Rawls i la clàusula del valor equitatiu de les llibertats polítiques

Resum

Una de les crítiques freqüents a la justícia com a equitat de Rawls és que aquesta resulta insuficientment democràtica, ja que subordina les llibertats polítiques a un conjunt de drets i llibertats civils que serveixen de restriccions laterals al procés majoritari. No obstant això, en els seus últims treballs, Rawls ha insistit que les llibertats polítiques tenen el mateix pes que les civils i que, a més, les primeres gaudeixen d'un privilegi que no tenen les segones: estar protegides per una clàusula que garanteix el seu valor equitatiu. La incorporació de la clàusula del valor equitatiu de les llibertats polítiques en el seu primer principi de justícia permetria Rawls respondre a una segona crítica, la qual acusa el liberalisme de defensar un esquema de llibertats merament formals. I incidentalment, a una tercera, la que afirma que el principi de diferència no només permet grans desigualtats econòmiques sinó que fins i tot les incentiva. En aquest article pretenc mostrar que la clàusula del valor equitatiu permet a Rawls (1) escapar les dues primeres crítiques, (2) esmorteir la tercera i (3) oferir un criteri de distribució de la riquesa alternatiu al principi de diferència (i) lèxicament superior a aquest, (ii) més igualitaritarista i (iii) més prometedor en termes d'arribar a un equilibri reflexiu. Per a això, defineixo el paper de les llibertats polítiques en la justícia com equitat i reconstrueixo la definició, justificació i implicacions de la clàusula que protegeix el seu valor equitatiu.