi.org/10.1017/CBO9780511841439
STEINER, H. (1996). “Territorial Justice”. In: Caney, Simon; George, David and Jones, Peter (eds.). National Rights, International Obligations. Boulder: Westview Press, 139-148.
TEITEL, R. (2011). Humanity’s Law. New York: Oxford University Press. http://dx.doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195370911.001.0001
UNITED NATIONS (1987). “Report of the World Commission on Environment and Development”. General Assembly Resolution 42/187.
WORLD BANK (2009). The Sunken Billions. The Economic Justification for Fisheries Reform. Retrieved from: http://siteresources.worldbank.org/ EXTARD/Resources/336681-1224775570533/SunkenBillionsFinal.pdf http://dx.doi.org/10.1596/978-0-8213-7790-1
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2014 Petra Gümplová
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
