L’estètica de Francesc Mirabent: anacronia i anticipació

Resum

Aquest article presenta l’estètica de Francesc Mirabent, un intel·lectual català peculiar. El tema és tractat des de la consideració de dues vessants que permeten ubicar el text principal de Mirabent, De la bellesa. Iniciació a l’estètica, disciplina filosòfica, en el seu moment històric. Es tracta, d’una banda, del seu clar anacronisme i, d’una altra banda, de la seva capacitat d’anticipació respecte a l’estètica contemporània. El primer és degut principalment a un rebuig de l’estètica de Hegel, que allunyarà els textos de Mirabent d’una comprensió convenient de l’art del seu temps. Però, en una certa tensió amb aquesta qüestió, les reflexions del filòsof català tenen una sorprenent dimensió contemporània, que fa que els textos d’aquest autor mereixin ser recuperats en l’actualitat per dos motius: la seva comprensió de l’experiència estètica i la seva reivindicació de l’estètica de la natura.