Necessitat i optimisme metafísic en Leibniz o la glòria de la raó
Resum
El principi de raó suficient rau, segón Leibniz, en la composició del millor dels móns possibles. L'utilització no unívoca de la noció de necessitat és la clau per comprendre la seva filosofia a diferència de la de Spinoza. En el fondo regeix conviccions religioses que configuren la totalitat del sistema.Paraules clau
racionalisme, necessitat, principi de raó suficient, veritats de raó, veritats de fet, creació, conats, mal, llibertatReferències
Leibniz, G.W. (1982). Discurso de Metafísica. 6a ed. Buenos Aires: Aguilar, «Biblioteca de iniciación filosófica».
Leibniz, G.W. (1981). Monadología. Oviedo: Pentalfa, «Clásicos El basilisco».
Leibniz, G.W. (1966). De rerum originatione radicali, Causa Dei. Incluidos en Opuscula philosophica selecta (ed. Schrecker). París: Vrin.
Echeverría, J. (1981). Leibniz. Barcelona: Barcanova, «El autor y su obra».
Russell, B. (1977). Exposición crítica de la filosofía de Leibniz. Buenos Aires: Siglo XX.
Moreau, J. (1969). Le Dieu des philosophies (Leibniz, Kant et nous). París: Vrin.
Publicades
1995-01-07
Com citar
de Torres Gómez-Pallete, M. J. (1995). Necessitat i optimisme metafísic en Leibniz o la glòria de la raó. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 24, 35–46. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.605
Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Drets d'autor (c) 1995 María José de Torres Gómez-Pallete
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
